Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

El mètode Morgaŭ

(2017) Vizcarro, Núria

L'any 2067 tots els països han firmat un tractat de pau i han adoptat l’esperanto com a llengua cooficial. La Clara és la directora d’un institut en el qual ha implementat un mètode pedagògic de creació pròpia anomenat “Morgaŭ” (“demà” en esperanto), basat en una estricta aplicació de les normes i que busca la igualtat d’oportunitats entre els estudiants. El govern ha enviat una nova professora a l’institut, però serà la Clara qui, a través d’una entrevista, acabarà decidint si l’accepta o no. Aquesta candidata és la Maria, una dona d’uns seixanta anys que fa molt temps que no exerceix la professió i que té una manera molt laxa d’entendre la pedagogia. Aquesta visió contraposada sobre la seva feina fa créixer la tensió entre les dues dones, i és en aquest moment quan descobrim que la Maria és la mare de la Clara, que la Maria havia estat directora de l’institut molts anys enrere i que havia expulsat la seva filla quan aquesta havia denunciat un professor per fer comentaris inapropiats. La Clara decideix no contractar la seva mare com a professora i la fa fora del seu despatx, però la Maria demana quedar-se un moment sola en aquell espai per recordar els vells temps. És llavors quan veiem que la Maria és una inspectora enviada pel govern per comprovar les denúncies que ha rebut la Clara per abús d’autoritat. La Maria, malgrat el seu càrrec i la missió que li ha estat encomanada, decideix donar-li una oportunitat a la seva filla.

Obra

Família normal

(2020-11) Vizcarro, Núria

Un any després de la mort de la seva mare, l’Adela i la Marga tornen a la casa del poble on es van criar. Ara que ja han resolt tots els tràmits de l’herència, han de decidir què fer-ne. L’Adela té molt clar que cal vendre-la, però a la Marga li costa fer-se a la idea de desprendre’s del lloc on van créixer. Quan sembla que l’Adela ha aconseguit convèncer la seva germana, arriba inesperadament l’Alba, la filla de l’Adela, que viu a Londres i que també es mostra contrària a la venda, ja que creu que els seus avis no haurien volgut que la casa es vengués. Durant la nit que passen a la casa, comencen a produir-se fets aparentment inexplicables que fan pensar a les tres dones que la mare de l’Adela i la Marga s’ha manifestat. A aquests fets s’hi sumen dues confessions: l’Adela necessita urgentment vendre la casa perquè ha robat diners de la feina per pagar els estudis de la seva filla, i l’Alba revela que s’ha quedat embarassada. Davant la imminent arribada d’un agent immobiliari que l’Adela havia contractat sense dir-n’hi res a la seva germana, les tres dones decideixen finalment vendre la casa intentant treure’n el màxim profit possible. Però els possibles compradors marxen en veure el preu desorbitat que els demanen. Quan entenen que vendre la casa serà molt més difícil del que imaginaven, l’Adela, la Marga i l’Alba s’asseuen davant la porta i es pregunten quin serà el següent pas.

Obra

Hibakusha 597

(2016-03) Vizcarro, Núria

Després de descobrir que en japonès existeix un terme específic, “hibakusha”, per anomenar les víctimes de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, la Núria i la Laia es plantegen crear un espectacle al voltant de la paraula que podria designar les víctimes de la Guerra Civil a Espanya. Durant el procés de recerca, però, es topen amb un descobriment que els crida especialment l'atenció i que els fa canviar el rumb de la investigació: troben testimonis de dones o de fills de dones que van parir en diferents indrets del País Valencià durant els bombardejos de la Guerra Civil que asseguren que una misteriosa dona vestida de blanc els va ajudar a parir. Estirant aquest fil, acaben descobrint que Elisabeth Eidenbenz, abans de fundar la Maternitat d'Elna, havia estat en diferents llocs de les comarques valencianes assistint el part de dones en moments de màxim perill pels bombardejos i que ho havia fet amb l'ajuda de dones valencianes anònimes. El nou espectacle de la Núria i la Laia serà un homenatge a aquestes dones.

Obra

Unplugged

(2018) Vizcarro, Núria

L'Alba i la Berta són dues germanes que fa vint anys que treballen al mateix supermercat. L'Alba ha estat tot aquest temps patint assetjament laboral per part d'en Benavent, l'encarregat del supermercat. El dia que l'Alba fa quaranta anys, les dues germanes decideixen plantar-se vestides de negre i amb passamuntanyes al pis on viu en Benavent per venjar-se esclafant-li un pastís a la cara mentre encenen unes bengales d'aniversari. Quan ja són a l'edifici d'en Benavent, però, es queden tancades dins l'ascensor, a les fosques. Mentre l'ascensor està aturat, les dues germanes dubten de l'acció que estan a punt de dur a terme i discuteixen retraient-se actes del passat. Finalment, s'adonen que només es tenen l'una a l'altra i, quan l'ascensor torna a funcionar, pugen fins al pis d'en Benavent per dur a terme juntes i a cara descoberta la venjança que havien planejat.

Obra

Refugi

(2016-01) Vizcarro, Núria

En un camp de refugiats enmig d’una guerra, cinc personatges reben, per separat, un grup de desplaçats que acaba d’arribar-hi. Cadascun els dona la benvinguda a la seva manera i els explica com funciona el camp. Hi ha una dona que arrossega el trauma d’haver causat la mort d’un altre refugiat i que, alterada, recomana als nouvinguts que no donin cap informació sobre la seva identitat. Una altra, en canvi, els anima a explicar-se les seves històries, convençuda que és més fàcil sobreviure si coneixes la persona que tens al costat. Un home els proposa fer un taller d’escriptura per deixar constància de les seves experiències perquè les puguin llegir els futurs refugiats que arribin al camp. Una altra dona els explica com era aquell lloc abans de la guerra. I una cinquena persona els fa preguntes que queden sense resposta.