Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

La pena capital

(2025) Guardans, Jordi

El flequer, el soldat i la padrina monologuen sobre l’amor i les nefastes conseqüències que té entre els dos homes, quan el flequer, que manté una relació homosexual amb el soldat, és atacat i marcat amb una navalla a la cara. En aquest context hostil i violent, la padrina intenta fer d’escut dels dos amants per protegir-los de l’hostilitat del seu entorn.

Obra

Malamort

(2024) Feixas, Daniela

El Ton i els seus dos fills, l'Àlex i la Laura, viuen en una casa a la muntanya. El Ton controla que la Laura no faci gaire vida al poble per por que marxi, però ella desitja viure més experiències lluny del control del pare. L’Àlex regala un gat a la seva germanastra, Laura, pel seu setzè aniversari. Una nit, el Ton truca a la Judit, la nova policia forestal del poble, per demanar-li que estigui atenta durant la ronda per si veu el gat de la seva filla, que s’ha perdut. La Judit es presenta a casa del Ton per esbrinar més detalls de la desaparició. El Ton li explica que, a més del gat, la Laura també ha desaparegut. L’endemà, la Judit truca al Ton per dir-li que ha trobat un gat mort al camí i, parlant amb ell, descobreix que el Ton no sap quant de temps fa que la Laura ha desaparegut i comença a sospitar que ell pot tenir-hi alguna cosa a veure. Quan la Judit torna a la casa, es troba amb l’Àlex, que li demana que deixi d’investigar: assegura que la Laura va marxar de casa fa un any. La Judit continua investigant i troba el Ton preparant una festa per al dissetè aniversari de la Laura, sense adonar-se que fa un any que va desaparèixer. Quan la Judit el confronta, el Ton li diu que la Laura és al bosc, que segurament ha sortit a buscar el gat i que l’Àlex li ha anat al darrere. La Judit troba l'Àlex al bosc amb una escopeta: havia disparat a la Laura fa un any, el dia del seu setzè aniversari, per evitar que marxés. L’Àlex es suïcida i la Judit torna a la casa a explicar-ho al Ton.

Obra

Dones que parlen

(2021) Joanmiquel, Ferran

El 1941, Frederica Montseny, política anarquista i ministra durant la Segona República Espanyola, està embarassada de cinc mesos i empresonada a Limoges mentre espera judici. Allà, manté converses imaginàries amb figures, reals o imaginàries, aliades i adversàries, a través de les quals reflexiona sobre la seva pròxima maternitat, les seves conviccions polítiques, les seves pors, l’imminent Segona Guerra Mundial i la qüestió del gènere. Dues veus radiofòniques aporten el context històric de la Guerra Civil i la caiguda de la Segona República, situant les vivències de Montseny en el seu temps.

Obra

Em dic Josep

(2024) de la Varga, Marc

En Marc de la Varga, l’autor, s’assabenta de l’existència d’en Camil Clot, un músic important de l’escena musical independent barcelonina dels 90 que va desaparèixer sobtadament. Intrigat per la seva història, en Marc decideix escriure’n una obra de teatre. Investigant sobre el Camil, coneix la seva mare i el seu germà Josep. A través de les entrevistes que els fa, l'autor esbrina que el Josep, en realitat, és el Camil, que va decidir desaparèixer de la vida pública després d'un intent fallit de suïcidi en acabar un concert. En Josep té esquizofrènia i va deixar la música el 2004. En Josep i en Marc inicien una amistat en què comparteixen dubtes i pors. En Josep entra en la fase eufòrica de la malaltia i torna a fer música. La seva mare es preocupa per ell i adverteix en Marc que després de la pujada ve la caiguda. Una nit, tornant de festa, en Marc rep un missatge: la mare d’en Josep ha mort. En Josep demana ingressar en un centre i aconsegueix estabilitzar la malaltia i començar a fer classes de guitarra. En Marc aconsegueix acabar i estrenar l’obra sobre un personatge que revel·la que és fictici.

Obra

La pedregada

(2021) Sánchez Pacheco, David

Una nit xafogosa en què s’espera una forta pedregada, l’Ona i el Manel es preparen per sopar amb el seu fill, l’Oriol, i un amic d’aquest. Pare i fill parlen del fet que l’Oriol necessita un ordinador propi, i el pare li demana si fa servir el seu per mirar pornografia, cosa que el fill nega. Mentre l’Oriol va a buscar el seu amic, l’Ona i el Manel es pregunten si el seu fill podria ser homosexual i com ho afrontarien si fos així. El pare mostra a la mare les cerques de l’Oriol a internet: ha descobert recentment que el seu fill es masturba veient vídeos de violacions de dones. Abans de trucar a la porta, els dos joves es besen. Un cop dins, la calor es torna insuportable i les confidències entre els quatre personatges esclaten en un ambient cada cop més incòmode. Finalment, l’Oriol confessa la seva veritable identitat: és una noia trans.