Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Allà lluny hi ha una caseta

(2024) Casanovas, Jordi

La Lali, embarassada, fuig del pare del seu fill i s’instal·la a l’antiga masia de la seva àvia Quintina. Quan arriba el moment del part, es dirigeix a una caseta al mig del bosc perquè dues dones, la Marga i la Joana, l’ajudin a donar a llum. Però, un cop ha parit, li prenen el nadó i la narcotitzen. La Marga i la Joana roben criatures i les venen a famílies adinerades per poder pagar un tractament mèdic que necessita la Joana. Ja ho tenen tot preparat per vendre el nadó de la Lali i, per completar el pla, volen que ella es suïcidi per no deixar cap prova. La Marga, però, dubta: sap que la Quintina era bruixa i sospita que la seva neta podria haver heretat els poders. Quan la Lali es desperta i reclama veure el seu fill, les dones li diuen que ha mort i la convencen perquè es clavi un ganivet al cor. És aleshores quan se li apareix una bèstia, que li ofereix recuperar el nadó a canvi de dues ànimes. La Lali es revifa, es treu el ganivet i agafa la Joana amenaçant-la de mort. La bèstia, mentrestant, mata la Marga, a qui acusa de la mort de la Quintina feia molts anys. Amb el seu fill als braços, la Lali marxa decidida: la segona ànima serà la del pare del seu fill.

Obra

Pruna

(2020) Riera, Queralt

La Pruna nena ens explica els abusos sexuals als quals la sotmet el seu pare, disfressats de joc entre pare i filla. La Pruna adulta té un restaurant al Poblenou i un client bosnià sembla que està interessat en ella. La relació amb el client empeny la Pruna a curar la ferida dels abusos del pare. A través de testimonis reals, dades estadístiques i la història de la Pruna nena i adulta, es teixeix aquest relat sobre els abusos sexuals als infants, la reparació i la supervivència de les víctimes.

Obra

Cavallet de mar o el peix invisible

(2023) Coya, Pau

Fa un any que en Martí ha iniciat la seva transició injectant-se testosterona. Estudia Magisteri i està secretament enamorat de la Clàudia, la seva companya de pis. Una nit, surt de festa per intentar oblidar la Clàudia i manté relacions sexuals vaginals amb un noi. A la visita de control, la doctora li comunica que està embarassat i en Martí es veu obligat a escollir entre continuar l’embaràs o seguir amb el tractament hormonal. Després d’un període de dubtes i reflexió, decideix interrompre l’embaràs i vitrificar ovòcits per no tancar-se la possibilitat de gestar en el futur.

Obra

Mary

(2024) Díez Quintanilla, Lara

La Mary, mare de l’Ana i àvia de la Lara, l’artista, explica al públic la seva història i la de la seva família i reflexiona sobre la dona i mare com a eix central del nucli familiar. A través de la seva narració recorda la seva mare, la Rosario que havent perdut el marit a la guerra civil es va endur la cunyada i els dos fills petits a un poble aragonès on els ensenyar a créixer amb por cap a l’altre fins que el pare de les criatures va tornar, ja que havia estat ferit greument però no mort. Ens explica també el festeig i matrimoni amb el seu marit, pare de l’Ana, i com aquesta es va quedar embarassada de la Lara als divuit anys. En aquest moment la Mary es planteja com fer pública aquesta informació afecta la Lara, l’Ana i la relació entre les dues. Acceptant que li queda poc per morir-se decideix continuar repassant la seva biografia familiar i exposant la seva manera de veure i viure el món, passant per tot un seguit de temes com l’amor, les relacions socials, la religió, la llengua, política, el fet de fer-se gran, la seva pròpia mort el dia de Tots Sants, el seu enterrament i la vida de la seva família sense ella.

Obra

Dibuix d’una guineu ferida

(2025) Puig Grau, Oriol

En Ferran, un mestre d’educació infantil, s’obsessiona amb l’autoretrat d’un jove artista, Daniel Mengual, mort recentment en un accident de trànsit. Decideix esbrinar tots els detalls possibles sobre la seva vida i la seva mort, comença a seguir a les xarxes socials el cercle proper de l’artista i acaba fabulant tot allò que no pot esbrinar. En Ferran manté relacions sexuals amb desconeguts a través d’una aplicació de cites i comença a demanar als seus companys sexuals que l’anomenin Daniel. Intenta mimetitzar-se físicament amb ell: compra roba com la que duia i es tenyeix els cabells. Quan tota la seva existència ja gira al voltant del jove artista, en Ferran descuida la feina fins que és acomiadat. Absolutament perdut en una espiral destructiva, només li queda imitar també l’accident que va posar fi a la vida d’en Daniel, i per això es llença contra un cotxe.