Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Plom! La vertadera història del soldadet de plom.

(2024) Sánchez Pacheco, David

En Plom, un soldadet de plom a qui li falta una cama, es desperta dins d’una caixa sense recordar res. El doctor li explica que és la caixa on van a parar les joguines oblidades i que ell, en Plom, està destinat a salvar-les. A continuació, en Plom es troba amb un soldat que surt d’un quadre i li diu que no confiï en el doctor perquè, en realitat, no vol que les joguines surtin, i que no creu que en Plom sigui capaç de salvar ningú, perquè li falta una cama. Quan el soldat marxa, torna el doctor, que confessa que no han jugat mai amb ell i que sap que a fora hi ha algú que custodia la caixa. A canvi de recuperar els seus records, en Plom ofereix al doctor ajudar-lo a sortir de la caixa. D’aquesta manera, recorda que estima una ballarina, que un follet el va tancar a la caixa i repassa tots els esdeveniments que l’han dut fins allà. Quan en Plom creu tenir la solució per sortir de la caixa, el soldat li torna a dir que no se’n sortirà i que la ballarina mai l’estimarà. En Plom, trist, vaga per la caixa fins que troba lligada la joguina anomenada Rialleta Gratapanxa, que li diu que està segrestada pel soldat fanfarró. En Plom s’adona que el soldat l’ha estat enganyant perquè no volia que sortís de la caixa i el confronta, aconseguint tancar-lo dins el quadre. En Plom obre la porta de la caixa i surten. En Plom descobreix que, en realitat, el doctor és el follet i la resta de personatges de la història, i que tot ho ha fet per allunyar en Plom de la ballarina i evitar que la rescatés. De sobte, apareix la ballarina i salva en Plom. Ella li diu que no necessitava ser rescatada, i finalment balla amb ell.

Obra

(in)Útil

(2024) Casado i Olivas, Jordi

L’Amèlia arriba al seu traster amb la idea de trobar una joguina que conserva des de petita, però s’adona que se sent igual d’inútil que els trastos que guarda. De sobte, apareix una noia amagada dins d’una caixa del traster. La noia descobreix que l’Amèlia està a l’atur, no té diners i se sent molt perduda en la seva vida. L’Amèlia confronta la noia desconeguda, que li confessa que és una creadora de mites, que apareix quan et sents més perdut i et permet escollir entre el fred i la vida. L’Amèlia li diu a la creadora de mites que en el món actual no es tracta només de qui ets o com ets, sinó de com ets d’útil per a la societat. La creadora li diu que sembla que ha triat el camí del fred, però l’Amèlia acaba escollint el de la vida. De sobte, l’Amèlia està a punt d’entrar en un talent show per presentar una cançó que ha escrit. Després, l’Amèlia és en un plató d’un late night i és una estrella musical mundial. De cop, l’Amèlia fa un discurs d’estil orientador i motivacional, dient que deixar el camí del fred depèn d’un mateix. Finalment, l’Amèlia torna al traster, vol vendre’l i desfer-se de les coses que hi guarda.

Obra

Ovelles

(2018) Alonso, Yago; Marfà Vives, Carmen

Tres germans, el Víctor, l'Alba i l'Arnau, han rebut 512 ovelles com a herència d’un tiet llunyà. Després d'anar al poble i descobrir que les ovelles necessiten un pastor que les cuidi, el Víctor reuneix els seus germans per explicar-los la situació. L’Alba i l’Arnau no volen pagar un pastor i plantegen vendre les ovelles, però el Víctor diu que ja ha preguntat i que ningú les vol. Com a solució temporal fins que les puguin vendre, planteja que un dels tres es traslladi al poble a cuidar-les. La proposta farà que els tres germans discuteixin per veure quin és el més adient per a la tasca, que apareguin retrets entre ells i que tots acabin descobrint que els altres dos són infeliços amb la vida que duen. Davant la impossibilitat de trobar una solució satisfactòria, decideixen sacrificar les ovelles.

Obra

Una festa a Roma

(2025) Artigau Queralt, Marc

A la Romina, taxista jubilada, li acaben de diagnosticar Alzheimer. El seu fill, en Guillem, grava vídeos per ajudar-la a mantenir la memòria. El dia que la seva mare es perd, en Guillem decideix ingressar-la en una residència especialitzada en Alzheimer. Un cop allà, coneix el Juli a les classes de memòria i comencen una relació amorosa, fet que d’entrada alarma en Guillem. La filla del Juli, la Lara, li diu, però, que és bonic que es facin companyia. Quan la parella anuncia que es vol casar, en Guillem esclata: no creu que la seva mare estigui en condicions de decidir res. En Guillem i la Lara acorden organitzar-los un casament fals amb una gran festa. Després del fals casament, la malaltia de la Romina empitjora i el Juli mor.

Obra

Glory Hole

(2025) Sánchez Pacheco, David

Arran d'una notícia sobre l’edat a què els joves comencen a mirar pornografia, la Virgínia i l’Àngel, una parella en crisi que gairebé no es parlen, es plantegen si el seu fill Pau, d’onze anys, ja en consumeix. L’endemà, discuteixen perquè l’Àngel s’ha oblidat que tenien una reunió amb la tutora del Pau i la Virgínia hi ha assistit sola. Li han comunicat que en Pau ha estat expulsat per un comentari que havia fet a una companya. Els pares reflexionen sobre si realment coneixen el seu fill i decideixen fer front comú pel seu bé. La Virgínia mira l’historial del seu fill a internet i descobreix que el Pau sap què fan els seus pares en la intimitat. Els ha sentit fer pràctiques sadomasoquistes. A la Virgínia li fa por que el seu fill confongui aquestes pràctiques consentides amb el fet de maltractar les dones i la parella es pregunta què passaria si el que ells fan a la intimitat es fes públic a les xarxes. Es plantegen fins a quin punt allò que faci el Pau serà fruit de l’educació que rep a casa o dels constructes socials. Decideixen parlar-ne amb ell, sincerar-se sobre les seves preferències i intentar apropar-se més al seu fill, tot sabent que és impossible que controlin completament el que ell faci o decideixi en un futur.