Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Jo porn, tu porno

(2024) Riera, Queralt

A través de múltiples escenes breus, una parella formada per dues dones —una de les quals ha acabat esdevenint actriu en pel·lícules pornogràfiques— ens guia per la seva relació, a la recerca de la felicitat i d’un espai per a la tendresa. Amb la seva història les dues dones ens apropen al món de la pornografia, analitzant a qui va destinat i la violència inherent en aquest àmbit profundament masclista. L’obra ens ofereix dos finals. En el primer, l’actriu pornogràfica esdevé artista visual quan rosteix amb una planxa de cabells els testicles del seu company d’escena que l'ha violat. En el segon, després de la violació durant el rodatge de l’escena, l’actriu queda incapacitada, catatònica, física i psicològicament.

Obra

Clandestins (una història de desamor)

(2023-05) Sirera Turó, Rodolf

Rio de Janeiro, juny de 1968. La Gabriela Duarte és l’esposa d’en Rodrigo, un activista revolucionari que la policia del règim està convençuda que ha tornat al país per dirigir activitats subversives. La Gabriela treballa com a professora en un col·legi religiós, protegida per la superiora de l’orde, sor Camila, amb qui manté una relació sexoafectiva i que, en realitat, treballa com a agent per al règim. La Gabriela intenta aconseguir el passaport per poder fugir del país, al·legant que la seva mare està malalta, però els militars la detenen i la sotmeten a una estreta vigilància. Quan en Rodrigo apareix al país i la parella es retroba, la Gabriela descobreix que, en realitat, només és una peça en el joc polític d’en Rodrigo: un joc on cap peça és imprescindible, on l’amor no hi té cabuda i on tots els personatges amaguen qui són.

Obra

El Salvador Dalí em fa cosa

(2021) Riera, Queralt

Aquesta és una obra de caràcter documental i poètic formada per tres actes i trenta-quatre escenes on es fan paleses situacions d’assetjament, abús sexual a infants en l’àmbit familiar.

Obra

Calor

(2016) Riera, Queralt

La Mia és dins d’una sauna on fa molta calor, en un hotel de Hèlsinki. Es pregunta si hauria de quedar-s’hi i morir de calor, quan entra una dona amb una copa de cava, la Lídia, i comença a parlar. Les dues dones enceten una conversa i descobreixen que són a Hèlsinki com a convidades a la mateixa boda, i que, a més, comparteixen amant i marit, motiu pel qual ell ha decidit no assistir al casament. La Mia confessa a la Lídia que li han trobat un bony al pit i que l’hi han d’extreure, cosa que li provoca molta por. Les dues comparteixen un moment d’intimitat i, quan la Mia es disposa a sortir de la sauna, la Lídia esclata a plorar. Finalment, les dues dones es queden abraçades.

Obra

Amor mor

(2019) Riera, Queralt

Una parella s’instal·la a viure al bosc, fugint de la ciutat després que a ella li hagin diagnosticat una malaltia. A través d’escenes i soliloquis estructurats de manera no lineal, reflexionen sobre el futur, l’ecologisme, les pors, la seva relació, la vida, la mort i la fi de l’amor.