Dramatúrgia Catalana Contemporània
https://dcc.institutdelteatre.cat:443
The DCC digital repository system captures, stores, indexes, preserves, and distributes digital research material.2024-03-19T05:14:58Z10,30 assaig
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3576
10,30 assaig
Cubedo Capella, Manel
Dues actrius es preparen per assajar la funció de la nit, però no ho aconsegueixen ja que entren i surten de la situació dramàtica amb discussions sobre el text, el paper de l'actor i la recepció del públic. Intenten "assassinar" l'autor refent el text, però tampoc no se'n surten.
Adreçada a un públic jove com a introducció a les visites a la seu del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana i complementada amb un audiovisual sobre la institució.
Num. homes actors: 0. Num. dones actrius: 2. Num. altres: 0.
11 prínceps
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4680
11 prínceps
Angelet, Marc
Frank i Kev, antigues llegendes del futbol anglès, coincideixen en un plató de televisió per participar en un reportatge que commemora els quaranta anys de "La Gesta", una fita històrica pel club en què jugaven, que es va coronar campió d'Europa tot i ser considerat la Ventafocs de la competició. La sort pels dos veterans, tanmateix, ha estat molt diferent d'ençà d'aleshores. Així, mentre que Kev està a punt de convertir-se en el següent president del club, Frank està pràcticament arruïnat. La presumptament feliç commemoració d'aquest esdeveniment, però, experimenta un gir inesperat quan Twinner -suplent a qui l'entrenador va marginar d'aquell equip llegendari al qual, amb el temps, s'ha anomenat "11 prínceps"- irromp al plató disposat a esbombar una notícia que enfonsarà per sempre els protagonistes d'aquell èxit esportiu. L'únic que podria evitar-ho és que l'incloguin ara en el relat d'aquella gesta de la qual van excloure'l en el seu moment.
- Hi ha un personatge que, al final de l'obra, dobla la seva identitat.
- També apareixen diverses veus en off i alguns altres exjugadors a través d'un enregistrament de vídeo.
2018-04-01T00:00:00ZEl 15
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5282
El 15
Planells, Carme
Un home molt nerviós entra en un avió. Seu al costat del passatger que li ha tocat, una dona. La dona intenta calmar-lo, però l'home es posa encara més nerviós cada vegada que el Capità de l'avió explica les característiques de l'aparell, el temps que trigaran a fer el viatge, etc. Tot el que diu el Capità entra dins de la normalitat, però el passatger s'ho pren a l'inrevés, fins que no pot suportar-ho més i té un atac de nervis.
Una vegada es calma i torna a ser ell mateix, descobrim que en realitat l'home és el mateix Capità que ha tingut un malson i es disposa a volar, no sense abans fer un glop a una petaca.
2018-01-01T00:00:00Z16.000 pessetes
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4498
16.000 pessetes
Veiga Giménez, Manuel
Man va a veure la seva àvia, la Soledat, el dia del seu aniversari, i li du com a regal el rellotge de Manuel, el seu home, que va desaparèixer fa molt de temps.
Durant la vetllada la Soledat anirà revivint, sempre dins les mateixes parets del seu quart de pis de la Barceloneta, els moments que més l’han marcada de la seva vida, a la vora de la seva família: com la seva filla, la Fina, marxa de casa per començar una nova vida juntament amb el fill que espera, en Man; com se sent responsable que la Dolors, una noieta del Somorrostro que ha cuidat sempre, acabi empresonada a Can Brians.
Amb el rellotge a les mans, Soledat demana a Man que li canti, pensant-se que és en Manuel. Aquest senyal era l’esperança que la mantenia amb vida, i ara ja pot descansar. Man seguirà lluitant per la memòria del seu avi i la de tantes altres persones, afusellades en fosses comunes en època franquista, i sumits en el silenci de la transició.
L’obra transcorre durant la revetlla de Sant Joan, de manera que constantment es van sentint petards i música.
