Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
 

Enviaments recents

Obra
Mosques
(2024) Coya, Pau
En Narcís és un jove gironí instal·lat a Madrid que odia el seu reflex al mirall. El fet de no sentir-se mai a gust amb el seu físic l’ha dut a mentir constantment buscant la validació dels altres, sobretot quan coneix nois que l’atrauen, però també en situacions familiars o amb els amics. La seva psicòloga li ha demanat que anoti en una llibreta totes les vegades que menteix per poder-ho tractar a teràpia, però per en Narcís aquesta llibreta s’acaba convertint en una eina per no oblidar què ha dit a cadascú. La nit de Nadal en Narcís acompanya la seva àvia a missa a la basílica de Sant Feliu. Allà, davant del sepulcre de Sant Narcís, es troba amb l’Eco, el seu ex, a qui havia abandonat d’un dia per l’altre sense donar-li cap explicació. En saber que l’Eco l’ha perdonat, en Narcís s’adona que pot afrontar el seu problema i comença a explicar a les seves persones més properes el que li passa, fet que li obre l’oportunitat de començar una nova etapa.
Obra
El gronxador
(2024) Castro Pizarro, Àlex
L'ajuntament li vol comprar la casa a la Carme, l'última d'un conjunt antic situat en un indret amb vistes privilegiades. Totes les cases de la zona ja han estat comprades o expropiades per l'ajuntament, que té un especial interès a convertir aquell espai en un punt d’interès turístic accessible. En Gerard, un dels funcionaris de l’ajuntament, s’adona de la situació injusta que pateix la Carme i intenta ajudar-la. Esgotades totes les opcions, en Gerard es presenta davant la casa de la Carme el dia del desnonament, però un policia municipal, company seu, el deté. Desesperat per no poder fer-hi res, en Gerard acaba assassinant el policia, mentre la Carme s’acomiada de la casa on hi ha enterrat el seu fill.
Obra
La isla
(2020) Cunillé Salgado, Lluïsa
Quan sona el timbre, els alumnes ocupen el seu lloc a l'aula i li comuniquen al maniquí que hi ha assegut al costat de la taula del professor que no volen anar de viatge de final de curs fora de l'illa on viuen. Els estudiants intenten decidir a quin lloc de l'illa podrien viatjar, però no troben una opció viable. Al cap d'una estona, el timbre sona de nou. Ara, els alumnes plantegen al maniquí que volen anar de viatge de final de curs a qualsevol lloc fora de l'illa, però no aconsegueixen posar-se d'acord en la destinació. Veient que no arribaran a una solució, decideixen demanar ajuda al maniquí, però abans que puguin entendre la seva resposta, el timbre sona de nou i tots els alumnes marxen ordenadament de classe, moment en el qual el cap del maniquí cau a terra.
Obra
La ruta
(2020) Cunillé Salgado, Lluïsa
L'Eduard i en Carles s'allotgen en una casa que el pare de l'Eduard té al camp, enmig del no-res. L'Eduard necessita uns dies de tranquil·litat per acabar de preparar un projecte i en Carles, malgrat conèixer-lo poc, ha accedit a acompanyar-lo. Un dia, a en Carles se li trenquen uns binocles del pare de l'Eduard i li demana en secret a en Víctor, un veí de la zona, si el pot ajudar a reparar-los. Al cap d'uns mesos, quan el seu pare mor, l'Eduard torna a la casa per buidar-la. Per fer-ho, li demana ajuda a en Víctor. Aquest aprofita per dur-li els binocles reparats, ja que en Carles mai va passar a recollir-los. Quan l'Eduard es queda sol davant els binocles, s'adona que, en el fons, sap ben poca cosa del seu pare i decideix trucar a la seva mare per fer-li algunes preguntes.
Obra
El guarda
(2012) Cunillé Salgado, Lluïsa
Un guarda i el seu company de feina viuen en una barraca en un solar abandonat. Treballen vigilant el solar mentre no comencen les obres que l'han de convertir en un centre comercial. Mentre esperen, comparteixen idees per engegar negocis que el guarda sap que mai no posaran en marxa. El temps passa i el company del guarda emmalalteix. Tots dos intenten posar en funcionament un negoci de limusines rellogades, però el xofer que han contractat intenta estafar el guarda i aquest l'acaba matant.  Al cap d'uns mesos, quan el company ja ha mort d'una malaltia pulmonar i amb la certesa que la construcció del centre comercial és imminent, el guarda escura les últimes setmanes al solar deixant que el seu pare i els seus amics utilitzin l'espai per a poder-hi caçar.