Meyer, Daniel J.2025-09-092025-09-0920242025-042025-07https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6286La Vicky arriba a casa el dia que es jubila de la feina. El Lluís, la seva parella, vol obrir una ampolla de vi bo per celebrar-ho, però la Vicky opina que potser és millor esperar a un moment veritablement especial, i això els duu a plantejar-se quins moments ho són prou. La Vicky li diu al Lluís que, ara que tots dos estan jubilats, el primer que voldrà fer és anar al parc d’atraccions i adoptar un gos. En Lluís, poc entusiasmat amb aquestes idees, li recorda que, de moment, tenen reserva al restaurant de sempre. Durant el sopar, la parella humilia el cambrer i acaba marxant sense pagar el compte. Al carrer, la Vicky cau desplomada i el cambrer, malgrat l’ofensa, els ajuda i revela que és metge. Quan la Vicky es desperta, recrimina a en Lluís que sempre tingui tanta por de tot. El cambrer/metge els comunica que la Vicky té un coàgul cerebral i que s’ha d’operar d’urgència. En Lluís suborna el cambrer/metge perquè tregui la Vicky de l’hospital i acorden que els proporcionarà medicaments sempre que sigui necessari. A partir d’aleshores, la Vicky i en Lluís decideixen viure sense pors i aprofitar al màxim el temps que els queda.133caMalaltiaVellesaSexualitatCarpe DiemMort dignaSoledatFamiliaParellaObra