Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

Examinar

Enviaments recents

Mostrant1 - 20 de 2619
  • Obra
    Cul-de-sac
    (2024) Martínez Grimalt, Joan Tomàs
    En una ciutat gentrificada fins a l'extrem, on gairebé tots els veïns han estat expulsats, la Núria busca la manera de plantar cara al poder que oprimeix els pocs que encara hi viuen. En aquest context, coneix la Flora, que li explica que forma part d'una cèl·lula de resistència. La Flora l'adverteix que si vol unir-s'hi, haurà de renunciar al seu passat, amagar-se i acceptar que tothom qui la coneix la donarà per morta. També li explica que no coneixerà ningú més de l'organització i que serà ella mateixa qui farà d'enllaç. Després de moltes setmanes amagada en un soterrani, la Núria rep la visita de la Flora, que l'avisa que, per fi, els han assignat un objectiu: han de col·locar uns explosius per fer volar l'ajuntament. En el moment de l'atemptat, però, la Flora dubta del que està a punt de fer i només s'activen els explosius que ha col·locat la Núria. Mentre fugen per les clavegueres, la Núria li demana explicacions i la Flora acaba confessant que l'organització no existeix i que és ella qui ho ha dissenyat tot. Finalment, totes dues comencen a ofegar-se per culpa del gas que la policia —a punt de trobar-les— llança per tot el clavegueram.
  • Obra
    La Torre Eiffel
    (2010) Guasp Vidal, Joan
    En Qu i la Ka són una parella que viu en un pis en una ciutat europea mediterrània. Quan en Qu arriba a casa, la Ka li explica que Ells —dos homes encaputxats— han tornat al pis i els han robat de nou. Aquesta vegada només els han deixat una taula, dues cadires i una postal emmarcada de la Torre Eiffel i els han amenaçat de tornar i endur-se la resta de coses i, fins i tot, la seva llengua. La Ka i en Qu, espantats, intenten trobar una solució perquè no els prenguin el poc que els queda. A més, la Ka està embarassada i tenen por que els prenguin el fill quan aquest neixi. La por els duu a passar per moments de molta angoixa i, fins i tot, a acusar-se mútuament de col·laborar amb el sistema que els està espoliant. Finalment, prenen una decisió: subornaran els dos homes amb la postal emmarcada de París, que és el seu bé més preuat, ja que els recorda el viatge de noces que mai van poder fer per culpa de la precarietat en què viuen. Un cop els dos homes s'han endut la postal, aquests són víctimes d'un atemptat. En Qu i la Ka celebren momentàniament la fi dels homes que els terroritzaven, però ràpidament s'adonen que, després d'ells, en vindran uns altres. Quan unes sirenes de policia s'apropen al seu edifici i algú colpeja violentament la porta, en Qu i la Ka s'adonen que han de prendre una decisió: fugir o lluitar.
  • Obra
    Joanot
    (2016) Nave, Joan
    La nit abans de lliurar el manuscrit de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell el repassa per darrera vegada. Mentre observa el casc de cavaller que reposa al penja-robes, fa un resum ràpid de les aventures de Tirant: els seus inicis a Anglaterra, la primera trobada amb Carmesina i les peripècies del seu amor secret, les batalles contra els turcs i al nord de l'Àfrica, el retrobament amb Carmesina i la seva mort sobtada. Quan acaba de repassar el text, continua dirigint-se al casc, com si aquest fos en Tirant, i li explica la història de la seva pròpia caiguda en desgràcia: com va haver de fer-se càrrec de tota la seva família, el viatge a Anglaterra per salvar l'honor de la seva germana, els deutes que el van arruïnar per culpa d'una aventura amorosa amb una dona casada i l'arraconament progressiu al qual se sent sotmès fins a l'ostracisme actual. Després de renegar d'una societat que s'ha tornat irreconeixible, Martorell s'enorgulleix d'haver escrit una obra que farà que la seva nació torni als valors de la cavalleria.