Quan la Soledat recorda, l’acció del present queda suspesa i una llum sèpia envaeix l’escena, així com també canvia l’ambientació sonora. Quan els records es fan més dolorosos, la veu de Fina i Dolors es fa metàl·lica i estrident.
Apareix la veu en off d'una locutora de ràdio, que no compta com a personatge.
2005-02-01T00:00:00Z17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5336
17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme
Loscos, Raquel; Sánchez, Salvador S.
Història de quatre petits actes aïllats de rebel·lió personal que, combinats, podrien comportar la caiguda de les principals multinacionals, entitats financeres i potències polítiques del món. A més, explica disset maneres «simpàtiques» d'enderrocar el sistema capitalista. A partir de la idea que les persones ens trobem alienades a la feina, que vivim explotades i que la nostra salut mental perilla per culpa del sistema, l'obra dibuixa amb humor com la nostra infelicitat és causada pel capitalisme salvatge i fa propostes pràctiques per trobar-hi solucions.
1714 : (Homenatge a Sarajevo)
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4011
1714 : (Homenatge a Sarajevo)
Mestres Emilió, Albert
L’obra mostra la crueltat, la inutilitat i la futilitat de la guerra des de tots els angles possibles. S’inicia amb una escena que transcorre en un mercat ple de canalla, compradors i venedors, on cau un obús que mata tothom, i acaba en un camp de batalla ple de cadàvers mutilats entremig dels quals el Marquès de Sade i les fúries passegen tranquil·lament. Entre aquestes dues escenes trobem episodis de covardia, violacions massives per part de soldats enemics, tortures d’innocents i condemnes a mort, prostitució de menors promoguda per les pròpies forces de pau, i desercions de soldats que s’adonen que la seva pàtria és tornar a casa sa i estalvi al capvespre.
-Altres: un cor de nens i nenes, un cor de soldats, un cor d'ONGs, una veu en off, un grup de 50 soldats i un altre de 50 ciutadanes.
Num. homes actors: 19. Num. dones actrius: 14. Num. altres: 6.
2
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4726
2
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
L'Anna i la Sara estan fugint d'un monstre i s'amaguen dins la mateixa casa. Fa mesos que el món ha deixat de ser el que era, i ara les persegueixen. La casa està destrossada, han matat els que hi vivien. La Sara és una dona amb empenta i decisió. Busca menjar, aigua i qualsevol cosa que els pugui servir. L'Anna, en canvi, és més aturada i poruga. Està molt espantada i no sap què fer. Al principi la Sara no vol saber res de l'Anna, però progressivament, sense parlar de les seves vides privades, van establint relació. A mitjanit l'Anna s'adorm i té un malson: hi ha un nadó dins el forn i ella no és a temps de salvar-lo. De sobte, se senten crits fora de la casa: és un nen que demana ajuda. La Sara intenta moure el moble que tapa la porta, però l'Anna queda immòbil. No arriben a temps, i el monstre atrapa el nen. Al cap d'una estona tornen a sentir la veu del nen. La Sara torna a insistir en salvar-lo, però l'Anna diu que pot ser una trampa. Finalment, surten a buscar-lo. Quan la Sara surt de casa, el monstre se l'empassa. L'Anna, que l'havia de protegir amb una pistola, queda paralitzada. Es queda sola dins de casa, i el monstre i el nen desapareixen.
En la següent escena la Sara es desperta en un hospital. Una infermera li explica que va tenir un accident de cotxe quan un nen va creuar la carretera. El nen està bé. L'Anna ho té més difícil; fa molts mesos que està en coma. Va patir un incendi i el seu fill es va morir.
21 històries d'amor
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3372
21 històries d'amor
Rodríguez Pereira, Francesc
Comèdia formada per vint-i-una situacions que mostra, des de diferents punts de vista, el món de la parella i de les relacions entre els dos sexes. Es dóna una visió àcida i irònica del tema.
