Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Passar revista

(2021) Casado i Olivas, Jordi

Una companyia ha d’estrenar un espectacle pel projecte Arnau Itinerant, però com que el Teatre Arnau està en ruïnes es veuen obligats a estrenar-lo a l’Apolo. Els intèrprets comparteixen vivències d’antigues vedets del Paral·lel i reflexionen sobre què vol dir ser dissident i alternatiu en l’actualitat, dins d’un panorama artístic marcat pels talent shows, la cultura de la cancel·lació i la recerca de fama. Quan arriba el moment d’interpretar la Raquel Meller, els intèrprets es barallen perquè tots volen el paper de la vedet estrella. Finalment, intenten tancar l’espectacle amb un número d’humor transgressor, tal com els han indicat, però l’actor a qui li toca fer el monòleg no sap com fer-lo, ja que cal algú de qui riure's i ell no vol triar ningú per fer-ne mofa.

Obra

Asmodai

(2025) Morató, Xavi

En Ritxi i en Biel passen un cap de setmana a la vella casa del poble de la família d’en Biel. La decoració i els objectes antics espanten una mica en Biel, i en Ritxi aprofita per fer-li bromes. En Biel li demana que s’aturi, recordant que la seva àvia, de petita, hi havia vist el príncep dels dimonis, Asmodai, que capturava nois joves i els cremava. De sobte, apareix la Carme, l’àvia del Biel, i aquest intenta amagar-li que en Ritxi és el seu xicot. En Ritxi li confessa, sense embuts, que és gai. Més tard, proposa fer una sessió d’ouija. En Biel desconfia, però en Ritxi jura que no li farà cap broma. Quan apareix Asmodai, fa ballar en calçotets a en Biel, mort de por. En Ritxi admet que ha estat ell qui ha mogut la planxa, i en Biel li revela que de petit ja havia fet un pacte amb Asmodai i que ara, per culpa de la broma del Ritxi, hauran de convèncer l’esperit perquè els perdoni. La planxa acusa en Ritxi de ser un lladre, i aquest, espantat, confessa que va robar la botiga de joies del Biel. Quan en Biel comença a plorar sang, en Ritxi s’adona que ell li estava tornant la jugada. Intentant venjar-se, remena l’armari i hi troba uns ossos calcinats. La parella demana explicacions a la Carme, que els explica que pertanyen al seu pare, un home homosexual a qui al poble anomenaven Asmodai. Quan la Carme, de petita, el va veure mantenint relacions amb un noi jove i ho va explicar a la seva mare, aquesta el va matar i cremar. Després que surtin a la llum els secrets familiars i de parella, en Ritxi li demana matrimoni a en Biel, i, quan aquest accepta, la Carme diu que els esperits de la família volen que tots ballin com a celebració. Per no fer enfadar els esperits, tots ballen.

Obra

Allà lluny hi ha una caseta

(2024) Casanovas, Jordi

La Lali, embarassada, fuig del pare del seu fill i s’instal·la a l’antiga masia de la seva àvia Quintina. Quan arriba el moment del part, es dirigeix a una caseta al mig del bosc perquè dues dones, la Marga i la Joana, l’ajudin a donar a llum. Però, un cop ha parit, li prenen el nadó i la narcotitzen. La Marga i la Joana roben criatures i les venen a famílies adinerades per poder pagar un tractament mèdic que necessita la Joana. Ja ho tenen tot preparat per vendre el nadó de la Lali i, per completar el pla, volen que ella es suïcidi per no deixar cap prova. La Marga, però, dubta: sap que la Quintina era bruixa i sospita que la seva neta podria haver heretat els poders. Quan la Lali es desperta i reclama veure el seu fill, les dones li diuen que ha mort i la convencen perquè es clavi un ganivet al cor. És aleshores quan se li apareix una bèstia, que li ofereix recuperar el nadó a canvi de dues ànimes. La Lali es revifa, es treu el ganivet i agafa la Joana amenaçant-la de mort. La bèstia, mentrestant, mata la Marga, a qui acusa de la mort de la Quintina feia molts anys. Amb el seu fill als braços, la Lali marxa decidida: la segona ànima serà la del pare del seu fill.

Obra

Pruna

(2020) Riera, Queralt

La Pruna nena ens explica els abusos sexuals als quals la sotmet el seu pare, disfressats de joc entre pare i filla. La Pruna adulta té un restaurant al Poblenou i un client bosnià sembla que està interessat en ella. La relació amb el client empeny la Pruna a curar la ferida dels abusos del pare. A través de testimonis reals, dades estadístiques i la història de la Pruna nena i adulta, es teixeix aquest relat sobre els abusos sexuals als infants, la reparació i la supervivència de les víctimes.

Obra

Cavallet de mar o el peix invisible

(2023) Coya, Pau

Fa un any que en Martí ha iniciat la seva transició injectant-se testosterona. Estudia Magisteri i està secretament enamorat de la Clàudia, la seva companya de pis. Una nit, surt de festa per intentar oblidar la Clàudia i manté relacions sexuals vaginals amb un noi. A la visita de control, la doctora li comunica que està embarassat i en Martí es veu obligat a escollir entre continuar l’embaràs o seguir amb el tractament hormonal. Després d’un període de dubtes i reflexió, decideix interrompre l’embaràs i vitrificar ovòcits per no tancar-se la possibilitat de gestar en el futur.