  • Obra
    Ex
    (2025) Sala i Vila, Carles
    Una nit de tempesta, quatre dones —la Vicky, la Mariona, la Neus i la Montserrat— reben un missatge del seu ex, en Miquel Casanova, en què les cita a casa seva a la mateixa hora. D'entrada, cadascuna d'elles pensava que es trobarien amb en Miquel a soles, però en arribar a la casa s'adonen que tot plegat és un pla del seu ex per reunir-les sense que ell hi sigui. Damunt la taula del menjador, en Miquel hi ha deixat una ampolla de vi i unes instruccions: han de respondre una sèrie de preguntes amb l'objectiu de conèixer-se i entaular amistat entre elles. D'entrada, les dones no volen ni sentir parlar de seguir els desitjos d'en Miquel, però de mica en mica entaulen conversa i comencen a explicar-se detalls de les seves respectives relacions. La Vicky, fins i tot, acaba trucant a en Quim, que també havia estat parella d'en Miquel i que, al cap d'una estona, s'incorpora amb elles a la vetllada. Durant una breu apagada provocada per la tempesta, la Vicky descobreix en un prestatge una foto d'en Miquel i la Neus abraçats. Davant les preguntes de la resta d'assistents, la Neus confessa que torna a estar amb en Miquel i que tot plegat ha estat un pla que ella ha dissenyat per conèixer les parelles que en Miquel va tenir després d'ella i poder saber quins errors no ha de repetir. En saber-ho, la Vicky, en Quim i la Montserrat marxen indignats. La Mariona, però, es queda compartint un cigarret amb la Neus, que aprofita per fer-li enveja mostrant-li com d'enamorat està en Miquel d'ella. La Mariona somriu, perquè el que la Neus no sap és que manté una relació adúltera amb en Miquel.
  • Obra
    La rialla de la hiena
    (2007) Guasp Vidal, Joan
    El president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.
  • Obra
    El circ dels somnis
    (2005) Guasp Vidal, Joan
    En un espectacle de circ, després de cada número, un home i una dona parlen sobre els viatges que Ell no para de fer per tot el món. Ella, en canvi, explica que no viatja mai. En els relats dels seus viatges, l'home cobreix distàncies impossibles en molt poc temps i totes les anècdotes que explica són esdeveniments i descobriments sorprenents: a la Xina aprèn que tots els xinesos tenen mal de queixal crònic; als Estats Units el fan president durant deu minuts; a Anglaterra descobreix que tothom obre casa seva amb una clau anglesa, i a Jerusalem sobreviu miraculosament a un atemptat. Ella assenyala contínuament que li sembla que el coneix d'alguna banda i, finalment, tots dos comprenen que són el senyor i la senyora Gínjol, que fa quinze anys que estan casats i que els viatges del senyor Gínjol no són reals, sinó que es produeixen en els seus somnis. En adonar-se d'aquest fet, decideixen que, a partir d'ara, viatjaran junts.
  • Obra
    L'encant de les nenes
    (2020) Dueso Almirall, Manuel
    En Jaume té seixanta-cinc anys i està a punt de morir a l'hospital a causa d'un càncer de penis que s'ha agreujat en els últims mesos. Al seu costat només hi ha la seva dona, la Rosa, ja que la resta de la seva família l'ha anat abandonant progressivament. En Jaume, que ha tingut tres filles amb la Rosa, va abusar sexualment de la Maria i la Carme, les seves dues filles grans. A la Carme la va deixar embarassada quan només tenia quinze anys i la va obligar a tenir la criatura, en Marc, que ara en té dinou. Durant molt temps les agressions d'en Jaume es van mantenir en silenci dins la família fins que sis anys abans de la malaltia del pare, tot va sortir a la llum gràcies a la confessió de la Carme. Ara que està a punt de morir, la Rosa decideix assassinar-lo amb una injecció, no per acabar amb el seu patiment, sinó perquè necessita ser ella qui acabi amb el seu marit.
  • Obra
    La puresa
    (2001) Plana Rusiñol, David
    L'Annabel —la jutgessa—, en Víctor —el pèrit de l'assegurança—, en Jordi —l'agent rural— i en Cristian —el testimoni— es troben a la vora d'un riu enmig del bosc per reconstruir la mort d'una dona gran que s'hi va ofegar uns dies enrere. La versió que en Cristian ha donat és que la dona s'havia perdut pel bosc, que ell la va trobar enmig d'una tempesta, que es van refugiar de nit en una cabana i que l'endemà, com que era perillós travessar el pont per la pluja, van intentar travessar el riu amb una corda i la dona es va ofegar. Els altres no s'acaben de creure la versió d'en Cristian i l'interroguen al lloc dels fets. Quan una tempesta els sorpren, els quatre es refugien a la mateixa cabana on en Cristian s'havia refugiat amb la dona. Durant la nit, espantats pels sorolls del bosc, els quatre s'alteren: es barallen, es fan promeses d'amor i confessen els seus desitjos. L'endemà, davant la insistència dels altres tres, en Cristian explica que ell i la dona gran van tenir relacions sexuals la nit que van passar junts a la cabana i que la dona no va tenir cap accident, sinó que es va ofegar mentre nedava tranquil·lament al riu i li demanava a ell que l'acompanyés. Tot i que la nova versió no acaba de convèncer els altres, finalment decideixen donar-la per bona i marxar aprofitant que ha tornat a sortir el sol. Mentre es preparen per fer-se una foto de record al costat del riu, en Cristian rellisca i cau. Els altres personatges no fan res per salvar-lo mentre ell s'ofega, i se sent la veu d'una dona que el crida.
