Santiago, Elena2026-04-282026-04-2820242026-04-09https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6369El personatge masculí és una veu en off. Hi ha un nombre indeterminat de personatges interpretat pels espectadors de l’obra que depèn del nombre d'assistents.Asseguda a la cafeteria de la universitat, la Nua s’adona que algú ha creat un vídeo sexual d'ella generat amb intel·ligència artificial i l’ha enviat massivament. Al cap de pocs minuts, comença a rebre missatges de desconeguts enviant-li imatges explícites i fent-li xantatge. L’Eva, una companya de classe que ha passat per una situació similar, li fa saber que els autors del vídeo i de l’enviament massiu són l’Andreu —el noi amb qui la Nua acaba de trencar— i els seus amics. En saber-ho, la Nua recorda tots els episodis de violència masclista que ha patit al llarg de la seva vida i li aflora un sentiment de culpa per no haver estat al costat de l’Eva quan el seu cas va esclatar. En aquest moment, una projecció convida el públic a entrar a l’escenari i asseure’s al costat de la Nua. Segons si algun espectador ho fa o no, l’obra té un final en què la Nua revela com li ha costat reprendre la seva vida, malgrat saber que mai res no tornarà a ser com abans, o un altre en què explica que l’única sortida que veu a la seva situació és “l’única opció quan no queda opció”.caTeatre participatiuPornovenjançaMasclismeIntel·ligència artificialObra