Torns, Roger2025-09-152025-09-1520242025-08https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6293Un home jove, actor sense èxit i que exerceix de professor, parla amb un amic d’infància que és mort. Ha entrat furtivament al cementiri on aquest està enterrat perquè necessita desfogar-se i fer-li saber, encara que l’altre ja no el pugui escoltar, que era una persona tòxica i com l’assetjament escolar al qual el va sotmetre de petit l’ha marcat per sempre. Fa quatre anys que s’ha allunyat del grup d’amics en comú, fart dels abusos de poder del difunt, que ridiculitzava contínuament aquells que suposadament eren els seus amics. Ara s’adona que, poc a poc, s’ha tornat com el seu assetjador: ha desitjat ser com ell, li ha tingut enveja, ha insultat un alumne i ha participat en abusos contra altres sense denunciar-los. Ara se sent obligat a demostrar contínuament que és feminista i l’aliat perfecte. El pla de l'home en anar al cementiri era treure el cos de la làpida. Malgrat que sap que no ho farà, fantasieja amb fer que un actor ho expliqui en un escenari i així, d’alguna manera, quedar-se una mica més tranquil. Es pregunta si és possible rebel·lar-se contra la masculinitat imposada i alliberar-se del mal que els altres infligeixen emparats per l’acceptació social.caMasculinitatMonòlegMasclismeAbús de poderAssetjament escolar