Pedrolo Molina, Manuel dePedrolo Molina, Manuel de2018-11-072018-11-07195819992004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3288Una noia jove troba una vella que s’arrossega pel terra d’una habitació. Intenta sense èxit establir contacte amb ella, però la vella només emet uns sons inintel·ligibles. Poc després, arriba Cal, un home que examinarà la vella de manera científica per simple afany de coneixement i que també fracassa. Cal i la noia deixaran que ho intenti Set. Aquest s’apropa a la vella de manera violenta, traient-li tan sols unes poques paraules. Bla, no accepta els mètodes utilitzats pels seus dos companys, els fa marxar i intenta comunicar-se amb la vella a través de l’amor. Bla inicia amb èxit el contacte amb la vella i aconsegueix que parli, però quan li explica que per acceptar-lo a ell, ha d’acceptar també els altres dos, perquè són parts d’una mateixa cosa, la vella es fa enrere. Cal creu que el millor mètode és el de Set, i fa que aquest agredeixi a la vella, cosa que provoca la marxa de la noia. Mentre Cal i Bla discuteixen sobre quin és el mètode a seguir un individu entra a l’habitació i s’enduu a la vella sense que els homes se n’adonin.424 p.AmorCiènciaConvivènciaDiferènciaExistencialismeIdentitatTeatre de l'AbsurdViolacióObra