Comadira Moragriega, NarcísComadira Moragriega, Narcís2020-07-222020-07-2220192020-042020-07http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4835Diu l'autor: "L’escena podria estar totalment buida, grisa i tenebrosa, amb la riba de la llacuna Estígia al fons, “d’aigües pesants i quietes, com de plom, amb una boira espessa a sobre que dificulta la visió de l’altra riba. Quietud espectral. Si cal, un parell de fileres de cadires d’aeroport, per facilitar els moviments i l’ajaçar-se indolent dels cossos”Quatre joves es troben a l’espera del barquer Caront per travessar la llacuna Estígia i arribar al més enllà, que no saben com serà: potser el paradís, potser el no-res. Tots quatre, fills de la intel·lectual burgesia catalana, s’han suïcidat, ofegats per les relacions amb pares i mares. El fill d’un polític, el d’un lingüista, el d’un traductor i la filla d’un poeta, esperen satisfets per la decisió que han pres: deixar enrere la vida asfixiant que duien i el jou dels seus pares i del seu país, tot abraçant la mort, que els és vida, -com va fer Gabriel Ferrater.346SuïcidiPares / fillsHeteropatriarcatBurgesia catalanaLiteraturaSexeViolacióVida / MortObra