Clemente, CristinaClemente, Cristina2020-01-072020-01-0720082017-112019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4615Totes tres d'uns vint-i-cinc anys.L’Eli i la Marta maleeixen el metge que els ha explicat que la seva mare té Alzheimer. Explicar-li a ella no serviria de res, i explicant-li al pare només aconseguirien arravatar-li la felicitat. Així que decideixen, com un joc, fer dia a dia una gimcana particular i amagar-los que la mare està malalta. Quan la cosa comença a complicar-se, li demanen a la Lucía, una amiga, que tingui cura de la mare unes hores al dia. Amb el temps s’adonen que no passen prou temps amb ella i que, a més, només té ulls per la ‘seva’ Lucía, així que decideixen fer-la fora. Finalment, quan la mare mor, s’adonen que, malgrat que aquest projecte les feia contentes, s’hi van capficar tant que van acabar perdent la seva vida: deixant la feina i els estudis, la parella i els amics. I el pare, finalment, ha refet la seva vida amb una nova companya.133MemòriaMalaltia mentalPares / fillsCulpaMortFelicitatObra