  • Obra
    Ragazzo
    (2015) Álvarez, Lali
    El Ragazzo és un jove de vint-i-tres anys que viu en una casa okupa a Gènova. És l'estiu de 2001 i la ciutat acull la cimera del G-8. Sota un estricte control policial, s'hi ha establert l'anomenada Zona Rossa, una àrea restringida vetada a la ciutadania. Com a resposta tant a les decisions que s'hi prenen com a la militarització de la ciutat, s'hi organitzen nombroses manifestacions. El Ragazzo, activista i crític amb la deriva del món capitalista i globalitzat, participa en aquestes manifestacions mentre reflexiona sobre la por i la violència exercida pel sistema i la necessitat de viure amb consciència social. A mesura que passen els dies, les actuacions policials contra els manifestants són cada cop més violentes. El dia 20 de juliol, quan una manifestació pacífica intenta entrar a la Zona Rossa, la policia respon amb càrregues desproporcionades, gasos, pallisses i detencions indiscriminades. En una plaça on ha quedat atrapat un grup de manifestants, un policia assassina el Ragazzo d'un tret. Tot i que queda molt clar qui va disparar i que el Ragazzo es trobava en una situació d'indefensió, el policia serà absolt i mai no es responsabilitzarà ningú de la mort del Ragazzo.
  • Obra
    Jaume I el més bell home del món
    (2011) Guasp Vidal, Joan
    Jaume I té vint-i-dos anys i acaba de conquerir —després d'un any d'una dura batalla— l'illa de Mallorca. Mentre explica la cruesa de la batalla i algunes anècdotes que s'hi han produït, el rei Jaume aprofita per narrar alguns dels moments més importants de la seva vida i com es va haver d'esforçar per convèncer nobles i religiosos perquè l'acompanyessin a la conquesta de l'illa. Al cap de gairebé vint anys, quan Jaume I en té 40 i ja fa anys que ha conquerit València, el rei recorda la sagnant batalla que hi va lliurar i repassa els últims esdeveniments de la seva vida, especialment el divorci amb Elionor de Castella i el posterior casament amb Violant d'Hongria. Vuit-cents anys després de la seva mort, Jaume I parla des de la seva tomba al Monestir de Poblet. Allí fa balanç d'alguns moments rellevants com la conquesta de Múrcia, la mort de la seva dona, el repartiment del regne entre els seus dos fills i el seu darrer desig de ser enterrat a Poblet. Finalment, reflexiona sobre la legitimitat de la violència i tot el vessament de sang del qual va ser responsable durant la seva vida.
  • Obra
    L'estàtua de la llibertat
    (2017) Guasp Vidal, Joan
    Dos pallassos inventen un somni màgic. En aquest somni, un adolescent surt nedant des de Mallorca i travessa l'oceà fins a arribar a Nova York. Un cop a Central Park, el noi coneix un home gran que seu en un banc i de seguida entaulen conversa. L'home li explica al noi que viu a Washington i que, de tant en tant, fa una escapada a Nova York. El noi, per la seva banda, li explica a l'home que ell ve dels Països Catalans —que estan oprimits sota el jou de l'Estat espanyol— i que ha travessat l'oceà nedant perquè el seu pare li ha dit que és molt important que arribi als Estats Units i que aconsegueixi suports internacionals. L'home escolta el noi amb molt d'interès i li diu que l'ajudarà. El noi es pregunta com ho farà, ja que ell necessita parlar amb persones influents que, quan els Països Catalans declarin la seva independència, donin suport a la declaració. Davant dels dubtes de l'adolescent, l'home li confessa que la casa on viu a Washington és la Casa Blanca i que el seu fill és Barack Obama, el president dels Estats Units.
  • Obra
    B/N
    (2005) Mestres Emilió, Albert
    Tit, el fill de l'emperador romà Vespasià, és parella de Berenice. En morir l'emperador, Tit ha de ser coronat, però el senat no accepta la seva parella, ja que, segons la llei, un emperador no es pot casar amb una immigrant. Antíoc, amic de Berenice, de qui està enamorat, vol aprofitar la situació i li proposa a Berenice de fugir junts de Roma. Berenice, però, estima Tit i li demana que s'enfronti al senat i canviï les lleis. Tit no s'atreveix a fer-ho i li proposa a Berenice de suïcidar-se plegats, mentre Antíoc insisteix que ell és la resposta a tots els problemes. Veient que la situació no té solució, Berenice abandona els dos homes i se'n va per sempre.
