Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

Examinar

Enviaments recents

Mostrant1 - 20 de 2544
  • Obra
    Soc aquí per ajudar-te
    (2025) Cabré Masjuan, Toni
    En Roc, en Jep i la Pau són els tres únics membres de la secció d’una gran empresa, un departament sense funcions reals, on acaben aquells treballadors que la direcció ha volgut apartar. L’equilibri d’aquesta secció es trenca quan hi arriba la Mar, que no accepta la seva degradació i vol recuperar la seva feina anterior. Davant l’apatia dels seus companys, la Mar els amenaça per obligar-los a dur a terme una sèrie d’accions il·legals per guanyar-se l’opinió pública i fer que els seus superiors la retornin al seu lloc de treball. Les amenaces de la Mar duen al límit els seus tres companys, especialment en Roc, que, en un atac d’ira, gairebé la mata. En aquell moment, una veu el detura. És llavors quan es revela que tot plegat forma part d'una estratègia de la Mar, que fa servir una nova intel·ligència artificial per aprendre com relacionar-se amb persones estancades que no volen contribuir al progrés. Finalment, quan la Mar creu que s’ha sortit amb la seva, la veu de la intel·ligència artificial l’adverteix que l’equilibri de poders està a punt de canviar.
  • Obra
    Cuques (o el declivi dels humans i l’adveniment de les paneroles)
    (2020) Santiago, Elena
    Després d’una catàstrofe climàtica que ha deixat la Terra gairebé inhabitable, els humans han fugit del planeta. Konstantine i Gregor són dues paneroles que proven de sobreviure en aquest món apocalíptic. Viuen a casa de Konstantine, una casa greument afectada pels terratrèmols que hi ha constantment i que està a punt de caure. Per a poder salvar-la, Konstantine vol plantar un arbre que, amb les seves arrels, enforteixi el terra on descansa la casa i així evitar-ne l’esfondrament, però al planeta Terra ja no hi queden arbres. Gregor recorda una cançó que cantaven a la seva família —de la qual és l’últim membre viu— que indicava el lloc on encara sobrevivia un gran arbre mil·lenari. Després de moltes dificultats, les dues paneroles troben l’arbre i aconsegueixen agafar-ne un fruit que conté una llavor, però no tornen a temps per plantar-la i la casa de Konstantine s’esfondra sense remei. En aquell moment, les dues s’adonen que tenen una nova missió: utilitzar la llavor per replantar el planeta i que les paneroles de tot el món puguin viure amb dignitat.
  • Obra
    Nuaº
    (2024) Santiago, Elena
    Asseguda a la cafeteria de la universitat, la Nua s’adona que algú ha creat un vídeo sexual d'ella generat amb intel·ligència artificial i l’ha enviat massivament. Al cap de pocs minuts, comença a rebre missatges de desconeguts enviant-li imatges explícites i fent-li xantatge. L’Eva, una companya de classe que ha passat per una situació similar, li fa saber que els autors del vídeo i de l’enviament massiu són l’Andreu —el noi amb qui la Nua acaba de trencar— i els seus amics. En saber-ho, la Nua recorda tots els episodis de violència masclista que ha patit al llarg de la seva vida i li aflora un sentiment de culpa per no haver estat al costat de l’Eva quan el seu cas va esclatar. En aquest moment, una projecció convida el públic a entrar a l’escenari i asseure’s al costat de la Nua. Segons si algun espectador ho fa o no, l’obra té un final en què la Nua revela com li ha costat reprendre la seva vida, malgrat saber que mai res no tornarà a ser com abans, o un altre en què explica que l’única sortida que veu a la seva situació és “l’única opció quan no queda opció”.
  • Obra
    Compto cada passa meva sobre la terra
    (2023) Cunillé Salgado, Lluïsa
    La nit abans d'una operació cardíaca, un home parla amb el seu company d'habitació a l'hospital. L'home li explica que ha passat tota la vida treballant al quiosc familiar, primer amb el seu pare, quan aquest el regentava, i després amb la seva dona. Ara que ja s'apropa la jubilació, l'home s'adona de tot el que hauria pogut fer a la vida si hagués sigut més valent. Especialment, es retreu no haver sabut actuar en episodis que va observar des del quiosc, com quan hauria pogut denunciar dos polítics a qui va enxampar tancant un pacte corrupte o quan hauria pogut destapar un episodi de brutalitat policial. L'home també li confessa al seu company que no està sabent gestionar esdeveniments recents, com el fet d'haver descobert que la seva dona va enverinar el seu pare després que aquest l'hagués maltractat de forma mesquina durant tota la seva vida. Finalment, la medicació del preoperatori comença a fer efecte i l'home s'adorm.
