Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

B/N

(2005) Mestres Emilió, Albert

Tit, el fill de l'emperador romà Vespasià, és parella de Berenice. En morir l'emperador, Tit ha de ser coronat, però el senat no accepta la seva parella, ja que, segons la llei, un emperador no es pot casar amb una immigrant. Antíoc, amic de Berenice, de qui està enamorat, vol aprofitar la situació i li proposa a Berenice de fugir junts de Roma. Berenice, però, estima Tit i li demana que s'enfronti al senat i canviï les lleis. Tit no s'atreveix a fer-ho i li proposa a Berenice de suïcidar-se plegats, mentre Antíoc insisteix que ell és la resposta a tots els problemes. Veient que la situació no té solució, Berenice abandona els dos homes i se'n va per sempre.

Obra

L'illa deserta

(2018) Artigau Queralt, Marc

Ell i Ella són a l'escenari i expliquen al públic la seva història. Es van conèixer un dia que es van quedar tancats durant dues hores a l'ascensor de l'edifici on Ella vivia, quan Ella tornava de treballar al banc i Ell —que treballava de repartidor— duia una comanda de menjar a un altre pis de l'edifici. En aquella trobada es van entendre molt bé i Ella va decidir donar-li el seu número de telèfon. En un primer moment, els dos personatges imaginen com hauria estat la seva vida si la seva història d'amor hagués sortit bé: les bromes internes, la confiança que augmentaria progressivament, un embaràs, els dubtes, les inquietuds... Tot seguit, però, expliquen que el que realment va passar és que Ell va apuntar malament una de les xifres del telèfon d'Ella i mai van aconseguir retrobar-se. Ella es va acabar casant amb en Joan, la van fer directora de l'oficina bancària, va tenir un fill —en Berenguer— que se'n va anar a viure als Estats Units i es va quedar vídua relativament jove. Ell va deixar de ser repartidor, va renunciar al seu somni de ser actor per accedir a una feina més convencional, es va casar amb l'Ester, va tenir una filla —la Nora— i, després de la mort de l'Ester, va anar a viure a una residència on la demència que patia es va anar agreujant. Després d'explicar les seves respectives morts, Ell i Ella donen per acabada l'obra de teatre. És llavors quan en Berenguer i la Nora apareixen a l'escenari d'entre el públic: són dos desconeguts que han anat a veure l'espectacle perquè coneixen els intèrprets i, mentre els esperen per saludar-los, decideixen anar a prendre alguna cosa.

Obra

Cor de xiquet

(2018) Sanchis, Laura

Als anys cinquanta, dos maquis es refugien en una cova dels Ports de Beseit després d'un atracament fallit. A un l'anomenen La Pastora, i és un home intersexual que, en néixer, va ser criat com a nena per la por de la seva família davant la possibilitat que hagués de fer el servei militar, malgrat que actualment ell s'identifica com a home. L'altre, en Francisco, ha estat ferit durant l'assalt i el seu estat és crític. La Pastora cura les ferides d'en Francisco i l'ajuda a passar el tràngol, mentre ell delira i avassalla el seu company amb preguntes existencials. A mesura que l'estat d'en Francisco s'agreuja, la relació entre els dos homes es fa cada cop més intensa, i passa per moments de violència extrema i d'altres on la intimitat i la sinceritat els duen fins i tot a la insinuació d'una relació sexual. Finalment, després de la mort de Francisco, La Pastora s'arma de valor per complir l'última voluntat del seu company: entregar el seu anell a la seva dona.

Obra

Perenne

(2020) Pardo, Patrícia

En un espectacle de circ, alguns dels membres de la companyia reflexionen sobre elements existencials que els preocupen. Una acròbata de mitjana edat explica al públic que fa poc va conèixer l'home de la seva vida al gimnàs, que van viure una història d'amor meravellosa durant una setmana, però que ell la va deixar perquè ella parlava massa poc pel seu gust. Una malabarista explica que ella entén l'amor com una manera física de conèixer les persones, i que és incapaç de conèixer algú parlant i explicant-se les coses que els han passat al llarg de la vida. La mestra de cerimònies fa memòria dels moments més rellevants de la seva vida, com el dia que la seva mare li va demanar que dormissin juntes en un tanatori per vetllar la seva àvia. L'acròbata més jove enumera una eclèctica llista dels amants que ha tingut i, tot seguit, en una conversa impossible amb la seva filla de cinquanta-quatre anys, aquesta reflexiona sobre la mort i la por de morir sola. Finalment, els pallassos i la mestra de cerimònies de l'espectacle interpreten un número de clown amb un text que resumeix els aspectes més destacats del que han dit els acròbates i els malabaristes a la primera part de l'espectacle.

Obra

Un dels dies més feliços de les nostres vides

(2015) Guasp Vidal, Joan

En Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.