  • Obra
    L'illa deserta
    (2018) Artigau Queralt, Marc
    Ell i Ella són a l'escenari i expliquen al públic la seva història. Es van conèixer un dia que es van quedar tancats durant dues hores a l'ascensor de l'edifici on Ella vivia, quan Ella tornava de treballar al banc i Ell —que treballava de repartidor— duia una comanda de menjar a un altre pis de l'edifici. En aquella trobada es van entendre molt bé i Ella va decidir donar-li el seu número de telèfon. En un primer moment, els dos personatges imaginen com hauria estat la seva vida si la seva història d'amor hagués sortit bé: les bromes internes, la confiança que augmentaria progressivament, un embaràs, els dubtes, les inquietuds... Tot seguit, però, expliquen que el que realment va passar és que Ell va apuntar malament una de les xifres del telèfon d'Ella i mai van aconseguir retrobar-se. Ella es va acabar casant amb en Joan, la van fer directora de l'oficina bancària, va tenir un fill —en Berenguer— que se'n va anar a viure als Estats Units i es va quedar vídua relativament jove. Ell va deixar de ser repartidor, va renunciar al seu somni de ser actor per accedir a una feina més convencional, es va casar amb l'Ester, va tenir una filla —la Nora— i, després de la mort de l'Ester, va anar a viure a una residència on la demència que patia es va anar agreujant. Després d'explicar les seves respectives morts, Ell i Ella donen per acabada l'obra de teatre. És llavors quan en Berenguer i la Nora apareixen a l'escenari d'entre el públic: són dos desconeguts que han anat a veure l'espectacle perquè coneixen els intèrprets i, mentre els esperen per saludar-los, decideixen anar a prendre alguna cosa.
  • Obra
    Cor de xiquet
    (2018) Sanchis, Laura
    Als anys cinquanta, dos maquis es refugien en una cova dels Ports de Beseit després d'un atracament fallit. A un l'anomenen La Pastora, i és un home intersexual que, en néixer, va ser criat com a nena per la por de la seva família davant la possibilitat que hagués de fer el servei militar, malgrat que actualment ell s'identifica com a home. L'altre, en Francisco, ha estat ferit durant l'assalt i el seu estat és crític. La Pastora cura les ferides d'en Francisco i l'ajuda a passar el tràngol, mentre ell delira i avassalla el seu company amb preguntes existencials. A mesura que l'estat d'en Francisco s'agreuja, la relació entre els dos homes es fa cada cop més intensa, i passa per moments de violència extrema i d'altres on la intimitat i la sinceritat els duen fins i tot a la insinuació d'una relació sexual. Finalment, després de la mort de Francisco, La Pastora s'arma de valor per complir l'última voluntat del seu company: entregar el seu anell a la seva dona.
  • Obra
    Perenne
    (2020) Pardo, Patrícia
    En un espectacle de circ, alguns dels membres de la companyia reflexionen sobre elements existencials que els preocupen. Una acròbata de mitjana edat explica al públic que fa poc va conèixer l'home de la seva vida al gimnàs, que van viure una història d'amor meravellosa durant una setmana, però que ell la va deixar perquè ella parlava massa poc pel seu gust. Una malabarista explica que ella entén l'amor com una manera física de conèixer les persones, i que és incapaç de conèixer algú parlant i explicant-se les coses que els han passat al llarg de la vida. La mestra de cerimònies fa memòria dels moments més rellevants de la seva vida, com el dia que la seva mare li va demanar que dormissin juntes en un tanatori per vetllar la seva àvia. L'acròbata més jove enumera una eclèctica llista dels amants que ha tingut i, tot seguit, en una conversa impossible amb la seva filla de cinquanta-quatre anys, aquesta reflexiona sobre la mort i la por de morir sola. Finalment, els pallassos i la mestra de cerimònies de l'espectacle interpreten un número de clown amb un text que resumeix els aspectes més destacats del que han dit els acròbates i els malabaristes a la primera part de l'espectacle.
  • Obra
    Un dels dies més feliços de les nostres vides
    (2015) Guasp Vidal, Joan
    En Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.
