Casas Fuster, JoanCasas Fuster, Joan2018-11-072018-11-07199319942004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3371El cos de la dona es converteix en el paisatge de la memòria sense establir fronteres entre realitat i invenció. Però la propietària d'aquest cos s'estima més l'espai més tranquil de la vida on només hi ha present, no hi ha memòria i la realitat és modesta i precària. Num. homes actors: 2. Num. dones actrius: 1. Num. altres: 0.Un metge forense es disposa a iniciar l'autòpsia d'una dona. Irromp en l'espai un home que afirma conèixer la morta. La dona ressuscitarà i el nou vingut ocuparà el seu lloc.67ComèdiaMemòriaMortRealitat / FiccióTempsObra