Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Ni en broma

(2024) Morató, Xavi

Quan la Jana, aspirant a alcaldessa, s’assabenta que l’alcalde ha censurat l’actuació del famós monologuista Húmber al poble, li ofereix l’oportunitat de fer el seu espectacle l’endemà i ho anuncia en un míting. Després del míting, al camerino, li demana a Húmber que li expliqui de què tracta el seu monòleg i descobreix que està farcit d’acudits masclistes, homòfobs, racistes i capacitistes. La Jana, temorosa de perdre les eleccions, li demana que canviï el contingut de l’espectacle i s’ofereix a ajudar-lo. Mentre intenten crear un contingut divertit i crític alhora, tots dos van bevent alcohol i comparteixen detalls de les seves vides. La Jana es fa viral quan la graven borratxa eixugant-se el cul amb dues banderes i, tot i que ella pensa que això serà el final de la seva carrera política, el vídeo fa que més gent li doni suport. Quan l’Húmber està fent el seu monòleg políticament correcte, la Jana l’interromp per denunciar que el cap del seu partit assetja sexualment a jovenetes i anuncia que deixa la política perquè s'ha adonat que els votants voten sense criteri. L’Húmber es queda sol davant del públic i els recrimina que han fet mal a una persona íntegra i, després d’alliçonar el públic, anuncia que es presenta a ell mateix a les eleccions, prometent ser la solució

Obra

Asmodai

(2025) Morató, Xavi

En Ritxi i en Biel passen un cap de setmana a la vella casa del poble de la família d’en Biel. La decoració i els objectes antics espanten una mica en Biel, i en Ritxi aprofita per fer-li bromes. En Biel li demana que s’aturi, recordant que la seva àvia, de petita, hi havia vist el príncep dels dimonis, Asmodai, que capturava nois joves i els cremava. De sobte, apareix la Carme, l’àvia del Biel, i aquest intenta amagar-li que en Ritxi és el seu xicot. En Ritxi li confessa, sense embuts, que és gai. Més tard, proposa fer una sessió d’ouija. En Biel desconfia, però en Ritxi jura que no li farà cap broma. Quan apareix Asmodai, fa ballar en calçotets a en Biel, mort de por. En Ritxi admet que ha estat ell qui ha mogut la planxa, i en Biel li revela que de petit ja havia fet un pacte amb Asmodai i que ara, per culpa de la broma del Ritxi, hauran de convèncer l’esperit perquè els perdoni. La planxa acusa en Ritxi de ser un lladre, i aquest, espantat, confessa que va robar la botiga de joies del Biel. Quan en Biel comença a plorar sang, en Ritxi s’adona que ell li estava tornant la jugada. Intentant venjar-se, remena l’armari i hi troba uns ossos calcinats. La parella demana explicacions a la Carme, que els explica que pertanyen al seu pare, un home homosexual a qui al poble anomenaven Asmodai. Quan la Carme, de petita, el va veure mantenint relacions amb un noi jove i ho va explicar a la seva mare, aquesta el va matar i cremar. Després que surtin a la llum els secrets familiars i de parella, en Ritxi li demana matrimoni a en Biel, i, quan aquest accepta, la Carme diu que els esperits de la família volen que tots ballin com a celebració. Per no fer enfadar els esperits, tots ballen.

