Now showing items 1-14 of 14

    • El centaure sense dents 

      Guasp Vidal, Joan
      2008
      Dos soldats en una trinxera parlen mentre pateixen l'atac d'artilleria de l'enemic, fins que s'adonen que en realitat ja han mort i els estan enterrant junts en una fossa. Un dels dos soldats aprofita per confessar a l'altre ...
    • El despertador : Viatge a un altre lloc 

      Guasp Vidal, Joan
      2001
      El senyor Gínjol i la senyora Gínjol apareixen a escena vestits amb pijama i, com en un somni, ell li explica a ella els fantàstics viatges que ha fet arreu del món, els extravagants personatges que ha conegut i les anècdotes ...
    • El venedor de cacauets 

      Guasp Vidal, Joan
      1999
      Un venedor de cacauets és assassinat per dos lladres que han entrat a casa seva per robar-li precisament els cacauets. Quan arriba la policia al lloc del crim, l’únic testimoni és el propi mort, el qual (tot i la delicada ...
    • Els titellaires 

      Guasp Vidal, Joan
      1998
      A l’Hotel Divina Comèdia de Mallorca han estat convocats els tres jueus més famosos de la Història: Jesús, Kafka i Groucho Marx. Mentre esperen l’arribada de l’amfitrió que els ha reunit discuteixen sobre els grans temes ...
    • Fills de l'espera 

      Guasp Vidal, Joan
      1993
      "Fills de l’espera" parteix de l’obra de Beckett "Tot esperant Godot" per fer-ne una interpretació personal. En aquest cas, però, Dogmo (el Godot original) arriba finalment a l’espai on és tan esperat, com a símbol subtil ...
    • Fumar d'amagat 

      Guasp Vidal, Joan
      1987
      En Fobo, entre d’altres manies, té agorafòbia i porta tres mesos sense poder sortir de casa, amb l’únic consol de les visites diàries del seu amic Damià. Però ni això ni la insistència del director de l’institut on treballa ...
    • Jo sóc el que sóc 

      Guasp Vidal, Joan
      2000
      “Jo sóc el que sóc” és un monòleg de Déu, un sermó que el creador adreça al públic present a la sala. Es tracta d’un Déu d’uns quaranta anys, estrafolari i enigmàtic, que s’enfronta a les seves criatures per explicar-los ...
    • Joc 

      Guasp Vidal, Joan
      2000
      Bübü, Bobó i Babà estan asseguts a la graderia d'un camp de futbol i, mentre miren el partit, discuteixen, desvariegen i filosofen absurdament sobre la vida, l'amor, el futur, el joc, l'art o qualsevol altra cosa més o ...
    • Kabyl 

      Guasp Vidal, Joan
      Kabyl és un personatge que viu al carrer amb un rètol on es llegeix: “Vol ésser vostè el meu amic?”. Al seu costat hi té un sac que és, de fet, casa seva. D’allí apareixen la seva dona, els seus fills, menjar, etc. Kabyl ...
    • Ki : Monodiàleg -convertible en diàleg, si no es troba l'actor adient- per a tres veus i trompeta 

      Guasp Vidal, Joan
      1998
      Un personatge, Ki, es planteja tota una sèrie de qüestions al voltant de la seva identitat, del lloc que ocupa en aquest món, i de la felicitat i infelicitat que sent. Dividit en tres veus, la primera es mostra perduda en ...
    • Les bessones paral·leles : Viatge a qualsevol part 

      Guasp Vidal, Joan
      2001
      Lady Puttina i Dècimus són un matrimoni benavingut. Un dia, mentre Lady Puttina es despulla per comprovar que és una dona, cosa de la qual no n’està gaire segura, arriba el professor One acompanyat de les seves dues filles, ...
    • Melodia de saxo 

      Guasp Vidal, Joan
      L’obra constitueix un monòleg que el personatge de Teatre dirigeix a la seva raó de ser, el públic. Teatre reconeix que està al seu servei i que el seu objectiu és aconseguir que el públic maduri i a la vegada frueixi, tot ...
    • Només sé que no sé res : Viatge al principi de totes les coses 

      Guasp Vidal, Joan
      2002
      Tres galls dindis anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar donen voltes dalt d’un escenari tot seguint l’estrella que els guia cap a un lloc desconegut. I, mentre caminen, comencen a filosofar i a discutir sobre l’origen de ...
    • Viatge a la fi del món 

      Guasp Vidal, Joan
      1996
      Ogo i Bisa viuen en una casa d’on no es pot sortir, ja que les portes només serveixen per entrar. Bisa no para d’esternudar i Ogo es passa tot el dia “no mirant la tele”, és a dir, mirant la pantalla apagada del televisor. ...