Serra Fontelles, JaumeSerra Fontelles, Jaume2018-11-072018-11-0719942004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4181Un home adult es reconeix en el noi que se li acaba d'aparèixer al davant. És la seua pròpia imatge de la joventut, i aprofita per encarar el passat i reflexionar al voltant de tots els somnis i il·lusions que de jove li mantenien l'interès. El noi jove que té al davant, a la vegada, pren consciència que el seu interlocutor és la pròpia imatge del futur, i també s'hi encara, però per negar el destí que li espera. Enmig d'aquesta discussió, irromp sobtadament un home vell, desvalgut i absolutament desil·lusionat que els mostra com seran els darrers moments de la vida i l'arribada mateix de la pròpia mort. És, lògicament, llur pròpia imatge del futur.48DestíDramaDualitat (de l'ésser humà)EsperançaExistencialismeFuturJoventutMemòriaMortPassat / presentSolitudVellesaObra