Obra

Conspiranoia

(2023-10) Angelet, Marc; Casanovas, Jordi

El Roger ha convocat dos amics, la Sònia i l’Àlex, per ajudar la seva dona, la Clara, que s’ha tornat terraplanista. Aprofitant un moment en què el Roger surt de casa per atendre una trucada, la Clara exposa que és ell l’artífex dels grups de WhatsApp creats per criticar el quart amic absent. A banda del que desaprova les seves conviccions terraplanistes, el Roger n’ha fet un per retreure que l’Àlex lligui amb nois força joves i un altre per criticar l’exparella de la Sònia. La Clara els instiga a convèncer el Roger perquè deixi de ficar-se en la vida dels altres. La conversa acabarà derivant en un intercanvi d’acusacions entre els quatre amics. Al llarg de la conversa tots acabaran confessant el que pensen de debò, revelant que sempre han detestat l’exparella de la Sònia per hipòcrita, que no suporten que el Roger sigui un controlador i un reaccionari i que l’Àlex va tenir una cita amb el fill del Roger i la Clara. Finalment, en Roger confessa que està fart de la vida que porta, de la feina i de sentir-se lluny de tothom, i decideix fer-se terraplanista per poder compartir estones amb la Clara. Però aquesta li respon que aquella mateixa tarda, després de comprovar empíricament amb el grup de terraplanistes que la Terra no és plana, han dissolt el grup, i confessa que fer esclatar els secrets amagats dels amics ha estat el seu objectiu des del principi de la vetllada.

Obra

Allà lluny hi ha una caseta

(2024) Casanovas, Jordi

La Lali, embarassada, fuig del pare del seu fill i s’instal·la a l’antiga masia de la seva àvia Quintina. Quan arriba el moment del part, es dirigeix a una caseta al mig del bosc perquè dues dones, la Marga i la Joana, l’ajudin a donar a llum. Però, un cop ha parit, li prenen el nadó i la narcotitzen. La Marga i la Joana roben criatures i les venen a famílies adinerades per poder pagar un tractament mèdic que necessita la Joana. Ja ho tenen tot preparat per vendre el nadó de la Lali i, per completar el pla, volen que ella es suïcidi per no deixar cap prova. La Marga, però, dubta: sap que la Quintina era bruixa i sospita que la seva neta podria haver heretat els poders. Quan la Lali es desperta i reclama veure el seu fill, les dones li diuen que ha mort i la convencen perquè es clavi un ganivet al cor. És aleshores quan se li apareix una bèstia, que li ofereix recuperar el nadó a canvi de dues ànimes. La Lali es revifa, es treu el ganivet i agafa la Joana amenaçant-la de mort. La bèstia, mentrestant, mata la Marga, a qui acusa de la mort de la Quintina feia molts anys. Amb el seu fill als braços, la Lali marxa decidida: la segona ànima serà la del pare del seu fill.

Obra

Un menú tancat

(2025-02) Casanovas, Jordi

En Mateu i l’Eduard han quedat per sopar amb el seu amic Oriol al restaurant d’aquest darrer. Mentre el Mateu no arriba, l'Eduard explica a l’Oriol que ell i la seva dona havien anat a veure una obra de teatre on tot el públic va sortir colpit, però a ell li va provocar incomoditat. L’Oriol es pregunta per què ells mai no han plorat els uns davant dels altres. Més tard, els tres amics reflexionen sobre com demostren els homes les emocions davant d’altres homes. L’Oriol els proposa que acabin de preparar els plats que soparan, perquè justament ha preparat una experiència culinària emocional: tots els plats els remetran a un dia en què no van estar a l’alçada emocionalment com a homes i quan els mengin ploraran. L'Eduard diu que justament és la ràbia acumulada que té l'Oriol dins el que el fa bon cuiner. L’Oriol diu que és conscient d’aquesta ràbia i que una cuinera en pràctiques del restaurant li va dir que precisament per aquest motiu era un mal cap i això el va fer reflexionar sobre el fet de mostrar-se vulnerable. L’Eduard respon que les noies són fràgils i que ell també n’ha estat víctima a la feina perquè s’ha assabentat que una li ha posat una queixa davant del comitè d’empresa. El Mateu, que treballa amb l’Eduard, confessa que ha estat ell qui ha posat la queixa per abús de poder. S’inicia una discussió on l’Eduard acusa els dos amics de conxorxar-se únicament per fer-lo plorar i, per riure’s d’ells, agafa una ceba, l’obre pel mig i plora. L’Oriol li diu que no és una ceba, és un nap i l’Eduard es desmunta emocionalment. L’Oriol agafa una llàgrima de l’Eduard i amb aquesta acaba una salsa. Tots tres amics la tasten i ploren plegats.