Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Miseria

(2021) Riera, Queralt

La peça ens acosta la vida d’un actor i professor de teatre precari a Barcelona. A través de múltiples monòlegs, el públic s’endinsa en el seu dia a dia: els esforços per pagar el pis, els records d’infantesa, les relacions amoroses i, finalment, el relat de la seva mort. Aquestes escenes, independents entre si, juguen amb recursos dramatúrgics com la repetició de la paraula “misèria” o l’ús recurrent d’un mateix leitmotiv: una nota de comiat.

Obra

Fantàstic Ramon

(2025) Cedó, Clàudia

Quan neix el primer fill del Josep i la Clara, el Ramon, el metge els informa que no és ni nen ni nena, sinó que és un ninot de drap. La parella aviat descobreix que el seu fill creix a un ritme diferent i que no interactua amb ningú: no es mou ni parla, i el poble el rebutja. Quan arriba una professora nova a l’escola, la Margarida, que sí que mira amb afecte en Ramon, els seus pares creuen que han trobat una aliada. A mesura que en Ramon creix, el rebuig de la gent del poble per ser diferent es fa cada cop més palès. Malgrat tot, els seus pares decideixen continuar vivint allà i provar que en Ramon pugui formar part de la comunitat. Quan en Ramon fa divuit anys, a l’envelat, és atacat violentament i la situació es torna insostenible. Però en aquell moment la Margarida aconsegueix comunicar-se amb ell, i en Ramon passa a ser una mena de guia espiritual. El seu nou rol fa que tingui encara més enemics i que, a causa de la seva mida enorme, acabi matant per accident un veí del poble que li volia fer mal. Davant la impossibilitat de fugir amb ell, els pares el deixen fora dels murs, on els habitants del poble el troben i el pengen.

Obra

El deute

(2023-05) Sirera Turó, Rodolf

La Bea lloga a turistes el pis que el seu marit, el Víctor, té just a sota de casa seva. Vint-i-cinc anys més jove que ell, somia tenir fills, però el Víctor es mostra cada cop més distant i dèspota. L’arribada d'una nova llogatera, l’Íngrid que torna a la ciutat després de viure a París, altera la rutina. Farta del menyspreu del marit, la Bea s’embolica amb l’Abel. Aviat descobrim que aquesta relació ha estat orquestrada per la mateixa Íngrid, antiga parella del Víctor, a qui ell va inseminar per vendre'n la criatura resultant. L’Abel és un dels molts fills proveta que el Víctor ha engendrat i venut durant anys enganyant diferents dones. Finalment, l’Abel i l’Íngrid porten a terme la seva venjança i aconsegueixen destapar el negoci immoral del Víctor i les misèries del seu matrimoni.

Obra

La teta lisa

(2016) Devesa, Rosa J.

L’Olívia, una dona divorciada amb una filla de sis anys i una carrera sòlida, gaudeix d’una vida estable. Reconeguda experta en la Monna Lisa de Leonardo da Vinci, rep l’encàrrec de fer una conferència a Milà just quan, en una mamografia rutinària, li diagnostiquen un càncer de mama que requerirà una mastectomia radical. Abans de l’operació deixa missatges a les persones més properes, temorosa que alguna cosa surti malament. Després de la mastectomia, seguim el seu procés de recuperació i quimioteràpia, les conseqüències físiques i emocionals del tractament, el difícil retorn a la normalitat i la transformació de les seves relacions amb amigues i exmarit. Finalment, la veiem a Milà, recuperada, oferint la conferència i prenent consciència de la nova mirada sobre ella mateixa i sobre la vida que l’espera.

Obra

Amor, mort, fjord

(2024) Molina, Rosa

Un agent de policia atura en Jakob a pocs quilòmetres de Calella de Palafrugell perquè condueix en direcció contrària. En Jakob creu que la detenció té a veure amb un suposat atemptat ecologista a Noruega, però l’agent no en té constància i comença a interrogar-lo. A través del diàleg i de diversos flashbacks descobrim la història d’amor d’en Jakob i en Marc, un noi català que vivia a Oslo i estava vinculat a un grup ecologista. Finalment, en Jakob revela que al seient del darrere porta el Marc, mort a causa d’un tumor cerebral, i que el viatge era el seu darrer comiat: arribar junts a Calella de Palafrugell, el lloc més significatiu per al Marc. En Jakob suplica a l’agent que, abans de detenir-lo per la infracció i per portar el cos del Marc, el deixi arribar al seu destí