Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
Autors
Títols
Paraules clau
Data de publicació
Número de personatges
 

Enviaments recents

Miniatura
Obra
Breve historia del ferrocarril español
(2021) Yago, Joan
La peça recorre cronològicament la història del ferrocarril a Espanya i la seva relació amb la família reial espanyola. Des de la mort de Ferran VII, el 1833, la regent Maria Cristina i la seva filla Isabel esdevenen còmplices de la creació i expansió d’una xarxa ferroviària marcada per la corrupció, fins que ambdues són desterrades a França. A l’exili, Isabel procura justificar les seves accions. Molts anys més tard, al segle XXI, el comissari Villarejo grava en secret diverses converses de Corinna Larsen, amant del rei Joan Carles I. Mentre parla de la possible participació del monarca en una trama corrupta vinculada a la construcció de la línia d’alta velocitat a La Meca, Larsen afirma que el problema del rei és que no entén la diferència entre diners públics i privats.
Miniatura
Obra
La brama del cérvol (una experiència única en un marc incomparable)
(2025) Yago, Joan
La Maribel i el Pau són una parella en crisi que ha anat a un hotel de muntanya per escoltar la brama del cérvol. A l'hotel coincideixen amb una convenció sobre estratègies per transformar la societat a través del teatre, a la qual assisteixen diversos representants del món escènic català. La Maribel i el Pau proposen a en Pepo, un actor que participa en la convenció, fer un trio però al darrer moment la Maribel es fa enrere, fuig corrents cap al bosc i el Pau la persegueix. Els altres professionals de les arts escèniques coneixen, al bar de l’hotel, en Jofre, un empresari especulador que ha anat a la vall a fer negocis urbanístics. Quan en Jofre s’ennuega menjant, discuteixen si haurien de deixar-lo morir, pensant que potser el món seria un lloc millor sense ell. Mentre s’ho pensen, en Jofre mor ofegat per la seva inacció i decideixen amagar el cadàver. La Maribel troba una rave secreta al bosc i s’hi afegeix. Després de consumir drogues, comença a escalar unes roques i cau daltabaix. De sobte, tots els personatges queden atrapats en un viatge al·lucinogen. L’endemà, els artistes reprenen la convenció sobre com canviar el món mentre la Maribel és rescatada de la muntanya i abandona en Pau.
Miniatura
Obra
Aquí no ha passat res
(2025) Casado i Olivas, Jordi
L’Àlex ha de deixar la casa on viu i replantejar-se el seu futur immediat perquè la seva parella l’acaba de deixar. El personatge mític Sísif apareix a casa seva preguntant per què va deixar d’escriure-li cartes i li demana de quedar-s’hi uns dies; ha deixat enrere la seva condemna d’empènyer la roca eternament. L’Àlex li diu a Sísif que va deixar d’escriure-li perquè era feliç i ja no tenia por de viure, i Sísif respon que potser és allà perquè l’Àlex torna a tenir por. L’Àlex vol saber què va passar quan Sísif va deixar d’empènyer la roca i aquest li diu que no va passar res. L’Àlex explica que ell no pot rebel·lar-se contra les normes de la societat, contra els déus de l’algoritme, contra la necessitat de fer i ser productiu. Sísif demana el mòbil a l’Àlex per vèncer els déus de l’algoritme i comença a interactuar amb personatges que representen les diferents aplicacions del telèfon. L’Àlex li pregunta a Sísif quan tornarà a l’inframon per buscar la roca i aquest li diu que va abandonar el càstig perquè s’havia enamorat d’ell. Passen la nit junts i, cada vegada que desfan el llit, Sísif no pot evitar tornar-lo a fer. L’Àlex acaba de preparar les caixes per al trasllat: ha arribat l’hora que Sísif se’n vagi, i ha d’enfrontar-se finalment, sol, al canvi. Sísif li demana que li torni a escriure. Sísif marxa i l’Àlex li escriu una última carta.
Miniatura
Obra
Apaga’m que m’encenc
(2023) Devesa, Rosa J.
La Monika, escriptora de professió, i la Nika, de vuit anys, són mare i filla. Totes dues pateixen una addicció al telèfon mòbil. La mare l’utilitza com a eina d’organització laboral, i la filla el reclama constantment perquè és la seva manera de relacionar-se amb el món. Quan la mare li demana a la Nika que estigui menys pendent del telèfon, les dues reflexionen sobre les activitats que els agraden fer juntes, com passejar o jugar a jocs de taula, i recorden com totes dues admiren l’àvia. Amb ella mai hi ha pantalles pel mig i sempre gaudeixen de la seva presència. Just en aquell moment truca l’àvia i els demana que la vagin a veure, però la Monika s’excusa dient que té un lliurament important. La Nika, d’amagatotis, instal·la una aplicació que la mare no li permet tenir i s’endinsa en un món fantàstic on el telèfon cobra vida i la incita a publicar amb el compte de la mare, provocant l’entrada d’un virus que esborra la seva feina. La Nika aprèn que els mòbils també poden ser nocius, i mare i filla decideixen visitar l’àvia.
Miniatura
Obra
Temps mort
(2023) Casado i Olivas, Jordi
L'obra està construïda a partir de l'alternança entre escenes centrades en la idea d'espera i en com s'omple aquest temps d'espera i escenes associades als cinc sentits on s'enumeren elements relacionats amb cada sentit. A l’última escena, sona un telèfon que ha estat present tota l’estona a escena, però ningú no l’agafa.