Veiga Giménez, ManuelVeiga Giménez, Manuel2018-11-072018-11-071993-maig2004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3478L'obra juga amb les informacions que obté l'espectador: no descobrim fins al final que l'actor ha estat contractat per la neboda per dur a terme la simulació. Finalista al Premi SGAE 1994. Lectura pública de l'obra dins el 5è. cicle de lectures dramàtiques de l'Ajuntament de Sabadell. Estrenada a la Sala Muntaner de Barcelona el 17 de Desembre de 1997 Num. homes actors: 1. Num. dones actrius: 2. Num. altres: 0.La Trini, que treballa netejant en un teatre, és una vídua marcada per la mort d'un dels seus fills. La seva neboda, la Mertxe, preocupada per la depressió que està passant, contracta un actor perquè interpreti el paper de l'esperit d'un vell actor mort i li faci sentir emocions mai no viscudes. La relació amb l'actor provocrà a la Trini sentiments enfrontats: l'hora de felicitat haurà deixat al descobert, encara més, la buidor de la seva vida.Comèdia dramàticaRealitat / FiccióSolitudTeatre dins del teatreUna hora de felicitatObra