Guiu, ElisendaGuiu, Elisenda2021-12-012021-12-0120192021-11-12http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5103Una mare d'uns quaranta anys, lleugerament embriagada, contempla el seu fill, que intenta recitar el típic poema del dia de Nadal durant la sobretaula. Tota la família fa gresca i xerinola, però ella no comparteix aquesta aparent felicitat nadalenca; reflexiona sobre com l'experiència de la maternitat li ha canviat la vida. Té una oportunitat laboral a Londres i es mor de ganes d'acceptar-la, de tornar a viure com deu anys enrere: sense marit, sense fills, sense gos, sense haver-se de fer càrrec ella sola de les tasques domèstiques... Pensa en els consells de la seva amiga Sònia i rememora l'experiència que va viure a Glasgow quan va anar-hi d'Erasmus. L'arribada inesperada a casa del jove i atractiu xicot escocès de la seva neboda complicarà encara més l'embolic mental de l'amfitriona en plena sobretaula nadalenca.Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 SpainMonòlegNadalInfelicitatMaternitat / PaternitatConciliació familiar / laboralFamíliaCrisi econòmicaEl vers: De quan fèiem llargues sobretaules després de la carn d'ollaObra