Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
Autors
Títols
Paraules clau
Data de publicació
Número de personatges
 

Enviaments recents

Miniatura
Obra
El pijama del Sr. Nadie
(2012) de la Varga, Marc
La felicitat, l'amor i la mort seuen al voltant d'una taula. De seguida s'adonen que la seva trobada no és casual: Déu les ha citat perquè es trobessin. Sobre la taula hi ha una carta signada per Déu on els demana que responguin a la pregunta "què és la vida?". Si responen correctament, tot continuarà igual; però si, al cap de tres intents, no han trobat la resposta correcta, una d'elles desapareixerà per sempre. Les tres al·legories es posen a buscar una solució ràpidament, però les dues primeres respostes que donen, de caràcter filosòfic, són incorrectes. Finalment, s'adonen que elles no tenen la resposta, ja que no han viscut mai realment. Per això es giren cap al públic i els demanen quina és la resposta correcta.
Miniatura
Obra
15 minuts amb tu
(2022-12) Alberola Ortiz, Carles
Un home que fa pocs mesos que ha perdut la seva filla seu a la terrassa d'un bar on no hi ha cap més client. Quan la cambrera surt i li demana la comanda, ell es queixa amb vehemència perquè, segons diu, ha hagut d'esperar massa estona. La discussió segueix i la cambrera comença a retreure-li coses a l'home: que no tingui amics per culpa del seu mal caràcter, que l'hagin fet fora de la universitat per agredir un alumne i que sigui el culpable indirecte de què la seva filla morís atropellada. Quan la cambrera comença a parlar com si fos la seva filla, descobrim que la conversa és un producte de la imaginació de l'home, que necessita parlar amb ella per tenir el comiat que mai no van poder tenir mentre ella era viva. Finalment, després d'entendre que la seva filla l'estimava i que no havia mort per culpa seva, l'home i la noia s'acomiaden i la cambrera reprèn el seu paper per demanar-li què vol prendre.
Miniatura
Obra
Els ocells
(2021) Brugarolas, Manuel
Un any després de la mort de la seva mare, la Berta organitza una reunió familiar amb la seva germana gran, el seu pare i els marits de totes dues. La reunió té lloc a la casa familiar, on actualment viu la Berta amb el seu marit i les seves filles. Durant la trobada, les converses se centren en els records compartits i això els porta a adonar-se que hi ha moltes coses que no saben. Inevitablement, les dues germanes parlen de la mort de la seva mare, i les seves preguntes insistents acaben fent que el pare confessi que va ajudar-la a morir, ja que ella li ho va demanar per l'avançat estat de la malaltia que patia. Malgrat la duresa de la revelació, la família acaba la vetllada unida i amb calma, i això fa que la Marta —la germana gran de la Berta— es plantegi deixar el ritme frenètic de la seva vida d'actriu i construir-se una petita casa al costat d'on viu la seva germana, però no ho fa. Molts anys després, afectada per una malaltia degenerativa similar a la de la seva mare, la Marta acaba traslladant-se a viure amb la Berta. El pare ja és mort i l'Àlex fa anys que es va suïcidar. La Marta, veient la irreversibilitat de la seva situació, li demana a la seva germana que, quan arribi el moment, l'ajudi a morir.
Miniatura
Obra
El narrador
(2011) de la Varga, Marc
El narrador d'una novel·la romàntica és a l'escenari esperant que arribin els personatges de la història per a poder explicar-ne el final. El personatge de la dona enamorada arriba amb ganes d'acabar d'una vegada, ja que les seves amigues l'estan esperant en una casa d'apostes. El personatge de l'home enamorat arriba tot seguit disposat a complir amb el seu paper i acabar la història amb el petó final. En el moment del petó, però, el narrador canvia la història prevista i els dos personatges aturen la novel·la. El personatge de l'home pressiona el narrador perquè torni a l'argument previst, i és llavors quan el narrador confessa que està enamorat de la dona i que per això no vol narrar el petó. L'home sembla convèncer el narrador i tornen al moment del petó, però, de nou, el narrador se'n desdiu i comença a explicar un final alternatiu en el qual la dona s'enamora d'ell mateix. La dona, que té ganes d'acabar i poder marxar amb les seves amigues, li segueix la veta al narrador i tots dos acaben besant-se. El personatge de l'home enamorat, veient com ha canviat la història, decideix canviar el seu paper i ser el personatge que sempre ha volgut ser: un home del temps.
Miniatura
Obra
El nom volgut
(2023) Coya, Pau
Lua té onze anys i acaba d’anunciar al seu entorn que, a partir d’ara, vol que es dirigeixin a ell amb el nom d’Elio. El seu pare, al principi, no sap com reaccionar, ja que l’Elio té un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista (TEA) i la seva mare va morir fa poc, i el pare té por de fer passos en fals que puguin afectar el desenvolupament de l’Elio. Però, amb l’ajuda de la psicòloga i de la mare d’una companya de l’escola que també té un diagnòstic de TEA, el pare de l’Elio troba la manera d’acompanyar el seu fill en la seva transició. No obstant això, a l’escola, alguns professors de l’Elio creuen que precipitar-se a acceptar la decisió del nen pot ser contraproduent, ja que podria tractar-se d’una confusió temporal. Per això, quan s’apropa la graduació, la mestra i la directora decideixen que cridar l’Elio en veu alta pel seu nom és una mala idea. Finalment, però, un company de classe de l’Elio truca a Inspecció d’Ensenyament fent-se passar per la seva mare per denunciar la situació que l’Elio està vivint a l’escola. Aquesta trucada fa que la mestra i la directora es vegin obligades a acceptar el nom volgut de l’Elio.