Clemente, CristinaClemente, Cristina2019-12-172019-12-172008-122019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4594Les paraules en majúscules s'han de dir compulsivament i amb rapidesa, com si s'escapessin de la boca entremig del discurs i si és possible amb un to de veu diferent. La dona comença el monòleg amb algun tic corporal i a mida que avança n'apareixen més i s'accentuen.Una dona ens explica com va començar tot. Fa temps que el seu cos la domina i decideix dir coses i moure's independentment d'ella. Sorgeixen tics, hi ha paraules que se li escapen de la boca imperioses i fora de tot context, i ella intenta demanar perdó. Però té por, perquè això va començar quan no tenia ni feina ni parella, i ara s'ha accentuat. I qui la voldrà, a la feina? Qui s'enamorarà d'ella? Una amiga li diu que la gent l'ha de valorar pel que és, però ella mateixa diu que és un cos i una llengua descontrolats, amb unes convulsions que és totalment incapaç controlar.104 p.Malaltia mentalMonòlegFeinaParellaIdentitatLlenguatgeMemòriaObra