Obres
URI permanent per a aquesta col·lecció
Examinar
Enviaments recents
Obra El pijama del Sr. Nadie(2012) de la Varga, MarcLa felicitat, l'amor i la mort seuen al voltant d'una taula. De seguida s'adonen que la seva trobada no és casual: Déu les ha citat perquè es trobessin. Sobre la taula hi ha una carta signada per Déu on els demana que responguin a la pregunta "què és la vida?". Si responen correctament, tot continuarà igual; però si, al cap de tres intents, no han trobat la resposta correcta, una d'elles desapareixerà per sempre. Les tres al·legories es posen a buscar una solució ràpidament, però les dues primeres respostes que donen, de caràcter filosòfic, són incorrectes. Finalment, s'adonen que elles no tenen la resposta, ja que no han viscut mai realment. Per això es giren cap al públic i els demanen quina és la resposta correcta.Obra 15 minuts amb tu(2022-12) Alberola Ortiz, CarlesUn home que fa pocs mesos que ha perdut la seva filla seu a la terrassa d'un bar on no hi ha cap més client. Quan la cambrera surt i li demana la comanda, ell es queixa amb vehemència perquè, segons diu, ha hagut d'esperar massa estona. La discussió segueix i la cambrera comença a retreure-li coses a l'home: que no tingui amics per culpa del seu mal caràcter, que l'hagin fet fora de la universitat per agredir un alumne i que sigui el culpable indirecte de què la seva filla morís atropellada. Quan la cambrera comença a parlar com si fos la seva filla, descobrim que la conversa és un producte de la imaginació de l'home, que necessita parlar amb ella per tenir el comiat que mai no van poder tenir mentre ella era viva. Finalment, després d'entendre que la seva filla l'estimava i que no havia mort per culpa seva, l'home i la noia s'acomiaden i la cambrera reprèn el seu paper per demanar-li què vol prendre.Obra Els ocells(2021) Brugarolas, ManuelUn any després de la mort de la seva mare, la Berta organitza una reunió familiar amb la seva germana gran, el seu pare i els marits de totes dues. La reunió té lloc a la casa familiar, on actualment viu la Berta amb el seu marit i les seves filles. Durant la trobada, les converses se centren en els records compartits i això els porta a adonar-se que hi ha moltes coses que no saben. Inevitablement, les dues germanes parlen de la mort de la seva mare, i les seves preguntes insistents acaben fent que el pare confessi que va ajudar-la a morir, ja que ella li ho va demanar per l'avançat estat de la malaltia que patia. Malgrat la duresa de la revelació, la família acaba la vetllada unida i amb calma, i això fa que la Marta —la germana gran de la Berta— es plantegi deixar el ritme frenètic de la seva vida d'actriu i construir-se una petita casa al costat d'on viu la seva germana, però no ho fa. Molts anys després, afectada per una malaltia degenerativa similar a la de la seva mare, la Marta acaba traslladant-se a viure amb la Berta. El pare ja és mort i l'Àlex fa anys que es va suïcidar. La Marta, veient la irreversibilitat de la seva situació, li demana a la seva germana que, quan arribi el moment, l'ajudi a morir.Obra El narrador(2011) de la Varga, MarcEl narrador d'una novel·la romàntica és a l'escenari esperant que arribin els personatges de la història per a poder explicar-ne el final. El personatge de la dona enamorada arriba amb ganes d'acabar d'una vegada, ja que les seves amigues l'estan esperant en una casa d'apostes. El personatge de l'home enamorat arriba tot seguit disposat a complir amb el seu paper i acabar la història amb el petó final. En el moment del petó, però, el narrador canvia la història prevista i els dos personatges aturen la novel·la. El personatge de l'home pressiona el narrador perquè torni a l'argument previst, i és llavors quan el narrador confessa que està enamorat de la dona i que per això no vol narrar el petó. L'home sembla convèncer el narrador i tornen al moment del petó, però, de nou, el narrador se'n desdiu i comença a explicar un final alternatiu en el qual la dona s'enamora d'ell mateix. La dona, que té ganes d'acabar i poder marxar amb les seves amigues, li segueix la veta al narrador i tots dos acaben besant-se. El personatge de l'home enamorat, veient com ha canviat la història, decideix canviar el seu paper i ser el personatge que sempre ha volgut ser: un home del temps.Obra El nom volgut(2023) Coya, PauLua té onze anys i acaba d’anunciar al seu