  • Obra
    La declaració
    (2024) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Dos anys després d'entrar a la presó acusada de cremar diversos edificis de la ciutat en una sola nit i contravenint les recomanacions del seu advocat, Ella decideix declarar per primera vegada. Segons explica, tot va començar el dia que un desconegut es va tirar cinc litres de gasolina per sobre i es va cremar viu enmig de la plaça, mentre ella anava a fer la compra. Aquesta experiència va trasbalsar la seva rutina i l'esma amb què havia afrontat la vida fins llavors. El fet de veure que ningú feia res per escatir els motius d'aquella immolació la van dur a investigar per saber qui era el mort i què l'havia dut a suïcidar-se. Seguint la pista de l'home, va arribar al parc la nit dels incendis i, en veure el foc, va ser ella mateixa qui va trucar als serveis d’emergències. Aquest fet va ser el que va provocar que la policia l'acabés detenint com a principal sospitosa.
  • Obra
    Gaire re
    (2024) Cabré Masjuan, Toni
    Un home de mitjana edat visita el seu pare després de vint-i-cinc anys de no parlar-s’hi. El pare, de jove, havia sigut un combatent de la resistència postfranquista, rebel i partidari de l’acció directa contra el poder, que va arribar a perpetrar actes terroristes en solitari. El fill, en canvi, és un directiu de banca allunyat dels posicionaments ideològics del seu pare. En aquest retrobament, el pare li retreu al fill que s’hagi convertit en un cas paradigmàtic d’allò que ell va intentar combatre. Després d’una forta discussió, el pare cau per les escales i mor, i el fill assegura es tracta d’un accident. La nit de la mort del pare, la mare, que se n’havia separat poc després de néixer el fill, torna per primer cop a la casa del pare per preparar la roba per l’enterrament. Mentre ho enllesteix tot, i amb el seu marit de cos present, repassa la cruesa d’una vida atrapada entre l’amor que sentia per ell i la necessitat de protegir el seu fill.
  • Obra
    Vespres d'insomni
    (2023) Cabré Masjuan, Toni
    Un dramaturg que ha entrat en una crisi creativa profunda decideix abandonar-ho tot i viure al carrer convertint-se en un sense sostre. Allà imagina històries inspirades en la gent que l'envolta: una parella de noucasades que perd el seu gos a l'aeroport, un polític que vol que l'enganxin amb la seva amant per tenir una excusa per poder dimitir, una dona amb una paràlisi severa que ja no confia que cap partit polític es preocupi per la seva situació, una parella que viu en la precarietat mentre somien ser altres persones amb més possibilitats, i un capellà que es dedica secretament a assassinar individus que han fet mal a algú. Quan, després d'inventar totes aquestes històries, el dramaturg s'adorm, un grup de joves l'apallissen i li calen foc.
  • Obra
    Regala'm esta nit
    (2024-05-09) Alberola Ortiz, Carles
    Fa vint-i-cinc anys, en Joan i la Laura van tenir una aventura d’una nit. La Laura li va assegurar a en Joan que deixaria l’home amb què s’havia de casar i que se n’aniria a viure amb ell, però va incomplir la seva promesa. Durant tot aquest temps, en Joan ha imaginat una vegada i una altra com seria la seva vida si, de cop, la Laura toqués el timbre de casa seva. De vegades imaginava que començarien una relació idíl·lica de parella. D’altres vegades somiava que serien bons amics. Però les fantasies d’en Joan sempre acabaven de la mateixa manera: amb la Laura desapareixent de sobte. La nit abans d’una operació cardíaca a vida o mort, quan en Joan ja té 56 anys, la Laura toca el timbre. D’entrada en Joan dona per fet que es tracta, de nou, d’un producte de la seva imaginació i que la Laura s’esfumarà de cop. Al cap d’una estona, però, s’adona que la visita de la Laura és real i tots dos decideixen passar la nit junts jugant una partida de parxís.
