Artigau Queralt, MarcArtigau Queralt, Marc2020-01-022020-01-022018-10-03http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4598Tot i que en l’obra apareixen tres personatges femenins, dos d’ells poden ser interpretats per la mateixa actriu: J-Alba i J-Alba2. D’altra banda, dos personatge addicionals –dos familiars de l’Alba- intervenen en un vídeo que és projectat; i un tercer personatge –el tècnic Ciceró-, a través d’una video-trucada. L’obra requereix una clara interacció amb el món del vídeo i les projeccions.En un context futurista que sembla no gaire llunyà, Alba, una dona madura, ha adquirit una acompanyant, J-Alba, una androide o algoritme bioquímic que té l’objectiu de facilitar-li la vida i que ha encarregat a imatge d’ella mateixa, quan tenia 23 anys. Alba, però, pretén que J-Alba no sigui només una acompanyant, sinó la personificació dels seus records i la seva memòria i, per aquest motiu, fa que aquesta estudiï tot el seu passat. Tanmateix, la nova adquisició tecnològica de l’Alba no agrada a l’Home –la seva ex-parella de tota la vida- ja que –amant de la imperfecció i convençut que no es pot viure ancorat a un passat idealitzat- en qüestiona la seva conveniència moral. Malgrat tot, a mesura que l’Home va coneixent l’androide i es va familiaritzant amb la seva humanitat programada, va superant les reticències que tenia priori i, fins i tot, se n’acaba enamorant. Aleshores, aterrit davant dels seus propis sentiments, intenta desesperadament recuperar l’antiga relació d’amor amb l’Alba i acaba assassinant l’androide, màxim exponent, segons ell, de tots els mals de la societat. Tot plegat s'esdevé en paral·lel a una conferència de l’Alba sobre El Jardí de les delícies d’El Bosch, un quadre que sembla fer-nos una advertència clara: si fem mal ús del paradís, aquest se'ns pot girar en contra i convertir-se en un veritable infern.91 p.Creació (del món, de la vida)InfernParadísArtPinturaEl Bosch (pintor)Noves tecnologiesDistopiaFuturismeTempsMemòriaAssassinatDesigEterna joventutObra