entorn que, a partir d’ara, vol que es dirigeixin a ell amb el nom d’Elio. El seu pare, al principi, no sap com reaccionar, ja que l’Elio té un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista (TEA) i la seva mare va morir fa poc, i el pare té por de fer passos en fals que puguin afectar el desenvolupament de l’Elio. Però, amb l’ajuda de la psicòloga i de la mare d’una companya de l’escola que també té un diagnòstic de TEA, el pare de l’Elio troba la manera d’acompanyar el seu fill en la seva transició. No obstant això, a l’escola, alguns professors de l’Elio creuen que precipitar-se a acceptar la decisió del nen pot ser contraproduent, ja que podria tractar-se d’una confusió temporal. Per això, quan s’apropa la graduació, la mestra i la directora decideixen que cridar l’Elio en veu alta pel seu nom és una mala idea. Finalment, però, un company de classe de l’Elio truca a Inspecció d’Ensenyament fent-se passar per la seva mare per denunciar la situació que l’Elio està vivint a l’escola. Aquesta trucada fa que la mestra i la directora es vegin obligades a acceptar el nom volgut de l’Elio.Obra Tras la puerta(2014) de la Varga, MarcEn Dani i en Víctor són dos companys de feina que, tres dies enrere, van anar a veure una obra de teatre amb les seves xicotes. Mentre elles eren al bany, ells van entrar a la sala per agafar lloc, però es van quedar tancats i des de llavors no han pogut sortir. No troben la manera d'obrir la porta de la sala, no tenen bateria als telèfons i ja no els queda menjar ni aigua. A mesura que passen les hores, la desesperació dels dos personatges creix, sobretot la d’en Dani, que comença a anomenar el seu company amb un altre nom i a tractar-lo de manera cada vegada més violenta. Quan està a punt de matar en Víctor, la porta finalment s’obre i apareix una noia que està celebrant el seu comiat de soltera. Després d’explicar-los que està a punt de casar-se, la noia obre la porta i torna a sortir. És llavors quan els dos homes entenen que la clau per escapar del teatre és tenir un propòsit important a la vida. En Víctor decideix que seguirà el seu somni de viatjar i veure món, un desig que no es va atrevir a perseguir quan era jove, i, en expressar-ho en veu alta, aconsegueix obrir la porta i marxar. En Dani, però, entén que haurà de quedar-s’hi tancat fins que descobreixi què vol realment.Obra Màtria(2017) Rovira, CarlaL’autora de l’espectacle explica al públic que fa tres anys que investiga la figura del seu tiet, Enrique Isart, afusellat pel franquisme a finals de la Guerra Civil. El seu objectiu era trobar la localització exacta del seu enterrament en una fossa comuna de Cartagena, però, com que no ho ha aconseguit, ha decidit explicar-ne la història. Per fer-ho fa sortir d'entre el públic la seva mare, l'Ángela, neboda de l'Enrique, amb qui repassa diverses cartes i documents. En arribar al moment culminant de la correspondència entre l'Enrique i la seva família —quan ell sap que està a punt de morir—, l'autora desapareix d'escena i el seu lloc l'ocupa la Virgen del Tránsito, que es queda sola amb l'Ángela. Mitjançant un joc de matrioixques, totes dues fan entrar en diàleg diverses dones de la família ja mortes, brindant-los l’oportunitat de dir-se allò que no es van poder dir. Finalment, a partir d’un text teatral escrit per la seva besàvia, l’autora dirigeix una improvisació en directe amb dos membres de l’equip tècnic de l’espectacle que permet a l’Enrique i a la seva mare acomiadar-se com mai no ho van poder fer.Obra La figurant(2022) Cunillé Salgado, LluïsaUna dona que es dedica a la fotografia rep l'encàrrec d'il·lustrar un calendari gregorià, un encàrrec que la duu a fotografiar durant un any diferents espais de la seva ciutat. A través del seu relat som testimonis d'un paisatge canviant: coneixem l'última castanyera, visitem l'últim barber de la ciutat que fa servir navalla i assistim a conferències que revelen com el canvi climàtic i el canvi en el model de ciutat estan modificant la manera de viure-hi. Paral·lelament, la dona també ens fa partícips de diferents aspectes de la seva vida privada, com la recerca de pis en una ciutat on cada cop és més difícil trobar un habitatge assequible o la mort del seu pare. També ens parla de les seves relacions puntuals amb amants que sovint es troben a la ciutat de visita, la relació amb la seva germana bessona- que viu fora del país- i