Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Saturnal

(2019) Cunillé Salgado, Lluïsa

A causa d'un increment del lloguer una dona es veu obligada a tancar la llibreria que havia fundat el seu avi. Durant els dos mesos que queden fins que hagi d'abandonar definitivament el local, la dona intenta localitzar una primera edició del Lazarillo de Tormes que revela qui n'és l'autor i que, segons una llegenda familiar, es troba en algun indret del soterrani de la llibreria. Mentre passa hores buscant el llibre, la dona comença a sentir la necessitat de connectar-se de nou amb els seus avantpassats, i això l'empeny a visitar llocs com el cementiri o la residència on viu la seva madrastra. Finalment, després de fracassar en l'intent de salvar la llibreria, la dona es presenta a una entrevista de feina en una empresa d'enviament immediat de mercaderies a escala internacional.

Obra

L'últim dia

(2021) Cunillé Salgado, Lluïsa

Un jove de vint-i-cinc anys dina amb la seva mare, que li parla dels problemes econòmics que té a la perruqueria que regenta. Però a ell li sembla entendre alguna cosa més en les seves paraules i acaba comprenent que la seva mare li demana que decideixi d'una vegada qui i què vol ser. El noi marxa sense poder treure's aquesta idea del cap. Torna a casa, discuteix amb el seu germà, va al cine, passa a veure un vell amic, va a fer-se una foto de carnet i acaba coneixent una noia que sembla que vol lligar amb ell, però que li acaba robant el casc de la moto. Finalment, tot sol, sota la pluja i enmig de la nit, el noi pren una decisió sobre què vol fer amb la seva vida. Uns minuts després, però, té un accident amb la moto mentre condueix sense casc i el seu cap xoca contra el cantell de la vorera.

Obra

Weltschmerz (títol provisional)

(2021) Dordal i Lalueza, Ferran

Tot i no estar-ne convençut, l’autor del text es presenta a uns ajuts a l'escriptura convocats per un teatre públic i, contra tot pronòstic, n'obté un. Això el força a escriure un text en un període de temps limitat, fet que posa en relleu la incertesa inherent a tot procés creatiu i la precarietat que sovint acompanya els ajuts públics. Al llarg de l’escriptura, es fa evident com la pràctica artística s’entrellaça amb les tensions de la vida quotidiana en un context accelerat i postpandèmic.

Obra

El Gran Price

(2023) Viñas, Jaume

L’any 1967, el Gran Price de Barcelona acull tot tipus d’activitats d’entreteniment: concursos de ball i de mecanografia, combats de boxa i altres espectacles. Quan el Pequeño Goliat, el boxejador que ha de combatre contra el Potro —el millor púgil espanyol del moment—, queda indisposat, l’amo del Price ha de trobar un substitut per complaure el promotor del combat, el senyor Carmona. L’escollit és l’Huracà, espàrring del Price, que haurà de deixar-se vèncer al tercer assalt perquè Carmona ja n’ha comprat el resultat. En Miqui, un noi de Soria que vol convertir-se en boxejador, arriba al Price i s’enamora de la Sara, la cambrera del bar i interès romàntic tant de l’Huracà com del Potro. Durant el combat, el Potro destrossa l’Huracà, que acaba greument ferit i és ingressat a l’hospital. Miqui retreu a Ponce, l’entrenador de l’Huracà, que no hagi aturat un combat tan injust. Afectat pel que ha passat, Ponce accepta entrenar-lo i descobreix que en Miqui té un autèntic talent per a la boxa. Alhora, la relació entre la Sara i en Miqui es va fent cada vegada més estreta. Mentrestant, Carmona pacta un nou combat manipulat, aquest cop entre el Potro i en Miqui. Els treballadors del Price assisteixen al funeral de l’Huracà, que mor a conseqüència dels cops rebuts. Ponce recorda aleshores com ell mateix va perdre un combat manipulat per Carmona contra el Potro, deixant-se derrotar a canvi de diners per poder salvar la seva dona malalta. Durant el nou enfrontament, el Potro confessa que aquest cop Carmona vol que sigui ell qui perdi, que la seva carrera s’acaba i que sempre ha estat una titella en mans del promotor. En Miqui guanya i passa a ser entrenat sota les ordres de Carmona. Ponce li desitja que sigui feliç, tot i que això signifiqui viure una vida de mentida com a boxejador. El text conclou amb un breu epíleg sobre els darrers anys del Price, quan la boxa va deixar d’interessar el gran públic a causa de l’arribada de la televisió, fins al seu enderroc el 1973.

Obra

Del fandom al troleig (una sàtira del bla bla bla)

(2024) Prieto, Berta

Una pel·lícula de Ximena White reconstrueix la vida de Paula Miró, una jove que va créixer sotmesa a la pressió de la seva mare, Petra Miró, perquè es dediqués al ballet. Ja d’adulta, la Paula intenta convertir-se en escriptora, però la relació distant amb la mare i un profund bloqueig creatiu la porten a decidir “fer-se tonta”. Inicia així un procés d’estupidització personal, compartit amb la seva companya de pis, l’Anna, que culmina quan decideix injectar-se bòtox al cervell i queda completament idiotitzada. La pel·lícula de la Ximena rep un Goya, i la premsa destaca com la directora ha treballat a partir dels diaris de la Paula. Però, en una entrevista, la periodista es treu la perruca i es revela que és la mateixa Petra Miró, que explica la seva versió dels fets en rus. Mentre la Ximena prepara una nova pel·lícula sobre la Paula, la seva fama comença a esvair-se i plana la possibilitat que sigui cancel·lada. Finalment, confessa a la seva xicota que en el passat formava part d’un grup de “tontos” que seguien obsessivament la Paula i que, en fugir d’una acció que havien organitzat, es va amagar i va veure tantes pel·lícules que va acabar adquirint cultura cinematogràfica i dedicant-se al cinema. Ara, però, sent la necessitat de tornar als seus orígens: la performance alternativa.