Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
 

Enviaments recents

Obra
Perenne
(2020) Pardo, Patrícia
En un espectacle de circ, alguns dels membres de la companyia reflexionen sobre elements existencials que els preocupen. Una acròbata de mitjana edat explica al públic que fa poc va conèixer l'home de la seva vida al gimnàs, que van viure una història d'amor meravellosa durant una setmana, però que ell la va deixar perquè ella parlava massa poc pel seu gust. Una malabarista explica que ella entén l'amor com una manera física de conèixer les persones, i que és incapaç de conèixer algú parlant i explicant-se les coses que els han passat al llarg de la vida. La mestra de cerimònies fa memòria dels moments més rellevants de la seva vida, com el dia que la seva mare li va demanar que dormissin juntes en un tanatori per vetllar la seva àvia. L'acròbata més jove enumera una eclèctica llista dels amants que ha tingut i, tot seguit, en una conversa impossible amb la seva filla de cinquanta-quatre anys, aquesta reflexiona sobre la mort i la por de morir sola. Finalment, els pallassos i la mestra de cerimònies de l'espectacle interpreten un número de clown amb un text que resumeix els aspectes més destacats del que han dit els acròbates i els malabaristes a la primera part de l'espectacle.
Obra
Un dels dies més feliços de les nostres vides
(2015) Guasp Vidal, Joan
En Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.
Obra
L'escorcoll
(2014) Guasp Vidal, Joan
Un grup de guàrdies civils manats per un fiscal entren al despatx de l'autor per escorcollar-lo. Després d'hores sense trobar el que han vingut a buscar —el secret de la creativitat que es troba en la base, segons creuen, de la conspiració que està preparant l'autor—, decideixen sotmetre'l a un escàner cerebral. El resultat d'aquesta prova, però, no els revela cap secret, ja que l'escàner només mostra un feix de llum. Desesperats per no trobar el seu objectiu, els policies amenacen l'autor amb denunciar-lo, i aquest els diu que el secret que busquen es troba en un vi que amaga dins una bota darrere la prestatgeria. L'autor convida tots els policies a beure una copa d'aquest vi i aquests, després de fer-ho, cauen inconscients. Quan ja no queda ningú despert que el pugui sentir, l'autor treu un paper amagat i confessa que es tracta del poema que condensa tot el fruit d'una vida de reflexió, d'art i de creació. Tot seguit, l'autor recita aquest poema en el qual reflexiona sobre la felicitat, les incerteses, la noció de veritat, el pensament individual, la rellevància de tenir un esperit juganer, la importància de l'art i la llibertat en la vida i la meravellosa absurditat de l'existència.
Obra
Algunes confessions
(2023) Casanovas, Serafí
En Serafí —un home que ronda l'edat de la jubilació— decideix fer unes confessions després de patir diversos problemes de salut que l'han empès a portar una vida activa i sana. Mentre rememora alguns moments de la seva vida, en Serafí dona el seu punt de vista sobre com ha anat canviant el món des de la seva infantesa. Primer, recorda com era el dia a dia en la seva joventut, quan, per exemple, els bolquers eren de roba i es reutilitzaven, les empreses contribuïen a reciclar les ampolles de vidre i els canvis en l'estil de vida encara no havien contribuït al canvi climàtic. Tot seguit reflexiona sobre com hem passat de vetllar els morts a casa a l'aparició de tanatoris despersonalitzats i impersonals. Finalment, en Serafí explica com, des de la seva posició de director d'oficina bancària, ha vist com els bancs han deixat d'estar al servei dels clients per convertir-se en empreses que especulen i contribueixen a les bombolles que acaben provocant crisis econòmiques.
Obra
Ora et labora
(2023) Casanovas, Serafí
El Germà Salvador és un monjo de seixanta anys a qui l'abat ha castigat per passar-se el dia mirant sèries, cosa que el feia desatendre les seves funcions al monestir. El càstig consisteix a passar-se tres anys a l'Índia netejant els quiròfans d'un hospital de l'orde benedictí al qual pertany. L'Oriol és un cirurgià plàstic de trenta-cinc anys que, aconsellat pel seu gestor, cada any fa un viatge per poder desgravar en la declaració de la renda. Tots dos es coneixen a la sala d'espera de l'aeroport abans d'agafar el mateix avió cap a Nova Deli. En Salvador li explica a l'Oriol la penitència que li han imposat i l'Oriol li explica al monjo totes les destinacions turístiques que pensa visitar.  Al cap d'uns dies tots dos es troben per casualitat al vol de tornada. L'Oriol se sorprèn, ja que en principi en Salvador havia de passar-se tres anys a l'Índia, però en Salvador li explica que en arribar a l'hospital el van informar que s'havia externalitzat el servei de neteja i que no calia que s'hi quedés. En Salvador va aprofitar per viatjar pel país i veure el Taj Mahal i va tenir una epifania: deixaria els hàbits, tornaria a Barcelona i obriria un restaurant. L'Oriol li explica que aquest viatge l'ha connectat amb una espiritualitat que desconeixia i que ha decidit que ben aviat tornarà a l'Índia per operar de forma altruista en un hospital d'una ONG.