la seva afició: fer de figurant en rodes de reconeixement policial. Aquest passatemps s'acaba de sobte quan, en una de les rodes de reconeixement, una testimoni l'assenyala dues vegades com a sospitosa del delicte. Tot i això, la policia sap del cert que ella no hi té res a veure i la deixen marxar.Obra Libera Me (Acte sacramental d'una dona maltractada)(2016) Vizcarro, NúriaUna dona víctima de maltractaments per part del seu home relata la seva experiència des de l’inici de la relació. Explica com es van conèixer en un concert de música clàssica i com va pensar que seria una relació per a tota la vida, però, a poc a poc, aquella relació es va convertir en un infern. Primer, l’home va començar a prohibir-li veure les seves amigues, ja que no aprovava el seu estil de vida, i l’obligava a relacionar-se només amb membres de la seva pròpia família. A aquests mecanismes de control s’hi van sumar els comentaris sobre el físic i el seu nivell intel·lectual, així com un menyspreu cap als seus gustos, aficions i ideals. Finalment, el maltractament es va convertir en físic, amb pallisses i abusos sexuals. La dona explica també com ha intentat fugir-ne més d’una vegada sense aconseguir-ho.Obra Porta'ls llet als veïns(2016-04) Vizcarro, NúriaDues germanes reben un grup de visitants a la seva vaqueria per ensenyar-los com es munyen les vaques i com és la seva feina. La germana petita, però, adverteix els visitants que a la casa del costat hi viuen uns veïns perillosos d’una mida enorme i que, a les nits, fan sorolls inimaginables, com si dins de casa seva s’hi desencadenessin tempestes i vents huracanats. La germana gran, en canvi, explica als visitants que ella va cada matí a la casa del costat i que només hi viu un home vell, molt menut i inofensiu. Cansada que la seva germana no la cregui, la més jove decideix entrar a la casa del veí a través d’una porta que, segons li havia dit la seva mare, comunica les dues cases i per la qual diu haver sentit tots els sorolls durant les nits. En fer-ho, però, descobreix que darrere d’aquella porta només hi ha una cova —sense cap comunicació amb la casa del veí— en la qual tan sols troba uns papers antics. En llegir-los, les germanes descobreixen que aquells papers són el diari de Josep Pascual i Tirado, escriptor valencià que va viure en aquella casa i autor de la novel·la "Tombatossals", la història d’un gegant molt coneguda a Castelló de la Plana.Obra El fals nou(2018) Vizcarro, NúriaLa Pepa és l'entrenadora d'un equip professional de futbol que avui juga un partit molt important. Fa molts dies que prepara el partit i ha decidit que jugaran amb un fals nou, una revolució tàctica que fa que, a la mitja part, el seu equip vagi per davant en el marcador. A la segona part, però, l’equip deixa de jugar bé de manera inexplicable i acaba perdent el partit. La Pepa sent que ha fracassat i decideix deixar el futbol professional. La Lluïsa, una dona gran, entrena equips amateurs en partits de solters contra casats i similars. Fa trenta anys entrenava equips professionals i va ser la inventora de la tàctica del fals nou. En un partit molt important, el seu jugador principal es va deixar guanyar perquè havia acceptat un suborn, i la Lluïsa es va retirar del futbol professional. Trenta anys després, en un partit amateur, la Lluïsa inventa la tàctica del fals deu i aconsegueix guanyar el partit, però aquesta sensació de victòria no la reconforta tant com esperava.Obra La ceguera els dies que fa sol (o com vaig aprendre que tirar endavant no sempre és la millor solució)(2012) Vizcarro, NúriaUn noi condueix un cotxe per una carretera molt estreta de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, acompanyat de la seva xicota. Al cotxe també hi viatja la família de la noia, formada per la seva mare, el seu germà i la parella d'aquest. El sol comença a encegar el noi, però aquest pensa que no es pot aturar, ja que a la carretera no hi ha prou espai. En un revolt, el noi queda encegat del tot, perd el control del vehicle i el cotxe es precipita per un penya-segat i els cinc ocupants moren a l'acte. Després d'explicar aquesta història, els dos intèrprets de l'espectacle reflexionen sobre altres maneres d'entendre la ceguera. Finalment, el noi i la xicota prenen novament la paraula i imaginen com haurien pogut ser les seves vides si no s'hagués produït l'accident.Obra Mares(2015) Vizcarro, NúriaLa