Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
 

Enviaments recents

Obra
La declaració
(2024) Cunillé Salgado, Lluïsa
Dos anys després d'entrar a la presó acusada de cremar diversos edificis de la ciutat en una sola nit i contravenint les recomanacions del seu advocat, Ella decideix declarar per primera vegada. Segons explica, tot va començar el dia que un desconegut es va tirar cinc litres de gasolina per sobre i es va cremar viu enmig de la plaça, mentre ella anava a fer la compra. Aquesta experiència va trasbalsar la seva rutina i l'esma amb què havia afrontat la vida fins llavors. El fet de veure que ningú feia res per escatir els motius d'aquella immolació la van dur a investigar per saber qui era el mort i què l'havia dut a suïcidar-se. Seguint la pista de l'home, va arribar al parc la nit dels incendis i, en veure el foc, va ser ella mateixa qui va trucar als serveis d’emergències. Aquest fet va ser el que va provocar que la policia l'acabés detenint com a principal sospitosa.
Obra
Gaire re
(2024) Cabré Masjuan, Toni
Un home de mitjana edat visita el seu pare després de vint-i-cinc anys de no parlar-s’hi. El pare, de jove, havia sigut un combatent de la resistència postfranquista, rebel i partidari de l’acció directa contra el poder, que va arribar a perpetrar actes terroristes en solitari. El fill, en canvi, és un directiu de banca allunyat dels posicionaments ideològics del seu pare. En aquest retrobament, el pare li retreu al fill que s’hagi convertit en un cas paradigmàtic d’allò que ell va intentar combatre. Després d’una forta discussió, el pare cau per les escales i mor, i el fill assegura es tracta d’un accident. La nit de la mort del pare, la mare, que se n’havia separat poc després de néixer el fill, torna per primer cop a la casa del pare per preparar la roba per l’enterrament. Mentre ho enllesteix tot, i amb el seu marit de cos present, repassa la cruesa d’una vida atrapada entre l’amor que sentia per ell i la necessitat de protegir el seu fill.
Obra
Vespres d'insomni
(2023) Cabré Masjuan, Toni
Un dramaturg que ha entrat en una crisi creativa profunda decideix abandonar-ho tot i viure al carrer convertint-se en un sense sostre. Allà imagina històries inspirades en la gent que l'envolta: una parella de noucasades que perd el seu gos a l'aeroport, un polític que vol que l'enganxin amb la seva amant per tenir una excusa per poder dimitir, una dona amb una paràlisi severa que ja no confia que cap partit polític es preocupi per la seva situació, una parella que viu en la precarietat mentre somien ser altres persones amb més possibilitats, i un capellà que es dedica secretament a assassinar individus que han fet mal a algú. Quan, després d'inventar totes aquestes històries, el dramaturg s'adorm, un grup de joves l'apallissen i li calen foc.
Obra
Regala'm esta nit
(2024-05-09) Alberola Ortiz, Carles
Fa vint-i-cinc anys, en Joan i la Laura van tenir una aventura d’una nit. La Laura li va assegurar a en Joan que deixaria l’home amb què s’havia de casar i que se n’aniria a viure amb ell, però va incomplir la seva promesa. Durant tot aquest temps, en Joan ha imaginat una vegada i una altra com seria la seva vida si, de cop, la Laura toqués el timbre de casa seva. De vegades imaginava que començarien una relació idíl·lica de parella. D’altres vegades somiava que serien bons amics. Però les fantasies d’en Joan sempre acabaven de la mateixa manera: amb la Laura desapareixent de sobte. La nit abans d’una operació cardíaca a vida o mort, quan en Joan ja té 56 anys, la Laura toca el timbre. D’entrada en Joan dona per fet que es tracta, de nou, d’un producte de la seva imaginació i que la Laura s’esfumarà de cop. Al cap d’una estona, però, s’adona que la visita de la Laura és real i tots dos decideixen passar la nit junts jugant una partida de parxís.
Obra
Mosques
(2024) Coya, Pau
En Narcís és un jove gironí instal·lat a Madrid que odia el seu reflex al mirall. El fet de no sentir-se mai a gust amb el seu físic l’ha dut a mentir constantment buscant la validació dels altres, sobretot quan coneix nois que l’atrauen, però també en situacions familiars o amb els amics. La seva psicòloga li ha demanat que anoti en una llibreta totes les vegades que menteix per poder-ho tractar a teràpia, però per en Narcís aquesta llibreta s’acaba convertint en una eina per no oblidar què ha dit a cadascú. La nit de Nadal en Narcís acompanya la seva àvia a missa a la basílica de Sant Feliu. Allà, davant del sepulcre de Sant Narcís, es troba amb l’Eco, el seu ex, a qui havia abandonat d’un dia per l’altre sense donar-li cap explicació. En saber que l’Eco l’ha perdonat, en Narcís s’adona que pot afrontar el seu problema i comença a explicar a les seves persones més properes el que li passa, fet que li obre l’oportunitat de començar una nova etapa.