  • Obra
    L'escorcoll
    (2014) Guasp Vidal, Joan
    Un grup de guàrdies civils manats per un fiscal entren al despatx de l'autor per escorcollar-lo. Després d'hores sense trobar el que han vingut a buscar —el secret de la creativitat que es troba en la base, segons creuen, de la conspiració que està preparant l'autor—, decideixen sotmetre'l a un escàner cerebral. El resultat d'aquesta prova, però, no els revela cap secret, ja que l'escàner només mostra un feix de llum. Desesperats per no trobar el seu objectiu, els policies amenacen l'autor amb denunciar-lo, i aquest els diu que el secret que busquen es troba en un vi que amaga dins una bota darrere la prestatgeria. L'autor convida tots els policies a beure una copa d'aquest vi i aquests, després de fer-ho, cauen inconscients. Quan ja no queda ningú despert que el pugui sentir, l'autor treu un paper amagat i confessa que es tracta del poema que condensa tot el fruit d'una vida de reflexió, d'art i de creació. Tot seguit, l'autor recita aquest poema en el qual reflexiona sobre la felicitat, les incerteses, la noció de veritat, el pensament individual, la rellevància de tenir un esperit juganer, la importància de l'art i la llibertat en la vida i la meravellosa absurditat de l'existència.
  • Obra
    Algunes confessions
    (2023) Casanovas, Serafí
    En Serafí —un home que ronda l'edat de la jubilació— decideix fer unes confessions després de patir diversos problemes de salut que l'han empès a portar una vida activa i sana. Mentre rememora alguns moments de la seva vida, en Serafí dona el seu punt de vista sobre com ha anat canviant el món des de la seva infantesa. Primer, recorda com era el dia a dia en la seva joventut, quan, per exemple, els bolquers eren de roba i es reutilitzaven, les empreses contribuïen a reciclar les ampolles de vidre i els canvis en l'estil de vida encara no havien contribuït al canvi climàtic. Tot seguit reflexiona sobre com hem passat de vetllar els morts a casa a l'aparició de tanatoris despersonalitzats i impersonals. Finalment, en Serafí explica com, des de la seva posició de director d'oficina bancària, ha vist com els bancs han deixat d'estar al servei dels clients per convertir-se en empreses que especulen i contribueixen a les bombolles que acaben provocant crisis econòmiques.
  • Obra
    Ora et labora
    (2023) Casanovas, Serafí
    El Germà Salvador és un monjo de seixanta anys a qui l'abat ha castigat per passar-se el dia mirant sèries, cosa que el feia desatendre les seves funcions al monestir. El càstig consisteix a passar-se tres anys a l'Índia netejant els quiròfans d'un hospital de l'orde benedictí al qual pertany. L'Oriol és un cirurgià plàstic de trenta-cinc anys que, aconsellat pel seu gestor, cada any fa un viatge per poder desgravar en la declaració de la renda. Tots dos es coneixen a la sala d'espera de l'aeroport abans d'agafar el mateix avió cap a Nova Deli. En Salvador li explica a l'Oriol la penitència que li han imposat i l'Oriol li explica al monjo totes les destinacions turístiques que pensa visitar.  Al cap d'uns dies tots dos es troben per casualitat al vol de tornada. L'Oriol se sorprèn, ja que en principi en Salvador havia de passar-se tres anys a l'Índia, però en Salvador li explica que en arribar a l'hospital el van informar que s'havia externalitzat el servei de neteja i que no calia que s'hi quedés. En Salvador va aprofitar per viatjar pel país i veure el Taj Mahal i va tenir una epifania: deixaria els hàbits, tornaria a Barcelona i obriria un restaurant. L'Oriol li explica que aquest viatge l'ha connectat amb una espiritualitat que desconeixia i que ha decidit que ben aviat tornarà a l'Índia per operar de forma altruista en un hospital d'una ONG.
  • Obra
    De com la inèrcia condiciona la mecànica
    (2015) Martínez Grimalt, Joan Tomàs; Fullana Company, Joan
    En una reunió de veïns, un home exposa els problemes amb la bombeta del seu replà. Cada cop que canvia la bombeta, aquesta es fon en menys de vint-i-quatre hores. Això el porta a buscar una hipòtesi i a arribar a la conclusió que no estem preparats per controlar-ho tot. A partir d'aquesta especulació sobre la incertesa en la qual vivim, l'home reflexiona sobre com el capitalisme i la societat de l'espectacle creen individus que viuen per inèrcia. Amb exemples com el de Raymond Poulidor —que va fer podi vuit vegades al Tour de França i no el va guanyar mai—, l'home argumenta que el conformisme és el que ens fa acceptar les normes i que això ens impedeix agafar les regnes de la nostra vida, la qual cosa seria un acte totalment revolucionari.