Calonge Gustà, VicençCalonge Gustà, Vicenç2018-11-072018-11-07198319912004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3356Un pare fa sortir els seus dos fills d’un cotxet i se’n va. Els nens, en quedar-se sols, parlen d’aquell món passat ja desaparegut que, tot i ser causa de dolor i sofriment, era preferible a l’actual i discuteixen sobre antics amors. Quan sembla que són a punt d’arribar a les mans, torna el pare i els fum quatre clatellots. Tot seguit se’n va de nou perseguint una sorollosa vespa vermella i els nens comencen a discutir sobre qui és més valent. Un d’ells s’imagina que va en moto però no es posen d’acord en el color. Quan sembla que tornaran a arribar a les mans, el pare torna a aparèixer i els fum més clatellots. Llavors, però, comencen a sentir-se uns udols de llops que s’acosten. El pare fuig corrents i els nois es queden sols mentre els udols se senten més i més a prop.83 p.AmorCovardiaDramaExistencialismePares / fillsPassatPorTeatre de l'AbsurdObra