Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

El canvi. Una història de terror reproductiu

(2024) Rovira, Carla

La Zoe i la Dafne són dues dones que van fer un tractament in vitro a la mateixa clínica de fertilitat, però, a causa d'un error del laboratori, una ha gestat l'embrió de l'altra. En adonar-se'n —després del naixement de les criatures— les dues dones inicien una demanda contra la clínica perquè assumeixi la responsabilitat legal que li pertoca i demanen a la jutgessa de poder intercanviar-se les criatures —que ara ja tenen mesos— perquè cadascuna es quedi la seva filla genètica. Enmig d'aquest procés judicial, la Zoe cita la Dafne a casa seva amb l'excusa de trobar-se amb l'advocada, però, quan les dues dones estan a soles, la Zoe li explica que no vol continuar amb el procés, ja que sent que, per a ella, la seva filla és la criatura que ha criat des que va néixer. Aquest canvi en la situació provoca una forta discussió entre les dues dones que posa sobre la taula la diferent concepció de la maternitat que tenen totes dues i el racisme que exerceix la Dafne, que exhibeix com a argument que la filla biològica de la Zoe és asiaticodescendent, com la seva mare. Malgrat les diferències radicals entre els seus posicionaments, les dues dones saben que han de prendre una decisió, però dubten fins a l'últim moment.

Obra

Goteres

(2019) de la Varga, Marc

En Toni és a casa seva i s'adona que li han sortit unes goteres al sostre del menjador i que comença a caure aigua provinent del pis de dalt. Alarmat, puja al pis superior, on un home gran li obre la porta. El veí li demana ajuda per aturar la fuita i eixugar l'aigua que inunda el pis. Mentre recullen l'aigua, els dos homes conversen i, a través dels detalls que s'expliquen de les seves vides, s'adonen que tots dos són la mateixa persona en moments diferents de la seva vida. En Toni, en adonar-se que de gran serà un guionista fracassat que treballa de vigilant en un pàrquing i que viu sol, intenta canviar coses del seu present per veure si el seu futur canvia. Cada cop que modifica alguna cosa —truca la seva parella per tornar amb ella, abandona la sèrie en què està treballant o fa les maletes per deixar-ho tot i marxar al camp— la seva versió en el futur és diferent, però mai és la versió perfecta que ell anhelava. En adonar-se'n, decideix deixar d'intentar canviar el futur i prova de comportar-se de manera diferent en el present.

Obra

Oficina de vida independiente

(2024) Vizcarro, Núria

La mare de l'Amanda fa poc que utilitza cadira de rodes després de patir un accident domèstic. Com que, a causa de la seva feina, no li pot proporcionar totes les cures necessàries, l'Amanda visita una oficina de vida independent gestionada per una entitat que ofereix assistència a persones amb diversitat funcional. Allà l'atén en Benito, un voluntari de l'associació que també utilitza cadira de rodes. El Benito, a més d'iniciar els tràmits per atorgar un assistent a la mare de l'Amanda, intenta fer-li veure que ha d'aprendre molt més sobre la realitat de les persones amb diversitat funcional per deixar de cometre constantment microagressions capacitistes de les quals ni tan sols és conscient. L'Amanda se sent sobrepassada per la situació i això fa que les trobades amb en Benito siguin tenses. A més, l'Amanda fa unes setmanes que experimenta problemes de visió als quals inicialment no donava importància. Després de moltes proves mèdiques, però, a l'Amanda li diagnostiquen retinosi pigmentària, una malaltia degenerativa que produeix una progressiva pèrdua de la visió. Aquest diagnòstic sacseja completament la vida de l'Amanda i la seva manera d'entendre les discapacitats i fa també que en Benito es torni més empàtic, fet que propicia l'inici d'una nova relació entre tots dos que sembla anar més enllà de l'amistat.

Obra

Xarnegos

(2015) de la Varga, Marc

La Marisa ha dut el seu pare, en Manolo, a una teràpia de grup que utilitza el psicodrama perquè els participants facin servir el teatre per expressar i analitzar el que els passa. La Marisa està molt preocupada perquè el seu pare, que va néixer a Extremadura i va migrar a Catalunya de molt jove, ara diu que només se sent català, i ha canviat molts dels seus hàbits i aficions. Abans, per exemple, escoltava artistes com Manolo Escobar i ara només escolta Lluís Llach. En Manolo, per la seva banda, vol que la seva filla el deixi tranquil i que no l'obligui a anar-se'n a viure amb ella a Saragossa, on la Marisa viu amb el seu marit. A través de la teràpia psicodramàtica, la Marisa i en Manolo descobreixen que l'origen de tot el que els separa és la mort de la Carmen, la dona d'en Manolo i mare de la Marisa. Gràcies als exercicis que proposa en Ricardo —el terapeuta—, pare i filla comencen a comprendre els comportaments de l'un i de l'altra, la qual cosa els permet inaugurar una nova etapa en la seva relació.

Obra

Expiació

(2023) Brugarolas, Manuel

Un grup d'intèrprets que s'han graduat fa poc a l'Institut del Teatre són escollits per cursar un postgrau que consisteix en la creació col·lectiva d'una obra. Treballaran sobre la proposta de la Sara, basada en la seva experiència traumàtica. A l'inici dels assajos, però, els intèrprets reben la notícia que la Sara ha tingut un accident a Grècia, on es trobava ajudant en diferents tasques en un camp de refugiats, i que es troba hospitalitzada. Els intèrprets decideixen començar igualment el procés de creació seguint el dossier que la Sara havia escrit i les coses que els havia explicat. L'obra que han de crear gira al voltant de l'agressió sexual que va patir la Sara per part del fill del seu marit —el fill que aquest havia tingut amb la seva primera dona. Durant el procés de creació, els intèrprets intenten trobar la millor manera d'explicar la història i s'enfronten a moltes dificultats: quines paraules utilitzar, quin ha de ser l'ordre dels esdeveniments, què és cert i què no, etc. Finalment, quan reben la notícia de la mort de la Sara, decideixen crear un nou final per homenatjar-la.