Vidres als ulls

Abstract

L'Èric viu en un centre tutelat per a menors, un CRAE. Falten pocs dies perquè faci 18 anys i pugui sortir-ne. Però ha comès un greu error: ha llençat un got de vidre a la cara d’en Javi, que l'estava increpant a ell i la seva mare, cosa que no podia permetre. Ara en Javi està a l’hospital: ha perdut l’ull. L’Èric decideix marxar. Surt al carrer i es troba en plena manifestació. S’uneix a uns encaputxats i trenca el vidre de l’aparador del Zara; tothom l’aplaudeix. Això és el que explica ara a comissaria: per fi s'ha sentit important, que pertanyia a algun lloc i a algú. Ara, a la cel·la, el visita el Capità Tornado, el seu amic invisible de la infància. I mira de fer-li entendre que no va ser culpa seva que la seva mare no resistís la temptació a la beguda i no s’estimés prou la vida. I li explica que la Paula, l’educadora que tant li agrada, li ha preparat una festa sorpresa. Quan ella arriba, li demana una abraçada: és tot el que necessitava.