Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

La viatgera

(2025) Rodríguez, Gemma

La Nora havia estat investigadora a la universitat, on feia estudis sobre viatges en el temps, però ho va deixar per dedicar-se a escriure divulgació científica. El dia abans de la presentació del seu darrer llibre al poble on va créixer, truca al seu editor des de l’habitació d’hotel. Mentre parlen, una dona —la Sara— entra a l’habitació. La Nora creu que li porta el sopar. Quan acaba la trucada i li diu que ja pot marxar, la Sara li explica que treballaven juntes com a investigadores a la universitat. La Nora se la vol treure de sobre, però la Sara li revela que ha vingut per dir-li que les seves investigacions sobre els viatges en el temps eren certes. Li demostra que és veritat advertint-la que, en uns instants, rebrà una trucada que la farà enfadar. Truquen a la Nora per informar-la que s’ha descobert que ha plagiat el seu darrer llibre. La Sara li confessa que l’estima, que fa vint anys eren parella i que la Nora va morir en un accident en aquell mateix poble. Fa molts anys que la Sara viatja entre línies temporals intentant trobar un temps on puguin tornar a ser felices, però cada cop que ho intenta el resultat és pitjor. Les dues dones es besen, i en aquell moment arriba el Manolo, l’editor, per retreure a la Nora el plagi del llibre. Quan el Manolo se’n va, la Nora li demana a la Sara que se l’endugui amb ella. Les dues dones acaben dins d’una bossa de ganxitos, en una altra línia temporal, a la mateixa habitació d’hotel. El Manolo arriba a l’habitació i s’asseu sobre la bossa.

Obra

L’habitació

(2025) Sánchez Pacheco, David

El Joan passa els dies a casa amb la mirada perduda. Travessa una crisi personal des que el va deixar la seva parella. Per tal de solucionar els seus problemes econòmics, ell i el seu company de pis, el Martí, han publicat un anunci per llogar una habitació per hores. Quan el Martí marxa, apareix la Virgínia, que li demana a en Joan que la deixi embarassada. Mentre intenta decidir què fer, ella desapareix i en Joan s’adona que està sol. De sobte, surt una altra dona de l’habitació i li proposa mantenir relacions sexuals. Quan està a punt d’accedir, torna el Martí, que el fa retornar a la realitat. Aleshores, escolten gemecs provinents de l’habitació llogada. El Joan descobreix que qui l’ha reservada és un tal Ricard Verdaguer i explica al Martí que la Virgínia el va deixar per un home amb el mateix nom. Per tranquil·litzar-lo, el Martí li parla del seu pare, que acaba de morir, i li ensenya una foto de la seva mare, l’Anna Rosa. El Joan reconeix en la foto la dona que abans li havia ofert sexe. Es desfà del Martí amb una excusa i li demana que surti de l'habitació. L’Anna Rosa i el Ricard surten, i el Joan li revela que el seu fill Martí viu al pis. Quan el Martí torna, descobreix que la seva mare i el Ricard mantenen una relació, i tots quatre acaben compartint els traumes del passat. Finalment, la Virgínia arriba al pis i s’uneix al Ricard i a l’Anna Rosa a l’habitació per hores. El Martí i el Joan es queden sols al menjador, amb la mirada perduda.

Obra

Cuatro días, cuatro noches (Valparaíso)

