| dc.description.abstract | Al primer acte, Dos i Tres es troben en un paratge inhòspit format per una carretera i un mur en construcció que s’estenen de forma paral·lela. Dos arrossega pedres d’esquerra a dreta, on hi ha el mur, mentre Tres l’anima a fer-ho, burlant-se’n ocasionalment. A l’altre costat de la carretera, U sembla que vulgui creuar-la d’un moment a l’altre. Al segon acte, veiem que U ja ha travessat la carretera i es troba amb Dos i Tres. U explica que d’on ha fugit també hi ha un mur, molt més gran, i es nega a moure pedres tot argumentant que ell crea, no fa. U s’autodefineix com a revolucionari (raó per la qual fa el que li sembla, no el que li diuen), i Dos, pel contrari, se sent covarda i vençuda. A poc a poc, però, les idees d’U arrelen en Dos. Finalment, al tercer acte, U ja travessa la carretera quan vol, sense cap mena de por, i Dos utilitza pedres per crear una taula i seients sense fer cas de les advertències de Tres. Gràcies a U, Dos ha après a raonar i és capaç de deixar Tres en evidència, a qui acusa de fer-li por saber qui és i què vol i de viure tancat en el seu món com un animal engabiat. Al final, Dos decideix ajudar U a construir un pont que travessi la carretera amb les pedres del mur. | |
