Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

El Gran Price

(2023) Viñas, Jaume

L’any 1967, el Gran Price de Barcelona acull tot tipus d’activitats d’entreteniment: concursos de ball i de mecanografia, combats de boxa i altres espectacles. Quan el Pequeño Goliat, el boxejador que ha de combatre contra el Potro —el millor púgil espanyol del moment—, queda indisposat, l’amo del Price ha de trobar un substitut per complaure el promotor del combat, el senyor Carmona. L’escollit és l’Huracà, espàrring del Price, que haurà de deixar-se vèncer al tercer assalt perquè Carmona ja n’ha comprat el resultat. En Miqui, un noi de Soria que vol convertir-se en boxejador, arriba al Price i s’enamora de la Sara, la cambrera del bar i interès romàntic tant de l’Huracà com del Potro. Durant el combat, el Potro destrossa l’Huracà, que acaba greument ferit i és ingressat a l’hospital. Miqui retreu a Ponce, l’entrenador de l’Huracà, que no hagi aturat un combat tan injust. Afectat pel que ha passat, Ponce accepta entrenar-lo i descobreix que en Miqui té un autèntic talent per a la boxa. Alhora, la relació entre la Sara i en Miqui es va fent cada vegada més estreta. Mentrestant, Carmona pacta un nou combat manipulat, aquest cop entre el Potro i en Miqui. Els treballadors del Price assisteixen al funeral de l’Huracà, que mor a conseqüència dels cops rebuts. Ponce recorda aleshores com ell mateix va perdre un combat manipulat per Carmona contra el Potro, deixant-se derrotar a canvi de diners per poder salvar la seva dona malalta. Durant el nou enfrontament, el Potro confessa que aquest cop Carmona vol que sigui ell qui perdi, que la seva carrera s’acaba i que sempre ha estat una titella en mans del promotor. En Miqui guanya i passa a ser entrenat sota les ordres de Carmona. Ponce li desitja que sigui feliç, tot i que això signifiqui viure una vida de mentida com a boxejador. El text conclou amb un breu epíleg sobre els darrers anys del Price, quan la boxa va deixar d’interessar el gran públic a causa de l’arribada de la televisió, fins al seu enderroc el 1973.

Obra

Del fandom al troleig (una sàtira del bla bla bla)

(2024) Prieto, Berta

Una pel·lícula de Ximena White reconstrueix la vida de Paula Miró, una jove que va créixer sotmesa a la pressió de la seva mare, Petra Miró, perquè es dediqués al ballet. Ja d’adulta, la Paula intenta convertir-se en escriptora, però la relació distant amb la mare i un profund bloqueig creatiu la porten a decidir “fer-se tonta”. Inicia així un procés d’estupidització personal, compartit amb la seva companya de pis, l’Anna, que culmina quan decideix injectar-se bòtox al cervell i queda completament idiotitzada. La pel·lícula de la Ximena rep un Goya, i la premsa destaca com la directora ha treballat a partir dels diaris de la Paula. Però, en una entrevista, la periodista es treu la perruca i es revela que és la mateixa Petra Miró, que explica la seva versió dels fets en rus. Mentre la Ximena prepara una nova pel·lícula sobre la Paula, la seva fama comença a esvair-se i plana la possibilitat que sigui cancel·lada. Finalment, confessa a la seva xicota que en el passat formava part d’un grup de “tontos” que seguien obsessivament la Paula i que, en fugir d’una acció que havien organitzat, es va amagar i va veure tantes pel·lícules que va acabar adquirint cultura cinematogràfica i dedicant-se al cinema. Ara, però, sent la necessitat de tornar als seus orígens: la performance alternativa.