(2025) Sánchez Rodríguez, Víctor

El pare de tres germans desitjava que els seus fills visitessin Valparaíso, a Xile, una ciutat que havia conegut durant un viatge de feina. Cinc anys després de la seva mort, la Glòria —que ha superat un càncer de pit—, en Toni i la Lara passen quatre dies a l’Hotel Valparaíso d’Almeria per retre-li homenatge. El primer dia, mentre són a la piscina, la Glòria proposa una idea per a l’homenatge, però la Lara i en Toni la consideren absurda i la menystenen, fet que provoca que la Glòria, molesta, se’n vagi a l’habitació. La Lara i en Toni acaben rivalitzant per veure qui dels dos aconsegueix seduir abans el cambrer de l’hotel. El segon dia, en Toni juga al solitari i confessa a la seva germana que s’ha promès que, si aconsegueix completar-lo, anirà al veritable Valparaíso. Quan arriba la Glòria i saluda el cambrer, la Lara marxa i en Toni intenta esbrinar si la seva germana hi ha tingut alguna relació. El tercer dia, en Toni confessa a la Glòria que s'ha separat del seu xicot. La Glòria li explica que el cambrer li ha cobrat per mantenir-hi relacions; era la seva primera experiència des de l’extirpació del pit i se sent decebuda. Poc després arriba la Lara, que explica la nit que ha passat amb ell, i la Glòria li retreu que sempre ha competit amb ella per tot. El quart dia, la Glòria i la Lara es plantegen si han de fer l'homenatge al pare. Quan arriba en Toni i els explica la seva nit amb el cambrer, els tres decideixen dur-lo a terme. La Glòria completa el solitari i els tres germans es pregunten si, finalment, no haurien d’emprendre el viatge al veritable Valparaíso, a Xile.

Obra

Plom! La vertadera història del soldadet de plom.

(2024) Sánchez Pacheco, David

En Plom, un soldadet de plom a qui li falta una cama, es desperta dins d’una caixa sense recordar res. El doctor li explica que és la caixa on van a parar les joguines oblidades i que ell, en Plom, està destinat a salvar-les. A continuació, en Plom es troba amb un soldat que surt d’un quadre i li diu que no confiï en el doctor perquè, en realitat, no vol que les joguines surtin, i que no creu que en Plom sigui capaç de salvar ningú, perquè li falta una cama. Quan el soldat marxa, torna el doctor, que confessa que no han jugat mai amb ell i que sap que a fora hi ha algú que custodia la caixa. A canvi de recuperar els seus records, en Plom ofereix al doctor ajudar-lo a sortir de la caixa. D’aquesta manera, recorda que estima una ballarina, que un follet el va tancar a la caixa i repassa tots els esdeveniments que l’han dut fins allà. Quan en Plom creu tenir la solució per sortir de la caixa, el soldat li torna a dir que no se’n sortirà i que la ballarina mai l’estimarà. En Plom, trist, vaga per la caixa fins que troba lligada la joguina anomenada Rialleta Gratapanxa, que li diu que està segrestada pel soldat fanfarró. En Plom s’adona que el soldat l’ha estat enganyant perquè no volia que sortís de la caixa i el confronta, aconseguint tancar-lo dins el quadre. En Plom obre la porta de la caixa i surten. En Plom descobreix que, en realitat, el doctor és el follet i la resta de personatges de la història, i que tot ho ha fet per allunyar en Plom de la ballarina i evitar que la rescatés. De sobte, apareix la ballarina i salva en Plom. Ella li diu que no necessitava ser rescatada, i finalment balla amb ell.

Obra

(in)Útil

(2024) Casado i Olivas, Jordi

L’Amèlia arriba al seu traster amb la idea de trobar una joguina que conserva des de petita, però s’adona que se sent igual d’inútil que els trastos que guarda. De sobte, apareix una noia amagada dins d’una caixa del traster. La noia descobreix que l’Amèlia està a l’atur, no té diners i se sent molt perduda en la seva vida. L’Amèlia confronta la noia desconeguda, que li confessa que és una creadora de mites, que apareix quan et sents més perdut i et permet escollir entre el fred i la vida. L’Amèlia li diu a la creadora de mites que en el món actual no es tracta només de qui ets o com ets, sinó de com ets d’útil per a la societat. La creadora li diu que sembla que ha triat el camí del fred, però l’Amèlia acaba escollint el de la vida. De sobte, l’Amèlia està a punt d’entrar en un talent show per presentar una cançó que ha escrit. Després, l’Amèlia és en un plató d’un late night i és una estrella musical mundial. De cop, l’Amèlia fa un discurs d’estil orientador i motivacional, dient que deixar el camí del fred depèn d’un mateix. Finalment, l’Amèlia torna al traster, vol vendre’l i desfer-se de les coses que hi guarda.