Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
Autors
Títols
Paraules clau
Data de publicació
Número de personatges
 

Enviaments recents

Miniatura
Obra
Cervantescas cervantinas
(2024) Barbany, Damià
El mateix Miguel de Cervantes, acompanyat dels personatges del Gestor i l’Explicador, revisita la seva vida i obra en una proposta a mig camí entre l’entrevista i la representació teatral. Al llarg de la peça, es mostren fragments d’algunes de les seves obres cabdals i, mitjançant la conversa, es busca apropar la figura de l’autor al públic contemporani, contextualitzar-la i reflexionar sobre el seu llegat, especialment a l’ombra del seu personatge més emblemàtic: el Quixot. Entre els tres personatges sorgeixen algunes tensions, tant pel contingut de la conversa com pel format escènic o el mateix fet teatral. Aquestes discrepàncies obren un diàleg viu entre èpoques i perspectives, en un intent de trobar punts en comú i arribar a una certa entesa per afavorir la representació.
No hi ha miniatura disponible
Obra
Una butaca al Pol Nord
(2023) Sarrias Fornés, Mercè
L’Anna, psicòloga, fa una sessió de supervisió a la seva amiga Eva, també psicòloga, que acompanya dones maltractades. L’Eva està emocionalment saturada per la seva feina, i l’Anna intenta ajudar-la a expressar les seves preocupacions sobre els casos que duu. Durant la conversa, l’Eva planteja què passaria si decidís atropellar el marit maltractador d’una de les seves pacients, que incompleix reiteradament l’ordre d’allunyament. Les dues amigues mantenen una conversa hipotètica sobre les conseqüències legals, morals i professionals d’aquesta acció, i fins i tot fabulen sobre com es podria dur a terme. L’Eva pregunta a l’Anna si l’ajudaria a amagar el cadàver al maleter del cotxe. L’Anna s’hi nega, però per un instant dubta si l’Eva parla seriosament. Uns dies després, l’Anna rep un missatge on l’Eva li explica que aquell home ha assassinat la seva parella i que a ella l’han acomiadat. Un temps després, les dues dones es retroben en un bosc i reflexionen sobre la seva amistat. L’Anna li diu que, si mai torna a tenir un pensament com aquell, pot comptar amb ella. Tot seguit, recullen dues pales amagades i marxen juntes.
Miniatura
Obra
El Gripau i la Llum del matí
(2023) Riera, Queralt
El Gripau inicia un viatge per trobar la Llum del matí, de qui s’ha enamorat. Durant aquest viatge, el Gripau descobrirà diversos indrets del territori català, veurà com ciutats, muntanyes i platges han canviat i com ho viuen els animals que habiten els diferents indrets. Al mateix temps, amb cada encontre, aprendrà tot de paraules noves que decidirà compartir en la seva nova vida en comú amb la Llum del matí.
Miniatura
Obra
Poliedre
(2021) Riera, Queralt
L’obra es compon de disset fragments textuals, cadascun introduït per un títol, però sense indicacions d’espai, temps ni personatges. A partir d’aquests fragments, l’autora construeix un poliedre escènic on cada escena és una cara, i el públic és convidat a intuir les potencials arestes o vèrtexs que connecten les diferents cares.
Miniatura
Obra
Pluja
(2001-09) Sirera Turó, Rodolf
Un home explica la culpabilitat que sent i la incapacitat de superar la mort d’una dona en un accident a la carretera. L’home i la dona estaven a punt d’abandonar les seves respectives famílies per fugir junts, però en el darrer instant ell es va fer enrere, no va pujar al cotxe i ella va acabar tenint un accident.