Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Quebec-Barcelona

(2010) Sarrias Fornés, Mercè

En Jacques i l'Anne són una parella de mitjana edat que viu al Quebec. Fa un any que intenten tenir un fill, però l'Anne no es queda embarassada. En Jacques fa mesos que s'ha fet les proves i que sap que és estèril, però encara no li ha dit a l'Anne. La Laia és una cosina llunyana de l'Anne —els avis de totes dues eren germans— que viu a Barcelona i que està passant per un moment difícil: se sent culpable perquè una nena de sis anys que va a l'escola on ella treballa va ser atacada per un home al carrer i ella creu que hi podria haver fet alguna cosa més, ja que no és normal que una nena tan petita vagi tota sola a l'escola i ella sabia que aquesta situació s'estava produint. L'Anne, que és historiadora, ha d'anar a Barcelona per investigar sobre les Brigades Internacionals Quebequeses que van lluitar a la Guerra Civil, de les quals va formar part el seu tiet avi. En saber-ho, la Laia li proposa un intercanvi de pisos; així ella podrà estar un temps fora i desconnectar. Durant els mesos que l'Anne és a Barcelona, descobreix que el seu tiet avi no va ser l'heroi que ella pensava i això li fa canviar la perspectiva amb què estava escrivint la tesi. També té una aventura amb un amic de la Laia, la qual cosa la fa sentir molt culpable fins que en Jacques, en una videotrucada, li confessa la seva infertilitat. Mentrestant, la Laia ajuda en Jacques —que s'ha quedat al Quebec— amb un problema que té amb un nen a la seva consulta de dentista i això l'anima i l'ajuda a trobar una sortida a la seva situació personal. Quan l'Anne i la Laia tornen als seus països d'origen, han après coses noves que les ajuden a tirar endavant. Al cap d'uns dies, l'Anne li explica a en Jacques que està embarassada.

Obra

Ceràmica trencada

(2021) Guasp Vidal, Joan

El Jutge presideix el judici contra l'Acusat. A la sala també s'hi troben la Defensa i el Fiscal, que l'interroguen. Durant el judici, els lletrats i el president del tribunal pregunten i tornen a preguntar a l'Acusat sobre el seu paper el dia que va ajudar a travessar en vermell una dona que feia tres-cents anys que esperava per travessar el pas de vianants. L'objectiu del Fiscal és provar que l'Acusat va cometre una il·legalitat ajudant la dona a travessar en vermell i socorrent-la quan una pilota llençada per un integrant del Cos Uniformat la va ferir i la va deixar cega. L'Acusat respon a les preguntes sense donar una versió clara dels fets i reflexiona constantment sobre el significat de conceptes com veritat, mentida o realitat. Finalment, quan l'Acusat demana insistentment que es dicti la sentència, cau una pluja de pilotes de tota mena seguida d'un vent que submergeix la sala en les tenebres.

Obra

Perduts

(2013) Sarrias Fornés, Mercè

L'Eva i en Xavier són una parella de mitjana edat que passa per un moment complicat a causa de la crisi econòmica. Com que necessiten feina, decideixen acceptar un encàrrec de la màfia xinesa per repartir tabac de forma clandestina per diferents restaurants de tota Espanya. Mentre són al magatzem esperant les instruccions sobre com han de procedir, la tensió entre tots dos creix i això els porta a confessar-se els secrets que s'han estat amagant l'un a l'altre. En Xavier, com que no sap què fer amb tant de temps lliure, ha estat fent de cangur de forma desinteressada per ajudar una noia de Síria i el seu fill, que estan travessant una situació difícil. L'Eva, enyorada del tren de vida que duien abans de la crisi, ha fet creure a un amic que volia enrotllar-se amb ell només perquè la convidés a un restaurant car i després l'ha deixat plantat. L'Eva i en Xavier s'adonen que es necessiten l'un a l'altre més que mai i prenen la decisió de tenir un fill. Finalment, s'obre la porta del magatzem, però, en comptes dels membres de la màfia, qui apareix són els Mossos d'Esquadra. L'Eva i en Xavier es posen unes disfresses regionals que han trobat en una capsa i s'escapen intentant camuflar-se entre els participants d'una ballada de sardanes que té lloc a la plaça del costat.

Obra

Perplex

(2019) Guasp Vidal, Joan

En Perplex és un home jubilat que, de la seva biblioteca estant, reflexiona en veu alta sobre el sentit de la vida. Parlant amb ell mateix, recorda alguns passatges de la seva vida, especialment aquells que tenen a veure amb la seva mare i amb la manera com afrontava els reptes del dia a dia amb un somriure sorneguer que recordava l'actitud amb què Demòcrit entomava la realitat. En Perplex raona també sobre les lleis de la natura i les dels homes i sobre com les lleis dels homes semblen absurdes quan les compares amb les de la natura. Seguint aquest fil, en Perplex se sorprèn de la vanitat dels homes i de com aquesta vanitat es fa palesa en la seva manera de fer política sense tenir en compte que el món i l'univers han existit abans que els humans i continuaran existint després. Després d'arribar a la conclusió que, segurament, els homes van ser creats per un Déu que volia distreure's veient com es comportaven uns éssers ridículs, en Perplex explica que la seva gran descoberta és que l'únic sentit de la vida és l'amor.

Obra

Tots els meus amics

(2008) Plana Rusiñol, David

La Cloe, la Nàdia, l'Helena, en Màrius i en Koldo són cinc amics que es reuneixen per sopar al reservat d'un restaurant. Cada cop es veuen menys i la Cloe sent que els seus amics ja no li cauen bé, que no se sent còmoda amb ells i amb la seva negativitat i que vol deixar de veure'ls. La Cloe els ho anuncia, però, quan en Màrius els confessa que s'ha fet un pírcing al penis, tothom sembla oblidar el que ha dit la Cloe. Durant els mesos següents, els cinc amics es continuen veient, però la dinàmica del grup no canvia: la Nàdia compra a traïció el pis que la Cloe volia, però que no podia pagar; l'Helena fingeix una malaltia per atreure l'atenció de la seva família i els seus amics; en Màrius menteix dient que s'ha intentat suïcidar —quan el que realment va passar és que es va tallar el penis una nit de borratxera— i en Koldo continua fent veure que tot va bé quan, pocs mesos enrere, va intentar forçar sexualment la Cloe. Un any després del primer intent de deixar el grup, la Cloe decideix deixar els seus amics definitivament, però, quan està a punt de comunicar-ho, la Nàdia li diu que, ara que s'ha divorciat, ja no vol el pis que li va prendre i que vol deixar que la Cloe i el seu company hi visquin durant uns anys.