Guasp Vidal, Joan2026-09-242026-09-2420192024-102026-09https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6468En Perplex és un home jubilat que, de la seva biblioteca estant, reflexiona en veu alta sobre el sentit de la vida. Parlant amb ell mateix, recorda alguns passatges de la seva vida, especialment aquells que tenen a veure amb la seva mare i amb la manera com afrontava els reptes del dia a dia amb un somriure sorneguer que recordava l'actitud amb què Demòcrit entomava la realitat. En Perplex raona també sobre les lleis de la natura i les dels homes i sobre com les lleis dels homes semblen absurdes quan les compares amb les de la natura. Seguint aquest fil, en Perplex se sorprèn de la vanitat dels homes i de com aquesta vanitat es fa palesa en la seva manera de fer política sense tenir en compte que el món i l'univers han existit abans que els humans i continuaran existint després. Després d'arribar a la conclusió que, segurament, els homes van ser creats per un Déu que volia distreure's veient com es comportaven uns éssers ridículs, en Perplex explica que la seva gran descoberta és que l'únic sentit de la vida és l'amor.440 p.caMonòlegFilosofiaPolíticaPares / fillsObra