Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

F/M (devil is alive and well)

(2015) Tornero Brugués, Helena

Després de ser víctima d'un nou abús per part del seu pare, F fuig a l'estació de tren, com fa sempre que necessita escapar-se de casa. Sovint somia que marxarà de casa en un d'aquells trens, però aquesta vegada sembla que es vol tirar a les vies. En aquell moment apareix M, un personatge que de vegades pren forma de noi i altres vegades de noia, i li ofereix un pacte semblant al que Mefistòfil li va oferir a Faust: vint-i-quatre anys de desitjos complerts a canvi de la seva ànima. F li demana a M una prova dels seus poders i M, per demostrar-ho, fa que F entri momentàniament en el cos de J, el noi que li agrada. Veient que els poders de M són reals, F demana ajuda a V, el noi més llest de la classe. Aquest li explica la història original del Faust de Goethe i li aconsella que no signi el contracte que li proposa M per cap motiu, però M enganya F perquè firmi l'entrega de la seva ànima sense adonar-se'n, i a més ho fa a canvi de només vint-i-quatre dies de desitjos complerts. En saber-ho, V, que està secretament enamorat de F, fa un pacte amb M per substituir F i ser ell qui desaparegui per sempre a l'infern. Un cop acabat el termini, V desapareix i la vida de F s'arregla misteriosament sense que ella ni ningú recordi res del que ha passat.

Obra

Niu

(2015) Garcia Coté, Marc

Una dona que mor en un accident d'avió recorda —en un relat fragmentat per la situació irreal en la qual es troba— diferents moments del seu passat. A través d'una sèrie de trobades impossibles, imagina una cita amb un amor d'estiu després de molts anys i construeix un possible retrobament amb la Lídia, la seva amiga d'infantesa. Mentre descriu el paisatge de la ciutat, sacsejada per l'accident aeri, plena d'ambulàncies i camions de bombers, l'Alba desxifra també records borrosos de la seva infància en una illa remota. En aquest record infantil en què passava estius donant un cop de mà al centre de recuperació de fauna salvatge on la seva mare treballava ajudant ocells ferits, l'Alba intenta discernir entre el record d'un accident amb un voltor, que li va ocasionar una greu ferida al crani, i el d'un abús per part de la parella de la seva mare.

Obra

Andersen

(2016) Tornero Brugués, Helena

Una criatura que ha crescut veient com tothom la tractava com un nen comença a qüestionar-se el seu gènere. Primer ho fa en secret i sense saber posar-hi paraules, però a poc a poc s'adona que les coses que li agraden i els seus sentiments són diferents dels que ha après dins els paràmetres de la norma cisgènere. Un dia es cola a la festa d'aniversari d'un company de classe a la qual no havia estat convidada. Per fer-ho, es posa la disfressa d'una nena que a última hora no hi ha pogut assistir. A la festa, cap dels seus companys no la reconeix, però els pares del nen que celebra l'aniversari s'adonen de qui és i avisen els seus pares. Aquests intenten aparentar normalitat davant d'ella, però tenen molts dubtes. Finalment, durant una visita a una psicòloga, la nena comprèn que la seva identitat no és cap problema i que pot viure amb tranquil·litat acceptant qui és.

Obra

La nit dels petons

(2013) de la Varga, Marc

És l'any 2213 i el professor Benedito ha inventat una màquina que permet viatjar en el temps per reviure un record concret. En Martí es presenta al despatx del professor i li demana de poder viatjar cinc anys enrere i reviure la nit màgica que va passar amb una noia de qui estava enamorat. L'experiment és un èxit, en Martí entra al seu record i el professor Benedito continua amb la seva feina. Al cap d'un temps indeterminat, el professor Benedito torna a ser al seu despatx. Ens trobem a la mateixa hora, el mateix dia i el mateix any que a l'inici de la primera escena i en Martí torna a presentar-se al despatx del professor per demanar de tornar al record de la nit amb la noia. Pel que sembla, l'escena torna a començar exactament igual que la vegada anterior. Després de veure que alguna cosa no acaba d'anar del tot bé, en Martí s'adona que ha entrat en un bucle temporal. Com que quan torna al record no és conscient d'estar viatjant en el temps, ho viu tot com si fos la primera vegada, comet els mateixos errors, la noia el deixa i al cap dels anys torna a presentar-se al despatx del professor per tornar enrere de nou. En adonar-se'n, en Martí es debat entre si és millor continuar atrapat en el bucle o destruir la màquina del professor i començar una vida nova. Finalment, veient que la vida que li esperaria no és gens estimulant, decideix tornar al record una vegada més.

Obra

Tu em vas prometre una història d'amor

(2025) Tornero Brugués, Helena

Poc després de la mort de la seva mare, la Filla intenta escriure la història d'amor que li havia promès. Els primers intents que fa la duen a construir històries que, malgrat tenir lloc a ciutats típicament romàntiques com París o Roma, busquen plasmar l'amor des d'una perspectiva contemporània, explorant la diversitat sexual, incorporant elements com les relacions tòxiques i fent aparèixer altres temàtiques com l'ecologisme. La mare, però, se li apareix, fruit de la seva imaginació, per reclamar-li una història d'amor convencional. En aquell moment, la Filla comença a escriure una història d'amor rocambolesca entre una dona que es dedica a la redacció de manuals d'instruccions en una empresa de Barcelona i un revisor de tren polonès. El procés d'escriptura es converteix en una discussió constant entre la Filla i la Mare sobre com ha de ser aquesta història d'amor. Finalment, veient que el que realment necessita és escriure-li a la seva mare una història d'amor amb un final feliç, la Filla accepta que sigui la Mare qui decideixi el final de la història, que acaba amb un petó dens i contundent entre els dos protagonistes.