Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

La cadena del frío

(2020) Berrocal, Yaiza

L’any 1996, la Dolores i la seva família guanyen un concurs d’una marca de llet: rebran el seu pes en llet, garantint el subministrament familiar durant sis mesos. Aquell dia, per celebrar-ho, la Dolores deixa que la seva filla Lola es compri el que vulgui per menjar, i la nena descobreix les patates McCain. El sabor de les patates captiva la Lola, que fins ara només havia menjat patates casolanes mal fetes, i veu en la marca un futur millor. La seva devoció cap a la marca la porta a apuntar-se al Club McCain, on envia cartes amb tots els temes que li preocupen esperant rebre consell. La Lola creix, el seu pare es queda sense feina i passa el temps fent maquetes de llocs emblemàtics d’Espanya. El Club McCain passa a ser en línia, i en un dels seus xats la Lola coneix el Damià. L’any 2012, la Lola fa vint-i-dos anys i ho celebra amb la seva mare: el seu pare ha mort d’un atac de cor i el seu xicot, el Damià, l’ha abandonada. La mare no entén les decisions vitals de la filla, que li retreu que ells mai han tingut somnis i que ella, en canvi, sí que en té. La Lola li explica que, aprofitant que, a causa d'un escàndol, les accions havien caigut en picat a la borsa, ha invertit tots els estalvis en accions de McCain. La mare comprèn que per a la Lola les patates McCain representen el que, per a ella, van ser els cupons de llet: cartes a l’esperança. Finalment, la Lola viatja al Canadà per fer una entrevista i treballar a McCain.

Obra

Frontera

(2024) Joanmiquel, Ferran

Quan en plena excursió comença a ploure, el Joel i el seu pare es refugien en una casa abandonada a la muntanya. El mal temps dura uns quants dies i, en els pocs moments en què la pluja amaina, el pare baixa al poble a buscar queviures per als dos, ja que el Joel no duu roba adequada per a la muntanya i està molt feble perquè pateix síndrome d’abstinència. Durant l’estada, pare i fill parlaran de l’addicció del Joel, de la mort de la mare i del seu amor pels ocells cantaires, del camí amb les drogues i de com va abandonar el seu somni de pintar. Les converses tenses i plenes de retrets també faran sortir a la llum secrets i confessions: el pare també va ser un addicte durant la seva joventut; el Joel se sent culpable per no haver estat al costat de la mare els darrers dies. A mesura que passen els dies, el Joel tornarà a pintar i omplirà la casa d’ocells cantaires. Pare i fill aconseguiran reparar la seva relació a poc a poc i, finalment, quan el pare emmalalteix, el Joel abandonarà la casa, preparat per volar sol.

Obra

La viatgera

(2025) Rodríguez, Gemma

La Nora havia estat investigadora a la universitat, on feia estudis sobre viatges en el temps, però ho va deixar per dedicar-se a escriure divulgació científica. El dia abans de la presentació del seu darrer llibre al poble on va créixer, truca al seu editor des de l’habitació d’hotel. Mentre parlen, una dona —la Sara— entra a l’habitació. La Nora creu que li porta el sopar. Quan acaba la trucada i li diu que ja pot marxar, la Sara li explica que treballaven juntes com a investigadores a la universitat. La Nora se la vol treure de sobre, però la Sara li revela que ha vingut per dir-li que les seves investigacions sobre els viatges en el temps eren certes. Li demostra que és veritat advertint-la que, en uns instants, rebrà una trucada que la farà enfadar. Truquen a la Nora per informar-la que s’ha descobert que ha plagiat el seu darrer llibre. La Sara li confessa que l’estima, que fa vint anys eren parella i que la Nora va morir en un accident en aquell mateix poble. Fa molts anys que la Sara viatja entre línies temporals intentant trobar un temps on puguin tornar a ser felices, però cada cop que ho intenta el resultat és pitjor. Les dues dones es besen, i en aquell moment arriba el Manolo, l’editor, per retreure a la Nora el plagi del llibre. Quan el Manolo se’n va, la Nora li demana a la Sara que se l’endugui amb ella. Les dues dones acaben dins d’una bossa de ganxitos, en una altra línia temporal, a la mateixa habitació d’hotel. El Manolo arriba a l’habitació i s’asseu sobre la bossa.

