"La morta" de Pompeu Crehuet

Abstract

El dramaturg Marc Crehuet, incapaç d’escriure res d’ençà del seu darrer èxit teatral, “El rei borni”, rep la visita de l’espectre del seu besavi patern, Pompeu Crehuet, dramaturg que, després del seu èxit amb “La morta”, estrenada el 1904 al Teatre Romea, també va caure en l’oblit. El fantasma d’en Pompeu s’instal·la al pis d’en Marc i la seva parella, la Patrícia, convençut que, fins que el seu besnét no l’ajudi a conquerir el lloc que li pertoca dins el cànon de les lletres catalanes dirigint-li una nova posada en escena de “La morta”, no podrà descansar en pau. Tanmateix, el que Pompeu no sap és que el que el priva del repòs etern no és l’oblit, sinó la relació amb la seva filla a qui va tancar més de trenta anys en diversos centres de salut mental. I, tot i que en Marc no acaba estrenant l’obra del seu besavi i que la seva visita està a punt de costar-li la seva relació amb la Patrícia, finalment acaba retrobant la inspiració.