  • Obra
    Mosques
    (2024) Coya, Pau
    En Narcís és un jove gironí instal·lat a Madrid que odia el seu reflex al mirall. El fet de no sentir-se mai a gust amb el seu físic l’ha dut a mentir constantment buscant la validació dels altres, sobretot quan coneix nois que l’atrauen, però també en situacions familiars o amb els amics. La seva psicòloga li ha demanat que anoti en una llibreta totes les vegades que menteix per poder-ho tractar a teràpia, però per en Narcís aquesta llibreta s’acaba convertint en una eina per no oblidar què ha dit a cadascú. La nit de Nadal en Narcís acompanya la seva àvia a missa a la basílica de Sant Feliu. Allà, davant del sepulcre de Sant Narcís, es troba amb l’Eco, el seu ex, a qui havia abandonat d’un dia per l’altre sense donar-li cap explicació. En saber que l’Eco l’ha perdonat, en Narcís s’adona que pot afrontar el seu problema i comença a explicar a les seves persones més properes el que li passa, fet que li obre l’oportunitat de començar una nova etapa.
  • Obra
    El gronxador
    (2024) Castro Pizarro, Àlex
    L'ajuntament li vol comprar la casa a la Carme, l'última d'un conjunt antic situat en un indret amb vistes privilegiades. Totes les cases de la zona ja han estat comprades o expropiades per l'ajuntament, que té un especial interès a convertir aquell espai en un punt d’interès turístic accessible. En Gerard, un dels funcionaris de l’ajuntament, s’adona de la situació injusta que pateix la Carme i intenta ajudar-la. Esgotades totes les opcions, en Gerard es presenta davant la casa de la Carme el dia del desnonament, però un policia municipal, company seu, el deté. Desesperat per no poder fer-hi res, en Gerard acaba assassinant el policia, mentre la Carme s’acomiada de la casa on hi ha enterrat el seu fill.
  • Obra
    La isla
    (2020) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Quan sona el timbre, els alumnes ocupen el seu lloc a l'aula i li comuniquen al maniquí que hi ha assegut al costat de la taula del professor que no volen anar de viatge de final de curs fora de l'illa on viuen. Els estudiants intenten decidir a quin lloc de l'illa podrien viatjar, però no troben una opció viable. Al cap d'una estona, el timbre sona de nou. Ara, els alumnes plantegen al maniquí que volen anar de viatge de final de curs a qualsevol lloc fora de l'illa, però no aconsegueixen posar-se d'acord en la destinació. Veient que no arribaran a una solució, decideixen demanar ajuda al maniquí, però abans que puguin entendre la seva resposta, el timbre sona de nou i tots els alumnes marxen ordenadament de classe, moment en el qual el cap del maniquí cau a terra.
  • Obra
    La ruta
    (2020) Cunillé Salgado, Lluïsa
    L'Eduard i en Carles s'allotgen en una casa que el pare de l'Eduard té al camp, enmig del no-res. L'Eduard necessita uns dies de tranquil·litat per acabar de preparar un projecte i en Carles, malgrat conèixer-lo poc, ha accedit a acompanyar-lo. Un dia, a en Carles se li trenquen uns binocles del pare de l'Eduard i li demana en secret a en Víctor, un veí de la zona, si el pot ajudar a reparar-los. Al cap d'uns mesos, quan el seu pare mor, l'Eduard torna a la casa per buidar-la. Per fer-ho, li demana ajuda a en Víctor. Aquest aprofita per dur-li els binocles reparats, ja que en Carles mai va passar a recollir-los. Quan l'Eduard es queda sol davant els binocles, s'adona que, en el fons, sap ben poca cosa del seu pare i decideix trucar a la seva mare per fer-li algunes preguntes.
  • Obra
    El guarda
    (2012) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Un guarda i el seu company de feina viuen en una barraca en un solar abandonat. Treballen vigilant el solar mentre no comencen les obres que l'han de convertir en un centre comercial. Mentre esperen, comparteixen idees per engegar negocis que el guarda sap que mai no posaran en marxa. El temps passa i el company del guarda emmalalteix. Tots dos intenten posar en funcionament un negoci de limusines rellogades, però el xofer que han contractat intenta estafar el guarda i aquest l'acaba matant.  Al cap d'uns mesos, quan el company ja ha mort d'una malaltia pulmonar i amb la certesa que la construcció del centre comercial és imminent, el guarda escura les últimes setmanes al solar deixant que el seu pare i els seus amics utilitzin l'espai per a poder-hi caçar.