Obra

L’habitació

(2025) Sánchez Pacheco, David

El Joan passa els dies a casa amb la mirada perduda. Travessa una crisi personal des que el va deixar la seva parella. Per tal de solucionar els seus problemes econòmics, ell i el seu company de pis, el Martí, han publicat un anunci per llogar una habitació per hores. Quan el Martí marxa, apareix la Virgínia, que li demana a en Joan que la deixi embarassada. Mentre intenta decidir què fer, ella desapareix i en Joan s’adona que està sol. De sobte, surt una altra dona de l’habitació i li proposa mantenir relacions sexuals. Quan està a punt d’accedir, torna el Martí, que el fa retornar a la realitat. Aleshores, escolten gemecs provinents de l’habitació llogada. El Joan descobreix que qui l’ha reservada és un tal Ricard Verdaguer i explica al Martí que la Virgínia el va deixar per un home amb el mateix nom. Per tranquil·litzar-lo, el Martí li parla del seu pare, que acaba de morir, i li ensenya una foto de la seva mare, l’Anna Rosa. El Joan reconeix en la foto la dona que abans li havia ofert sexe. Es desfà del Martí amb una excusa i li demana que surti de l'habitació. L’Anna Rosa i el Ricard surten, i el Joan li revela que el seu fill Martí viu al pis. Quan el Martí torna, descobreix que la seva mare i el Ricard mantenen una relació, i tots quatre acaben compartint els traumes del passat. Finalment, la Virgínia arriba al pis i s’uneix al Ricard i a l’Anna Rosa a l’habitació per hores. El Martí i el Joan es queden sols al menjador, amb la mirada perduda.

Obra

Cuatro días, cuatro noches (Valparaíso)

(2025) Sánchez Rodríguez, Víctor

El pare de tres germans desitjava que els seus fills visitessin Valparaíso, a Xile, una ciutat que havia conegut durant un viatge de feina. Cinc anys després de la seva mort, la Glòria —que ha superat un càncer de pit—, en Toni i la Lara passen quatre dies a l’Hotel Valparaíso d’Almeria per retre-li homenatge. El primer dia, mentre són a la piscina, la Glòria proposa una idea per a l’homenatge, però la Lara i en Toni la consideren absurda i la menystenen, fet que provoca que la Glòria, molesta, se’n vagi a l’habitació. La Lara i en Toni acaben rivalitzant per veure qui dels dos aconsegueix seduir abans el cambrer de l’hotel. El segon dia, en Toni juga al solitari i confessa a la seva germana que s’ha promès que, si aconsegueix completar-lo, anirà al veritable Valparaíso. Quan arriba la Glòria i saluda el cambrer, la Lara marxa i en Toni intenta esbrinar si la seva germana hi ha tingut alguna relació. El tercer dia, en Toni confessa a la Glòria que s'ha separat del seu xicot. La Glòria li explica que el cambrer li ha cobrat per mantenir-hi relacions; era la seva primera experiència des de l’extirpació del pit i se sent decebuda. Poc després arriba la Lara, que explica la nit que ha passat amb ell, i la Glòria li retreu que sempre ha competit amb ella per tot. El quart dia, la Glòria i la Lara es plantegen si han de fer l'homenatge al pare. Quan arriba en Toni i els explica la seva nit amb el cambrer, els tres decideixen dur-lo a terme. La Glòria completa el solitari i els tres germans es pregunten si, finalment, no haurien d’emprendre el viatge al veritable Valparaíso, a Xile.