Rosales, LolaPrieto, Berta2025-11-162025-11-1620232023-032025-11https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6349Les dues autores de l’obra, vestides amb esmòquing, conversen sobre la seva feina com a creadores i sobre el dret de queixar-se del sistema. Les Espies de veritat reben la missió de salvar el món d’uns malvats que no acaben de saber ben bé qui són. Mentre duen a terme la missió, es plantegen les seves condicions laborals i les seves vides d’espia. Proven diferents alternatives, però cada cop fracassen fins al punt d’acabar a la presó. Són acomiadades de la feina i més tard acaben treballant per una cadena de menjar ràpid, on s’adonen del privilegi que tenien i demanen reincorporar-se com a espies. De nou a la feina, tornen a plantejar-se si realment poden salvar el món. A més, comparteixen els seus veritables sentiments, tant com a personatges com a actrius que les interpreten. Les tres espies, profundament insatisfetes, intenten matar-se entre elles. Finalment, l’Àlex mata les altres dues, convertint-se en la dolenta de la història.81caCreacióUtilitarismeNeoliberalismeFracàsAutoconeixementMediocritatPrivilegiObra