Laia està a punt de fer un espectacle que parla sobre la maternitat a partir d’exemples que es troben en la literatura dramàtica. A l’escenari l’acompanya la Mari, la seva mare, que està preparant entrepans per als assistents. Mentre la Laia repassa els casos de Medea, Gertrudis (la mare de Hamlet), Bernarda Alba i Yerma, la seva mare li retreu que els exemples que ha escollit no són representatius del que significa ser mare realment. En aquest moment, d’entre el públic, s’aixeca la Roser, la mare de la Núria —l’autora de la peça que la Laia ha d’interpretar— per recolzar la Mari. Finalment, mentre la Roser ajuda la Mari amb els entrepans, la Laia acaba renegant de la maternitat representada en la història de la literatura dramàtica i fa un homenatge a la Roser i la Mari.Obra El dia D(2017-04) Vizcarro, NúriaLa Líder ha reunit un grup format per personatges secundaris de grans clàssics de la literatura —Robin, de Batman, Watson, de Sherlock Holmes, Falbala, d'Astèrix i Obèlix, etc.— en un espai clandestí. Estan preparant una revolució per evidenciar la importància dels personatges secundaris i que el món s'adoni que, sense ells, els protagonistes no podrien tenir èxit en les seves històries. Durant el discurs de la Líder, una dona s'aixeca i anuncia que és una inspectora del departament de detecció de revolucions i que identificarà i detindrà tots els assistents. Quan demana reforços, però, la Inspectora s'adona que ningú no li fa cas i, a mesura que la Líder li fa preguntes sobre diferents moments de la seva vida, s'adona que ella també és un personatge secundari a la seva pròpia vida. Finalment, la Inspectora decideix unir-se a la revolució, encara que això impliqui que es converteixi en la protagonista de la història.Obra El mètode Morgaŭ(2017) Vizcarro, NúriaL'any 2067 tots els països han firmat un tractat de pau i han adoptat l’esperanto com a llengua cooficial. La Clara és la directora d’un institut en el qual ha implementat un mètode pedagògic de creació pròpia anomenat “Morgaŭ” (“demà” en esperanto), basat en una estricta aplicació de les normes i que busca la igualtat d’oportunitats entre els estudiants. El govern ha enviat una nova professora a l’institut, però serà la Clara qui, a través d’una entrevista, acabarà decidint si l’accepta o no. Aquesta candidata és la Maria, una dona d’uns seixanta anys que fa molt temps que no exerceix la professió i que té una manera molt laxa d’entendre la pedagogia. Aquesta visió contraposada sobre la seva feina fa créixer la tensió entre les dues dones, i és en aquest moment quan descobrim que la Maria és la mare de la Clara, que la Maria havia estat directora de l’institut molts anys enrere i que havia expulsat la seva filla quan aquesta havia denunciat un professor per fer comentaris inapropiats. La Clara decideix no contractar la seva mare com a professora i la fa fora del seu despatx, però la Maria demana quedar-se un moment sola en aquell espai per recordar els vells temps. És llavors quan veiem que la Maria és una inspectora enviada pel govern per comprovar les denúncies que ha rebut la Clara per abús d’autoritat. La Maria, malgrat el seu càrrec i la missió que li ha estat encomanada, decideix donar-li una oportunitat a la seva filla.Obra Família normal(2020-11) Vizcarro, NúriaUn any després de la mort de la seva mare, l’Adela i la Marga tornen a la casa del poble on es van criar. Ara que ja han resolt tots els tràmits de l’herència, han de decidir què fer-ne. L’Adela té molt clar que cal vendre-la, però a la Marga li costa fer-se a la idea de desprendre’s del lloc on van créixer. Quan sembla que l’Adela ha aconseguit convèncer la seva germana, arriba inesperadament l’Alba, la filla de l’Adela, que viu a Londres i que també es mostra contrària a la venda, ja que creu que els seus avis no haurien volgut que la casa es vengués. Durant la nit que passen a la casa, comencen a produir-se fets aparentment inexplicables que fan pensar a les tres dones que la mare de l’Adela i la Marga s’ha manifestat. A aquests fets s’hi sumen dues confessions: l’Adela necessita urgentment vendre la casa perquè ha robat diners de la feina per pagar els estudis de la seva filla, i l’Alba revela que s’ha quedat embarassada. Davant la imminent arribada d’un agent immobiliari que l’Adela havia contractat sense dir-n’hi res a la seva germana, les tres dones decideixen finalment