Benet i Jornet, Josep MariaBenet i Jornet, Josep Maria2018-11-072018-11-07197019742004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3974L'Esteve acaba de morir i la Pepita, l'Enriqueta i la seva dona Juanita el vetllen. Però l'Esteve no perd els papers i recrimina la seva dona quan no pot controlar els nervis. De fet, és ella qui l'ha matat, empesa pels consells de la Pepita. L'Enriqueta, per la seva banda, porta unes faldilles enormes que li arriben fins als peus i que es mouen contínuament ja que hi porta amagat el seu fill natural. Es diu Ramonet i, de fet, és fill de l'Esteve, però la Juanita no ho sap i acaba anant-se'n al llit amb ell –en una versió moderna del mite de Fedra– mentre l'Esteve agafa el seu taüt i marxa feliç de l'habitació.84 p.ComèdiaConvencions socialsHipocresiaHumor negreIncestInfidelitatMortParòdiaTeatre breuL'ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l'Auca : Peça de circumstànciesObra