  • Obra
    Saturnal
    (2019) Cunillé Salgado, Lluïsa
    A causa d'un increment del lloguer una dona es veu obligada a tancar la llibreria que havia fundat el seu avi. Durant els dos mesos que queden fins que hagi d'abandonar definitivament el local, la dona intenta localitzar una primera edició del Lazarillo de Tormes que revela qui n'és l'autor i que, segons una llegenda familiar, es troba en algun indret del soterrani de la llibreria. Mentre passa hores buscant el llibre, la dona comença a sentir la necessitat de connectar-se de nou amb els seus avantpassats, i això l'empeny a visitar llocs com el cementiri o la residència on viu la seva madrastra. Finalment, després de fracassar en l'intent de salvar la llibreria, la dona es presenta a una entrevista de feina en una empresa d'enviament immediat de mercaderies a escala internacional.
  • Obra
    L'últim dia
    (2021) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Un jove de vint-i-cinc anys dina amb la seva mare, que li parla dels problemes econòmics que té a la perruqueria que regenta. Però a ell li sembla entendre alguna cosa més en les seves paraules i acaba comprenent que la seva mare li demana que decideixi d'una vegada qui i què vol ser. El noi marxa sense poder treure's aquesta idea del cap. Torna a casa, discuteix amb el seu germà, va al cine, passa a veure un vell amic, va a fer-se una foto de carnet i acaba coneixent una noia que sembla que vol lligar amb ell, però que li acaba robant el casc de la moto. Finalment, tot sol, sota la pluja i enmig de la nit, el noi pren una decisió sobre què vol fer amb la seva vida. Uns minuts després, però, té un accident amb la moto mentre condueix sense casc i el seu cap xoca contra el cantell de la vorera.
  • Obra
    Weltschmerz (títol provisional)
    (2021) Dordal i Lalueza, Ferran
    Tot i no estar-ne convençut, l’autor del text es presenta a uns ajuts a l'escriptura convocats per un teatre públic i, contra tot pronòstic, n'obté un. Això el força a escriure un text en un període de temps limitat, fet que posa en relleu la incertesa inherent a tot procés creatiu i la precarietat que sovint acompanya els ajuts públics. Al llarg de l’escriptura, es fa evident com la pràctica artística s’entrellaça amb les tensions de la vida quotidiana en un context accelerat i postpandèmic.
  • Obra
    El Gran Price
    (2023) Viñas, Jaume
    L’any 1967, el Gran Price de Barcelona acull tot tipus d’activitats d’entreteniment: concursos de ball i de mecanografia, combats de boxa i altres espectacles. Quan el Pequeño Goliat, el boxejador que ha de combatre contra el Potro —el millor púgil espanyol del moment—, queda indisposat, l’amo del Price ha de trobar un substitut per complaure el promotor del combat, el senyor Carmona. L’escollit és l’Huracà, espàrring del Price, que haurà de deixar-se vèncer al tercer assalt perquè Carmona ja n’ha comprat el resultat. En Miqui, un noi de Soria que vol convertir-se en boxejador, arriba al Price i s’enamora de la Sara, la cambrera del bar i interès romàntic tant de l’Huracà com del Potro. Durant el combat, el Potro destrossa l’Huracà, que acaba greument ferit i és ingressat a l’hospital. Miqui retreu a Ponce, l’entrenador de l’Huracà, que no hagi aturat un combat tan injust. Afectat pel que ha passat, Ponce accepta entrenar-lo i descobreix que en Miqui té un autèntic talent per a la boxa. Alhora, la relació entre la Sara i en Miqui es va fent cada vegada més estreta. Mentrestant, Carmona pacta un nou combat manipulat, aquest cop entre el Potro i en Miqui. Els treballadors del Price assisteixen al funeral de l’Huracà, que mor a conseqüència dels cops rebuts. Ponce recorda aleshores com ell mateix va perdre un combat manipulat per Carmona contra el Potro, deixant-se derrotar a canvi de diners per poder salvar la seva dona malalta. Durant el nou enfrontament, el Potro confessa que aquest cop Carmona vol que sigui ell qui perdi, que la seva carrera s’acaba i que sempre ha estat una titella en mans del promotor. En Miqui guanya i passa a ser entrenat sota les ordres de Carmona. Ponce li desitja que sigui feliç, tot i que això signifiqui viure una vida de mentida com a boxejador. El text conclou amb un breu epíleg sobre els darrers anys del Price, quan la boxa va deixar d’interessar el gran públic a causa de l’arribada de la televisió, fins al seu enderroc el 1973.