Obra

La tercera fuga

(2025) Szpunberg Witt, Victoria; Pijuan, Albert

L'any 1922, a Berdítxiv, la celebració del casament de Lev Shpriegelburd i Rina s’atura a causa d’un pogrom contra la població jueva. Les dues famílies es veuen obligades a marxar, i Lev i Rina es separen. Lev i el seu germà David travessen l’oceà cap a Argentina. Al control de passaports a Buenos Aires, Lev aconsegueix entrar al país, mentre que a David li neguen l’entrada. Abans de separar-se, Lev li dona un diamant al seu germà. El 1978, a Buenos Aires, durant la dictadura de Videla, Lev Shpriegelburd es prepara per celebrar els seus setanta-cinc anys, amb la seva filla Ana i els nets Emiliano, Gimena i Diego. Diego no arriba a la celebració i Ana decideix anar-lo a buscar. Implicat en grups polítics d’esquerres contraris al règim, Diego ha “desaparegut”. Ana és assassinada pels militars. Quan Lev s’assabenta de la notícia, demana al seu net Emiliano que fugi cap a Europa amb la seva dona embarassada. L'any 2022, a Buenos Aires, la Gimena busca les restes de la seva mare, Ana. A Barcelona, la Julieta, filla d’Emiliano, escriu “La tercera fuga”, una novel·la sobre la història d’exili de la seva família. Ella i el seu marit preparen un àpat per l’arribada del cosí brasiler de Julieta, fill de David. L'Anna, filla de la Julieta, anuncia que vol anar a Ucraïna, on acaba d’esclatar la guerra. Mentre discuteixen sobre aquesta possibilitat, el teatre s’esfondra. Entre les runes, Julieta conversa amb el cosí brasiler, que li explica que ha mort abans del viatge, quan l’han assassinat per robar-li el diamant que Lev havia donat al seu pare i que ell volia tornar a Julieta. A Berdítxiv, finalment, se celebra el casament del fill gran dels Shpriegelburd i Rina.

Obra

Derecho a pataleta (la missió més trepidant de les Espies de veritat)

(2023) Rosales, Lola; Prieto, Berta

Les dues autores de l’obra, vestides amb esmòquing, conversen sobre la seva feina com a creadores i sobre el dret de queixar-se del sistema. Les Espies de veritat reben la missió de salvar el món d’uns malvats que no acaben de saber ben bé qui són. Mentre duen a terme la missió, es plantegen les seves condicions laborals i les seves vides d’espia. Proven diferents alternatives, però cada cop fracassen fins al punt d’acabar a la presó. Són acomiadades de la feina i més tard acaben treballant per una cadena de menjar ràpid, on s’adonen del privilegi que tenien i demanen reincorporar-se com a espies. De nou a la feina, tornen a plantejar-se si realment poden salvar el món. A més, comparteixen els seus veritables sentiments, tant com a personatges com a actrius que les interpreten. Les tres espies, profundament insatisfetes, intenten matar-se entre elles. Finalment, l’Àlex mata les altres dues, convertint-se en la dolenta de la història.

Obra

La pell fina

(2022) Marfà Vives, Carmen; Alonso, Yago

El Nacho, un director de cinema, i la seva companya, la Miranda, infermera, visiten uns amics que acaben de ser pares per conèixer el petit Jan. El Nacho està nerviós perquè aquella nit tenen entrades pel Primavera Sound. La preparació del sopar per part de l’Eloi s’allarga. Mentrestant, la Sònia està tota l’estona atenent el nadó. L’Eloi es mostra gelós perquè el Nacho va al concert del seu grup preferit, però reconeix que, ara que és pare, les coses han canviat i ja no pot pensar a sortir de nit. Tot sembla anar bé fins que, sense adonar-se'n, el Nacho diu que el nadó és lleig. L’Eloi i la Sònia volien fer padrí el Nacho, però ara han canviat d’opinió. A partir d’aquí, els quatre amics discuteixen: acusen el Nacho de ser un mal pare i ell els recrimina que van criticar la seva darrera pel·lícula. L’Eloi i la Sònia admeten que aquesta nova etapa com a pares està resultant molt difícil i necessiten espai per a ells. La Miranda, que ha estat molt incòmoda durant tota la vetllada, acaba confessant que l’han acomiadada perquè va portar una pacient fora de la residència per veure la neu, i la dona va morir durant el viatge. Després, deixa el Nacho i marxa al concert amb l’Eloi. Quan la Sònia entra al pis, el Nacho truca al seu fill adolescent.