Casado i Olivas, Jordi2025-10-032025-10-0320252025-072025-09https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6308L’Àlex ha de deixar la casa on viu i replantejar-se el seu futur immediat perquè la seva parella l’acaba de deixar. El personatge mític Sísif apareix a casa seva preguntant per què va deixar d’escriure-li cartes i li demana de quedar-s’hi uns dies; ha deixat enrere la seva condemna d’empènyer la roca eternament. L’Àlex li diu a Sísif que va deixar d’escriure-li perquè era feliç i ja no tenia por de viure, i Sísif respon que potser és allà perquè l’Àlex torna a tenir por. L’Àlex vol saber què va passar quan Sísif va deixar d’empènyer la roca i aquest li diu que no va passar res. L’Àlex explica que ell no pot rebel·lar-se contra les normes de la societat, contra els déus de l’algoritme, contra la necessitat de fer i ser productiu. Sísif demana el mòbil a l’Àlex per vèncer els déus de l’algoritme i comença a interactuar amb personatges que representen les diferents aplicacions del telèfon. L’Àlex li pregunta a Sísif quan tornarà a l’inframon per buscar la roca i aquest li diu que va abandonar el càstig perquè s’havia enamorat d’ell. Passen la nit junts i, cada vegada que desfan el llit, Sísif no pot evitar tornar-lo a fer. L’Àlex acaba de preparar les caixes per al trasllat: ha arribat l’hora que Sísif se’n vagi, i ha d’enfrontar-se finalment, sol, al canvi. Sísif li demana que li torni a escriure. Sísif marxa i l’Àlex li escriu una última carta.115caSísifExistencialismeCanviPorAmorCapitalismeComunicacióObra