Coya, Pau2026-05-282026-05-2820232026-04-17https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6394L'obra es pot representar amb dos intèrprets.Lua té onze anys i acaba d’anunciar al seu entorn que, a partir d’ara, vol que es dirigeixin a ell amb el nom d’Elio. El seu pare, al principi, no sap com reaccionar, ja que l’Elio té un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista (TEA) i la seva mare va morir fa poc, i el pare té por de fer passos en fals que puguin afectar el desenvolupament de l’Elio. Però, amb l’ajuda de la psicòloga i de la mare d’una companya de l’escola que també té un diagnòstic de TEA, el pare de l’Elio troba la manera d’acompanyar el seu fill en la seva transició. No obstant això, a l’escola, alguns professors de l’Elio creuen que precipitar-se a acceptar la decisió del nen pot ser contraproduent, ja que podria tractar-se d’una confusió temporal. Per això, quan s’apropa la graduació, la mestra i la directora decideixen que cridar l’Elio en veu alta pel seu nom és una mala idea. Finalment, però, un company de classe de l’Elio truca a Inspecció d’Ensenyament fent-se passar per la seva mare per denunciar la situació que l’Elio està vivint a l’escola. Aquesta trucada fa que la mestra i la directora es vegin obligades a acceptar el nom volgut de l’Elio.caTrastorn de l'Espectre AutistaGènereInfantesaEducacióEscolaFamíliaPares / fillsXarxes socialsObra