La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d’Autors i Editors i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.

La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l’àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l’autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.

La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d’estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l’autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.

No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.


o navega per:

  • La mala dicció 

    Oriol, Jordi
    2021
    Marc sent veus que anuncien l'inici d'un espectacle en l'època pandèmica de la covid-19 i, com que s'espanta, Beth li suggereix que mati el vertigen i esdevingui l'autor de les seves pròpies passes. Seguint aquest consell, ...
  • Lo desconfort 

    Oriol, Jordi
    2016
    Un intèrpret amb una llarga barba blanca parla com el mateix Ramon Llull, i reflexiona per què se celebra l'aniversari de la seva mort precisament en dimarts 13. Recorda que la raó principal del fet de commemorar-lo no és ...
  • Fabracedari 

    Oriol, Jordi
    2016
    Tot dirigint-se a l'audiència, l'intèrpret llegeix del Diccionari General de la Llengua Catalana i per ordre alfabètic paraules de les lletres A, B, C, D, E i F per reivindicar la llengua catalana i el seu ús, compromès i ...
  • Bla, bla, blanc 

    Oriol, Jordi
    2013
    A troba una carta adreçada a B i l'hi confessa que l'ha llegida. Es tracta, però, d'una carta en blanc i B imagina que és una carta d'amor i plena de nous horitzons. A, en canvi, suposa que qui l'envia pot haver-se sentit ...
  • La cua del sentit 

    Oriol, Jordi
    2010
    Rudi i Jan fan cua i, mentre esperen, Rudi explica un acudit sobre Déu que Jan interpreta d'una manera existencial fins al punt que decideix deixar la cua. Davant d'aquesta tria, Rudi li recorda que, per més companys que ...

Mostra'n més