Meseguer, Francesc2026-07-052026-07-0520162017-102026-05https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6424Anys després de deixar la crítica teatral desencantat per la buidor dels espectacles que veia dia rere dia, un home assisteix amb la seva mare a una representació d'El Rei Lear en un dels teatres més importants de Barcelona. Setmanes després, l'home fa memòria de com va viure aquesta representació. En la funció, va reconèixer tot allò que l'havia fet allunyar del teatre: actors escollits per la seva rellevància televisiva, directors sense talent que continuen treballant pel prestigi que van adquirir de joves malgrat haver-se desconnectat de la societat, grans teatres estancats per una burocràcia centrada en els pressupostos i no en la qualitat artística de les seves produccions, obres que ofereixen només la quota acceptable de transgressió i una tècnica interpretativa tan depurada com artificial que impedeix que les metàfores emocionin i adquireixin significat. Mentre desvetlla els detalls de la nit de la representació, l'home reflexiona sobre la seva pròpia vida, la vellesa, la mort del seu pare i la manera com la seva mare s'enfronta a la viudetat. Finalment explica que aquella mateixa nit, en arribar a casa, s'assabenta que la seva dona està embarassada.96 p.caTeatreMonòlegBarcelonaEl Rei Lear (obra)Crítica teatralActorsDirectorsPúblic teatralFamíliaObra