Estudi de les relacions de parella en el context de la societat urbana contemporània i del seu esquema de valors: el materialisme, l' afany de plaer, l' èxit, la competència... La mirada que projecta l'autor sobre totes aquestes qüestions està plena de sarcasme i d' humor, i alhora de tendresa, ja que els personatges són profundament humans. Les històries s'espatllen no pas per una deficiència de les persones sinó per una distorsió del sistema de valors que les governa.
Num. homes actors: 1. Num. dones actrius: 2. Num. altres: 0.
2114
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4719
2114
Faura, Jordi
L'Anna demana al seu avi que li expliqui què és la fecundació in vitro. L'avi li respon amb un to pedagògic i infantil, i ella li replica que és jove, però no idiota. Així, l'avi respon científicament el seu munt de preguntes. La noia fa que ell s’adoni que encara no ho ha oblidat tot, que recorda moltes coses. Ell detecta que la neta amaga alguna cosa rere l'esquena: una nina trencada. Li demana com és que ha deixat que els més forts li trenquessin precisament a ella, que quan va néixer i ell se la mirava a la unitat de maternitat de l'hospital va percebre que era diferent de la resta del món. Ara ho entén: no hi ha cap diferència entre una unitat de maternitat i la geriàtrica. Ara només va del llit al jardí de la residència, i en el seu dia a dia no passa absolutament res.
2007-10-01T00:00:00Z23 centímetres
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4548
23 centímetres
Alberola Ortiz, Carles; Garcia Prieto, Roberto
L’Óscar i la Noelia són una parella a qui, com a tants, va atrapar la recessió econòmica. Veient els "atributs" d'ell, es van acollir a la proposta de vendre el seu cos fent sexe a domicili, creant l’empresa Golden Man. L’empresa gaudeix d’un gran èxit i les clientes estan encantades, però la realitat és que l'Óscar i la Noelia formen un matrimoni ple de mentides, gelosies i ganes de viure una fantasia fora de la rutina.
A través d'una gran pantalla que representa la de l’ordinador veiem com es comuniquen les clientes amb l'Óscar.
2002-01-01T00:00:00Z25
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4457
25
Alberola Ortiz, Carles
Amb el so de la mar sempre de fons, dues noies / dones esperen la Sílvia per fer-li una festa sorpresa el dia del seu aniversari. Són les mateixes, però estan desdoblades: per una banda, són dues noies de 25 anys, i, per l'altra, dues dones de 52. La Sílvia mai no arriba, i és per això que la critiquen, enfadades. Veiem com les seves veus queden contraposades, com les esperances i il·lusions de la vida els han anat quedant frustrades, però que segueixen juntes malgrat tot. Elles, i el so de fons de la mar, pel qual brinden. La Sílvia potser sí que acaba arribant, potser un canvi és possible.
Es tracta d'una obra col·lectiva que pretén commemorar els 25 anys de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València. Hi participen els autors Alejandro Jornet ("En el culo de ninguna parte" i "Si vas a romperme el corazón"), Carles Alberola ("Per la mar!"), Jorge Picó ("Celebración de la Copa") i Isabel Carmona ("Un diumenge tranquil"). Aquests textos tracten la melancolia del pas del temps, així com la seva celebració.
2007-01-01T00:00:00Z35.4 Estem quedant fatal
https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5139
35.4 Estem quedant fatal
Rodríguez, Gemma
L’empresa filial d’una multinacional alemanya del sector de la higiene personal i domèstica es troba presumptament en crisi i en ple procés de reestructuració de personal. En aquest context, quatre dels directius de l'empresa (el director general, el director de vendes, el director de logística i el director de recursos humans) lluiten sense gaire escrúpols per sobreviure, ja sigui a través d’aconseguir un ascens o mantenir-se en el càrrec, o bé servant la seva salut mental i la seva vida privada. Tanmateix, a l’empresa van erigint-se nous empresaris (com el nou cap de vendes vingut expressament d’alemanya) que, essent molt més joves i competents que ells, posen en escac el seu poder. Un poder que, d’altra banda, aquests quatre empresaris potser no han tingut mai realment.
2008-01-01T00:00:00Z