Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
 

Enviaments recents

Obra
Passaran coses fantàstiques
(2024) Navarro, Sílvia; Casado i Olivas, Jordi
L’Artur va deixar la seva feina de comptable per dedicar-se a fer un pòdcast de divulgació criminalística, però no té èxit i això ha comportat que tingui problemes econòmics. Està convençut que la seva veïna, l'Àgata, una velleta que fa dies que no veuen a l’escala, ha estat assassinada pel seu nebot, l'Enric. Obsessionat com està amb la investigació, l'Artur gairebé no fa cas a la Joana, la seva companya, quan li demana que busqui feina per resoldre els problemes econòmics. Quan l’Enric es presenta al pis de la parella, l’Artur el segresta esperant obtenir informació del cas. El veí confessa que els està investigant perquè ell i l'Àgata treballen per al Departament d’Afers Paranormals de la Generalitat. Sospiten que l’Artur té poders sobrenaturals i que pot materialitzar allò que desitgi. Mentre proven si els poders existeixen, sense voler invoquen l'Àgata, que en realitat només era de vacances. Tots quatre intenten descobrir l’abast real d'aquests poders i l’Àgata s’adona que en realitat és la Joana qui els té. L'Artur creu que amb els poders podran solucionar els problemes econòmics, però la Joana els veu com un perill i només vol que l’Artur i ella tornin a ser feliços com ho eren abans. Finalment, l’Artur reconeix que s’havia deixat endur per la seva ambició de triomfar amb el pòdcast, deixant de banda les necessitats de la parella.
Obra
L’home invisible
(2013-11) Sirera Turó, Rodolf
El Doctor Griffin treballa al servei del pare de la seva promesa Glòria, el Doctor Moreau, i del professor Moriarty. Griffin desapareix just en el moment en què acaba de resoldre la fórmula de la invisibilitat. En Moreau i en Moriarty necessiten trobar-lo amb urgència per lliurar la fórmula al seu cap, Hynkel, que vol dominar el món amb un exèrcit invisible. La Glòria, desesperada per la desaparició del seu promès, contracta els serveis de Sherlock Holmes i John Watson per resoldre el misteri. Just quan en Moriarty està a punt d’aconseguir la fórmula de la invisibilitat, en Holmes troba Griffin amagat amb els resultats de les seves investigacions. D'aquesta manera, la jove parella finalment es retroba.
Obra
Me da miedo la noche
(2018) Devesa, Rosa J.
A través de monòlegs i poemes, la Natàlia i el Josep ens relaten la seva relació de parella, així com la biografia i la mort d’ell, represaliat pel franquisme l’any 1942. La Natàlia recorda que, després de la mort del Josep, va guardar amagats els seus vint-i-vuit poemes fins al 1995, quan finalment els va publicar en un llibre.
Obra
Correspondència
(2018) Casado i Olivas, Jordi
Ell i Ella, cadascú al seu espai i sense dialogar, reflexionen sobre si la immediatesa de les noves formes de comunicació ha devaluat el missatge entre emissor i receptor. A través de diverses escenes, repassen la història de l’evolució dels mitjans interpersonals, des de la correspondència i la carta manuscrita fins a la carta a màquina, el correu electrònic i la missatgeria instantània. Es pregunten si l’amor pot sobreviure a aquestes noves formes de comunicació, on el missatge a la pantalla deixa de mostrar l’altre i esdevé només un mirall de nosaltres mateixos.
Obra
Passar revista
(2021) Casado i Olivas, Jordi
Una companyia ha d’estrenar un espectacle pel projecte Arnau Itinerant, però com que el Teatre Arnau està en ruïnes es veuen obligats a estrenar-lo a l’Apolo. Els intèrprets comparteixen vivències d’antigues vedets del Paral·lel i reflexionen sobre què vol dir ser dissident i alternatiu en l’actualitat, dins d’un panorama artístic marcat pels talent shows, la cultura de la cancel·lació i la recerca de fama. Quan arriba el moment d’interpretar la Raquel Meller, els intèrprets es barallen perquè tots volen el paper de la vedet estrella. Finalment, intenten tancar l’espectacle amb un número d’humor transgressor, tal com els han indicat, però l’actor a qui li toca fer el monòleg no sap com fer-lo, ja que cal algú de qui riure's i ell no vol triar ningú per fer-ne mofa.