Els nens desagraïts

Abstract

Als anys vuitanta, es reuneix al poblet de Sant Gregori, als afores de Girona, una comunitat de famílies liderada per la “Mare Fundadora” —autoproclamada “Missatgera de Déu”. Un grup de gent que va decidir abandonar els seus cercles propers per viure agermanats, seguint el mandat diví i esperant la fi del món. En aquesta comunitat s’hi troben, entre d'altres, en Josep i la Rosa, la filla de la Mare. La Rosa té dos fills, l’Olga i l’Àlex, als quals amb l’ajuda de la Mare, intenta desvincular del Pere, la seva parella. Ell vol que els seus fills vagin a l'escola i facin vida normal, però la Mare s’hi oposa. Per la seva banda, en Josep troba en la comunitat el consol per a la seva viduïtat; la Mare reconeix el seu compromís fent-lo “Pare Fundador”. Anys més tard, es retroben els fills de la Rosa i el Josep —l’Olga, l’Àlex i el Josep Petit— a l’enterrament de la “Mare Fundadora”. Quan eren adolescents, tots van anar escapant de la comunitat, però no els va ser gens fàcil reintegrar-se al món real. Ara, després de molt temps, es retroben i veuen els seus pares totalment alienats, i desemparats per l’esfondrament de la "veritat" que els mantenia vius. Els fills decideixen ajudar-los posant fi a tot plegat: calen foc al poblat de “Natzaret” perquè la història no pugui repetir-se.