Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Apaga’m que m’encenc

(2023) Devesa, Rosa J.

La Monika, escriptora de professió, i la Nika, de vuit anys, són mare i filla. Totes dues pateixen una addicció al telèfon mòbil. La mare l’utilitza com a eina d’organització laboral, i la filla el reclama constantment perquè és la seva manera de relacionar-se amb el món. Quan la mare li demana a la Nika que estigui menys pendent del telèfon, les dues reflexionen sobre les activitats que els agraden fer juntes, com passejar o jugar a jocs de taula, i recorden com totes dues admiren l’àvia. Amb ella mai hi ha pantalles pel mig i sempre gaudeixen de la seva presència. Just en aquell moment truca l’àvia i els demana que la vagin a veure, però la Monika s’excusa dient que té un lliurament important. La Nika, d’amagatotis, instal·la una aplicació que la mare no li permet tenir i s’endinsa en un món fantàstic on el telèfon cobra vida i la incita a publicar amb el compte de la mare, provocant l’entrada d’un virus que esborra la seva feina. La Nika aprèn que els mòbils també poden ser nocius, i mare i filla decideixen visitar l’àvia.

Obra

Temps mort

(2023) Casado i Olivas, Jordi

L'obra està construïda a partir de l'alternança entre escenes centrades en la idea d'espera i en com s'omple aquest temps d'espera i escenes associades als cinc sentits on s'enumeren elements relacionats amb cada sentit. A l’última escena, sona un telèfon que ha estat present tota l’estona a escena, però ningú no l’agafa.

Obra

Passaran coses fantàstiques

(2024) Navarro, Sílvia; Casado i Olivas, Jordi

L’Artur va deixar la seva feina de comptable per dedicar-se a fer un pòdcast de divulgació criminalística, però no té èxit i això ha comportat que tingui problemes econòmics. Està convençut que la seva veïna, l'Àgata, una velleta que fa dies que no veuen a l’escala, ha estat assassinada pel seu nebot, l'Enric. Obsessionat com està amb la investigació, l'Artur gairebé no fa cas a la Joana, la seva companya, quan li demana que busqui feina per resoldre els problemes econòmics. Quan l’Enric es presenta al pis de la parella, l’Artur el segresta esperant obtenir informació del cas. El veí confessa que els està investigant perquè ell i l'Àgata treballen per al Departament d’Afers Paranormals de la Generalitat. Sospiten que l’Artur té poders sobrenaturals i que pot materialitzar allò que desitgi. Mentre proven si els poders existeixen, sense voler invoquen l'Àgata, que en realitat només era de vacances. Tots quatre intenten descobrir l’abast real d'aquests poders i l’Àgata s’adona que en realitat és la Joana qui els té. L'Artur creu que amb els poders podran solucionar els problemes econòmics, però la Joana els veu com un perill i només vol que l’Artur i ella tornin a ser feliços com ho eren abans. Finalment, l’Artur reconeix que s’havia deixat endur per la seva ambició de triomfar amb el pòdcast, deixant de banda les necessitats de la parella.

Obra

L’home invisible

(2013-11) Sirera Turó, Rodolf

El Doctor Griffin treballa al servei del pare de la seva promesa Glòria, el Doctor Moreau, i del professor Moriarty. Griffin desapareix just en el moment en què acaba de resoldre la fórmula de la invisibilitat. En Moreau i en Moriarty necessiten trobar-lo amb urgència per lliurar la fórmula al seu cap, Hynkel, que vol dominar el món amb un exèrcit invisible. La Glòria, desesperada per la desaparició del seu promès, contracta els serveis de Sherlock Holmes i John Watson per resoldre el misteri. Just quan en Moriarty està a punt d’aconseguir la fórmula de la invisibilitat, en Holmes troba Griffin amagat amb els resultats de les seves investigacions. D'aquesta manera, la jove parella finalment es retroba.

Obra

Me da miedo la noche

(2018) Devesa, Rosa J.

A través de monòlegs i poemes, la Natàlia i el Josep ens relaten la seva relació de parella, així com la biografia i la mort d’ell, represaliat pel franquisme l’any 1942. La Natàlia recorda que, després de la mort del Josep, va guardar amagats els seus vint-i-vuit poemes fins al 1995, quan finalment els va publicar en un llibre.