vendre la casa intentant treure’n el màxim profit possible. Però els possibles compradors marxen en veure el preu desorbitat que els demanen. Quan entenen que vendre la casa serà molt més difícil del que imaginaven, l’Adela, la Marga i l’Alba s’asseuen davant la porta i es pregunten quin serà el següent pas.Obra Hibakusha 597(2016-03) Vizcarro, NúriaDesprés de descobrir que en japonès existeix un terme específic, “hibakusha”, per anomenar les víctimes de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, la Núria i la Laia es plantegen crear un espectacle al voltant de la paraula que podria designar les víctimes de la Guerra Civil a Espanya. Durant el procés de recerca, però, es topen amb un descobriment que els crida especialment l'atenció i que els fa canviar el rumb de la investigació: troben testimonis de dones o de fills de dones que van parir en diferents indrets del País Valencià durant els bombardejos de la Guerra Civil que asseguren que una misteriosa dona vestida de blanc els va ajudar a parir. Estirant aquest fil, acaben descobrint que Elisabeth Eidenbenz, abans de fundar la Maternitat d'Elna, havia estat en diferents llocs de les comarques valencianes assistint el part de dones en moments de màxim perill pels bombardejos i que ho havia fet amb l'ajuda de dones valencianes anònimes. El nou espectacle de la Núria i la Laia serà un homenatge a aquestes dones.Obra Unplugged(2018) Vizcarro, NúriaL'Alba i la Berta són dues germanes que fa vint anys que treballen al mateix supermercat. L'Alba ha estat tot aquest temps patint assetjament laboral per part d'en Benavent, l'encarregat del supermercat. El dia que l'Alba fa quaranta anys, les dues germanes decideixen plantar-se vestides de negre i amb passamuntanyes al pis on viu en Benavent per venjar-se esclafant-li un pastís a la cara mentre encenen unes bengales d'aniversari. Quan ja són a l'edifici d'en Benavent, però, es queden tancades dins l'ascensor, a les fosques. Mentre l'ascensor està aturat, les dues germanes dubten de l'acció que estan a punt de dur a terme i discuteixen retraient-se actes del passat. Finalment, s'adonen que només es tenen l'una a l'altra i, quan l'ascensor torna a funcionar, pugen fins al pis d'en Benavent per dur a terme juntes i a cara descoberta la venjança que havien planejat.Obra Refugi(2016-01) Vizcarro, NúriaEn un camp de refugiats enmig d’una guerra, cinc personatges reben, per separat, un grup de desplaçats que acaba d’arribar-hi. Cadascun els dona la benvinguda a la seva manera i els explica com funciona el camp. Hi ha una dona que arrossega el trauma d’haver causat la mort d’un altre refugiat i que, alterada, recomana als nouvinguts que no donin cap informació sobre la seva identitat. Una altra, en canvi, els anima a explicar-se les seves històries, convençuda que és més fàcil sobreviure si coneixes la persona que tens al costat. Un home els proposa fer un taller d’escriptura per deixar constància de les seves experiències perquè les puguin llegir els futurs refugiats que arribin al camp. Una altra dona els explica com era aquell lloc abans de la guerra. I una cinquena persona els fa preguntes que queden sense resposta.Obra Antimülleriana i altres cròniques del fracàs(2021-11) Vizcarro, NúriaLa Laia i la Núria expliquen el que els va passar quan, l'any 2019, van ser nominades als premis Max en la categoria de millor espectacle revelació. No van guanyar el premi, però, la nit després de la gala, en descobrir que durant dos segons la realització de la televisió havia punxat el cartell de la seva obra com a espectacle guanyador, comencen a pensar que tot plegat ha estat un complot perquè elles no guanyessin. Després d'una sèrie de peripècies en les quals coneixen persones desconegudes que diuen tenir informació sobre la conxorxa i reben un guió que demostraria el complot, acaben trobant-se amb una dona misteriosa que tothom anomena "la Reina" i que, segons els han dit, els podrà donar resposta a les seves sospites. En trobar-se amb la Reina, però, aquesta les ridiculitza per la seva actitud i els entrega el sobre que demostra que van perdre de forma justa. Paral·lelament a aquesta història, la Laia i la Núria donen veu a dones que senten que han fracassat en la maternitat, sigui perquè no han volgut o pogut ser mares o perquè la seva idea de la maternitat no és el que la societat sempre els havia dit que havia de ser.