  • Obra
    Del fandom al troleig (una sàtira del bla bla bla)
    (2024) Prieto, Berta
    Una pel·lícula de Ximena White reconstrueix la vida de Paula Miró, una jove que va créixer sotmesa a la pressió de la seva mare, Petra Miró, perquè es dediqués al ballet. Ja d’adulta, la Paula intenta convertir-se en escriptora, però la relació distant amb la mare i un profund bloqueig creatiu la porten a decidir “fer-se tonta”. Inicia així un procés d’estupidització personal, compartit amb la seva companya de pis, l’Anna, que culmina quan decideix injectar-se bòtox al cervell i queda completament idiotitzada. La pel·lícula de la Ximena rep un Goya, i la premsa destaca com la directora ha treballat a partir dels diaris de la Paula. Però, en una entrevista, la periodista es treu la perruca i es revela que és la mateixa Petra Miró, que explica la seva versió dels fets en rus. Mentre la Ximena prepara una nova pel·lícula sobre la Paula, la seva fama comença a esvair-se i plana la possibilitat que sigui cancel·lada. Finalment, confessa a la seva xicota que en el passat formava part d’un grup de “tontos” que seguien obsessivament la Paula i que, en fugir d’una acció que havien organitzat, es va amagar i va veure tantes pel·lícules que va acabar adquirint cultura cinematogràfica i dedicant-se al cinema. Ara, però, sent la necessitat de tornar als seus orígens: la performance alternativa.
  • Obra
    La tercera fuga
    (2025) Szpunberg Witt, Victoria; Pijuan, Albert
    L'any 1922, a Berdítxiv, la celebració del casament de Lev Shpriegelburd i Rina s’atura a causa d’un pogrom contra la població jueva. Les dues famílies es veuen obligades a marxar, i Lev i Rina es separen. Lev i el seu germà David travessen l’oceà cap a Argentina. Al control de passaports a Buenos Aires, Lev aconsegueix entrar al país, mentre que a David li neguen l’entrada. Abans de separar-se, Lev li dona un diamant al seu germà. El 1978, a Buenos Aires, durant la dictadura de Videla, Lev Shpriegelburd es prepara per celebrar els seus setanta-cinc anys, amb la seva filla Ana i els nets Emiliano, Gimena i Diego. Diego no arriba a la celebració i Ana decideix anar-lo a buscar. Implicat en grups polítics d’esquerres contraris al règim, Diego ha “desaparegut”. Ana és assassinada pels militars. Quan Lev s’assabenta de la notícia, demana al seu net Emiliano que fugi cap a Europa amb la seva dona embarassada. L'any 2022, a Buenos Aires, la Gimena busca les restes de la seva mare, Ana. A Barcelona, la Julieta, filla d’Emiliano, escriu “La tercera fuga”, una novel·la sobre la història d’exili de la seva família. Ella i el seu marit preparen un àpat per l’arribada del cosí brasiler de Julieta, fill de David. L'Anna, filla de la Julieta, anuncia que vol anar a Ucraïna, on acaba d’esclatar la guerra. Mentre discuteixen sobre aquesta possibilitat, el teatre s’esfondra. Entre les runes, Julieta conversa amb el cosí brasiler, que li explica que ha mort abans del viatge, quan l’han assassinat per robar-li el diamant que Lev havia donat al seu pare i que ell volia tornar a Julieta. A Berdítxiv, finalment, se celebra el casament del fill gran dels Shpriegelburd i Rina.
  • Obra
    Derecho a pataleta (la missió més trepidant de les Espies de veritat)
    (2023) Rosales, Lola; Prieto, Berta
    Les dues autores de l’obra, vestides amb esmòquing, conversen sobre la seva feina com a creadores i sobre el dret de queixar-se del sistema. Les Espies de veritat reben la missió de salvar el món d’uns malvats que no acaben de saber ben bé qui són. Mentre duen a terme la missió, es plantegen les seves condicions laborals i les seves vides d’espia. Proven diferents alternatives, però cada cop fracassen fins al punt d’acabar a la presó. Són acomiadades de la feina i més tard acaben treballant per una cadena de menjar ràpid, on s’adonen del privilegi que tenien i demanen reincorporar-se com a espies. De nou a la feina, tornen a plantejar-se si realment poden salvar el món. A més, comparteixen els seus veritables sentiments, tant com a personatges com a actrius que les interpreten. Les tres espies, profundament insatisfetes, intenten matar-se entre elles. Finalment, l’Àlex mata les altres dues, convertint-se en la dolenta de la història.